Una de les causes que explica l’ascens dels neofranquistes del PP i VOX a Espanya és, evidentment, la batalla de l’opinió pública espanyola que estan guanyant per: 1) la desmobilització de l’esquerra en la vida quotidiana i en el terreny electoral que ha derivat en una absència de falta de suport al Govern de Coalició i 2) la hipermobilització dels neofranquistes del PP i de VOX que mai han acceptat els resultats electorals i s’han dedicat a la subversió organitzada a temps complet per a deslegitimitzar el Govern de Coalició amb: a) colps d’estat judicials; b) grans manifestacions unitàries; c) recursos al Tribunal Constitucional; d) mocions de censura en el Parlament; e) campanyes de desprestigi del Govern de Coalició i intents de bloqueig del seu treball a la Unió Europea; f) campanyes de desprestigi del Govern de Coalició a través dels seus poderosos i mercenaris mitjans de propaganda i incomunicació dominants en la societat; e) el domini de l’opinió pública en la vida quotidiana desacreditant socialment al Govern de Coalició –que contrasta amb la ja esmentada (quasi) clandestinitat en aqueix àmbit social de l’esquerra– i el major maneig de les xarxes socials; etc.
(Aquests dos factors creiem que han sigut els fonamentals perquè els neofranquistes del PP i VOX guanyaren, ara com ara la batalla de l’opinió pública. I no oblidem que l’orientació del vot depén de tindre-la a favor).
I, amb el seu característic mal perdre i la seua falta d’escrúpols de consciència (en realitat no tenen), no han dubtat ni dubten ni un sol instant a enverinar els esperits i les ments dels espanyols per a aconseguir el PODER amb una propaganda política que haguera aplaudit el mateix Ministre de Propaganda d’Adolf Hitler, Joseph Goebbels.
Així, seguint una de les màximes del seu mestre, «una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat», com a nucli de la seua pèrfida, infame i malèvola propaganda política s’han inventat i que propagat amb tots els mitjans al seu abast que Pedro Sánchez és un dèspota, totalitari, il·legítim i aliat dels assassins d’ETA (1) (2), que el Govern de Coalició, una dictadura, la socialcomunista (2) i que els ciutadans espanyols que el secunden (pertanyents o no a aquests partits o no) la cinquena columna la meta conjunta de la qual (com a bons enemics acèrrims de la nostra Pàtria que són): acabar amb Espanya –que és la finca particular dels neofranquistes: el PP i VOX, segons ells, clar.
L’objectiu? Evident: l’estigmatització com a traïdors a la Pàtria de Pedro Sánchez (1) (2), del Govern de Coalició (2) i dels ciutadans espanyols que els secunden per a, una vegada convertits en antipopulars, que els espanyols els expulsen de les institucions, per no dir també d’Espanya, i que retornen totes dues coses als seus legítims propietaris, els neofranquistes del PP i de VOX, clar.
(Vegeu el primer i segon principi de la propaganda nazi creada per Joseph Gobbels:
1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar l’enemic en un únic enemic: Pedro Sánchez i el «sanchismo»(1) (2).
2.- Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris han de constituir-se en una suma individualitzada: la dictadura socialcomunista.)
Un bast conte de bons i dolents (que, encara que molt sabut, tremendament eficaç per a llavar el cervell de la gent) en el qual els dolents són els de sempre, els dictadors socialcomunistes que només volen per a Espanya i els espanyols el mal; i els bons els neofranquistes del PP i de VOX que, encara que siguen llops disfressats de corders, ens salvaran i ens portaren al Nirvana promés. Per a ells, clar, perquè per a les classes populars serà una espècie d’infern.
(Vegeu el cinqué principi de la propaganda nazi creada per Joseph Goebbels:
5.- Principi de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus al qual va dirigida. Com més gran siga la massa a convéncer, més xicotet ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seua comprensió escassa; a més, tenen gran capacitat per a oblidar.)
