Michael Ignatieff fou candidat a la presidència del Canadà pel Partit Liberal entre 2008 i 2011. Un dia un periodista li preguntà. «Per què es presenta vosté?»

El candidat quedà mut. No sabia què contestar, amb la imatge fatal que suposa no respondre una pregunta tan fàcil.

Ara bé, és fàcil contestar a aquest tipus de pregunta i que expresse el que eres i què pretens en el fons?

Amollar algun estereotip és fàcil. Expressar genuïnament els valors que representes és tot un repte.

Estava treballant amb un portaveu municipal i quan li vaig preguntar: Per què et presentes? Ell va respondre: «El poble necessita canviar» amb un to de veu monòton i una expressió facial indiferent.

Vist que aquesta resposta no transmetria entusiasme, li’n vaig fer una altra: «Si fores alcalde i feres allò que vols, com t’imagines el teu poble en quatre anys?» Aleshores la seua veu va transmetre energia, es va il·luminar la cara i es va sentir encoratjat a l’acció. I a continuació li vaig demanar: «Si t’imaginares quines actuacions faries sent alcalde (oci, seguretat, jovent, medi ambient, habitatges, famílies, etc.) com et sentiries?» i continuà animant-se. Em va dir que mai s’havia fet aquestes preguntes!!! 

I molt important, el portaveu s’automotivava i de rebot ho transmetia al seu voltant.

Ja hem vist la importància de l’expressió corporal i del relat.

El fet d’imaginar-se els objectius realistament sol ajudar a motivar-se i a superar els obstacles. Encara que, sovint, no és tan fàcil com en el cas descrit.

I això d’aprendre a motivar-se és igualment important en altres àmbits. Estava preparant una opositora a la Magistratura i em deia que la legislació dels incendis forestals se li entravessava, se sentia bloquejada. Com que la coneixia una mica li vaig dir: «A tu t’agrada el bosc del Saler?» i ella em contestà: «Clar, m’encanta» a