Als neofranquistas del PP i de VOX i als seus mercenaris mitjans de propaganda i incomunicació, doncs, per a aconseguir el PODER, els és igual a) enganyar miserablement els espanyols, destrossar els seus esperits i les seues ments, i portar-los a la desraó i la bogeria i b) destruir la convivència entre els espanyols– la condició sine qua non per a ser una democràcia europea. Per a ells, el fi justifica els mitjans i tot val en política. Res nou sota el sol d’altra banda. El seu altre gran mestre, el dèspota General Franco, va fer creure a la immensa majoria dels espanyols que els comunistes portaven cua.
I l’objectiu de tanta passió desenfrenada pel PODER i tant de joc brut no és un altre que, evidentment, a) desfer els avanços progressistes realitzats per l’actual Govern de Coalició –per cert, beneficiosos per a la majoria dels espanyols– b) mantindre i augmentar els interessos i privilegis de les classes dominants a les quals representen i c) destruir la nostra societat convertint-la en un mercat que supose el màxim de benefici per a les classes dominants i el màxim de perjudici per a les classes populars. En això, consisteix, en definitiva, la salvació d’Espanya del «sanchisme» (2)
Per exemple: a) baixaran els impostos a les grans fortunes b) afavoriran els negocis dels seus amiguets –com en el cas del foment de la sanitat i l’educació privades– c) deixaran com a residuals la sanitat i l’educació públiques –les destinades a la majoria dels espanyols per falta de recursos de l’Estat–; c) eliminaran drets civils com el de l’avortament i el de l’eutanàsia, afectant sobretot les classes populars; d) vulneraran els drets dels treballadors donant ales al capitalisme salvatge; etc. (I ja veurem si tornen a ballar-la amb això de la corrupció sistèmica: Partit/Intermediari/Institucions/Empresaris).
Unes pretensions molt altruistes que il·lustren a les clares la naturalesa el seu amor a Espanya que consisteix en el ja dit: a) una desenfrenada defensa a ultrança dels privilegis i interessos de les classes dominants a les quals representen i b) en una insolidaritat i un menyspreu a prova de bomba cap a la majoria dels espanyols el benestar vital dels quals els importa un rave. Ja ho va dir ben clar, el poeta i assagista britànic; Samuel Johnson: la Pàtria és l’últim refugi dels canalles,
Així, doncs, els neofranquistes del PP i de VOX representen la més pura REACCIÓ davant el PROGRÉS a Espanya, una autèntica involució a uns certs infaustos temps que els espanyols volguérem deixar arrere. I no fa falta molta imaginació per a veure-la. Tan sols recordar el que ja van fer quan manaven i el que fan on manen ara. Per exemple Galícia, Castella-Lleó, Madrid, Andalusia (3).
Les eleccions generals d’Espanya del 23 de juliol de 2023, doncs, seran les més crucials i transcendentals en molt de temps per als espanyols. El dilema que se’ls presenta no és en absolut «Sánchez o Espanya» o «Sánchez o Feijóo». O PROGRÉS A ESPANYA O BARBÀRIE NEOFRANQUISTA, és el dilema real. O, millor: O UNA SOCIETAT MÉS HUMANA –que representa el Govern de Coalició– O LA JUNGLA DEL CAPITALISME SALVATGE –que representen el PP i Vox.
Per tot això, exigim als partits que componen el Govern de Coalició (PSOE I UNIDES-PODEMOS), A SUMAR I ALS SOCIS DEL GOVERN DE COALICIÓ, que convoquen al més prompte possible en totes les capitals de província manifestacions unitàries de suport al govern i per a frenar els neofranquistes del PP i de Vox amb els objectius següents:
– Realitzar una demostració de força al carrer per part de tots els progressistes espanyols i nacionalistes perifèrics amb la finalitat d’influir en l’opinió pública a favor del Govern de Coalició.
– Conscienciar als espanyols sobre la política progressista realitzada pel Govern de Coalició amb la finalitat d’obtindre un suport majoritari electoral a favor de les forces polítiques progressistes.
– Frenar l’ascens dels neofranquistes, un evident perill els espanyols, per a la democràcia i per a la nostra societat.
(1) El president de Vox a València elogiava Aznar per «autoritzar» contactes amb ETA i acostar presos. Alicia Gutiérrez, Infolibre, 13/6/23
(I recordem que Sámper, l’actual portaveu del PP a Espanya, deia que era positiu que Bildu haguera triat la via política en lloc d’ETA empunyar les armes. I que el portaveu del PP al Senat, Javier Maroto, volia ser alcalde de Vitòria amb els vots de Bildu. Res de nou sota el sol. Les tres coses són típiques de la hipocresia catòlica i franquista de sempre.)
(2) Els neofranquistes del PP i de Vox, en voler fer creure a la població espanyola que Pedro Sánchez és un dèspota, un totalitari i un il·legítim, que existeix un «sanchisme» i que el Govern de Coalició és una dictadura socialcomunista no fan sinó projectar les seues misèries en Pedro Sánchez i el Govern de Coalició. Els neofranquistes del PP o de VOX ni han encara condemnat el Colp d’estat de 1936 contra el Govern legítim del Front Popular en la II República, ni la Santa Creuada –un genocidi emprés contra tots els que no pensaven com els de l’Alçament Nacional–, ni el Règim despòtic del General Franco ni la seua aliança amb el nazisme alemany i el feixisme italià. Condemnar als seus avantpassats seria, evidentment, condemnar-se a si mateixos).
Però aquesta projecció dels neofranquistes del PP i de VOX, en absolut, és inconscient com dirien els psicoanalistes, sinó plenament conscient. Massa bé, saben el mal que fan, però els negocis són els negocis.
(3) – L’auge de PP i Vox amenaça quatre anys de lleis progressistes. Alberto Núñez Feijóo anuncia que derogarà la llei de memòria democràtica, la llei d’eutanàsia, les lleis d’igualtat, la reforma laboral o la llei d’habitatge entre altres. (Miguel Muñoz/ Alexis Romero, Público, 2-6-23)
– «Feijóo va derogar polítiques progressistes en 2009 a Galícia: l’adéu a llibres gratis, l’energia eòlica i la memòria democràtica (…). Ara, a mes i mig de les eleccions, Feijóo repeteix estratègia i avança que, si governa, derogarà Lleis com la Trans, la de la memòria democràtica, modificarà la d’eutanàsia i la d’educació i eliminarà el Ministeri d’Igualtat». (eldiario.es, Daniel Salgado, 7-6-23).
– «Els recursos de PP i Vox davant el Constitucional anticipen la seua contrareforma si governen (…). Els recursos presentats pel PP o Vox i moltes vegades per tots dos van des de la legislació laboral fins a la llei Trans o la reforma del Codi Penal –delictes de sedició i malversació–, passant pel dret a la vida –lleis sobre l’avortament o l’eutanàsia, l’organització del poder judicial o el sistema educatiu, amb volta al finançament públic dels col·legis que segreguen per sexe i imposició de quotes lingüístiques a les escoles de les comunitats amb idioma cooficial (…)». (El País, José María Brunet, 5-6-23).
-Quines lleis vosté derogaria del «sanchisme»? -Moltíssimes. (…) Totes aquelles que tenen a veure amb pura ideologia, pràcticament, totes les lleis, però no puc dir totes, totes, però cal guanyar-li-les una per una: Llei d’Universitats, Llei de Benestar animal, La de Trans, La llei de Memòria Democràtica, la Llei d’Educació, flexibilitzar el Mercat, baixar els impostos… (Ayuso després de guanyar les eleccions. Entrevista-vídeo d’Eduardo Indra a Ayuso).
– AIXÍ LI VA A CASTELLA I LLEÓ AMB VOX EN EL GOVERN. L’agenda marcada per la ultradreta ha introduït en aquesta comunitat reculades en política d’igualtat, de memòria històrica, diàleg social i fins i tot de perill sanitari com la crisi de la tuberculosi bovina. (Público, Isabel de la Calle Fernández, 15-6-23)
– L’ANUNCI DE FEIJÓO D’ELIMINAR EL MINISTERI DE CULTURA ENCÉN EL DEBAT SOBRE LA SEUA IMPORTÀNCIA. (El País, Tommaso Koch/Ana Marcos, 19-6-2023)
TERTÚLIA LUIS BUÑUEL
Ciutat de Valéncia, 17 de juny de 2023
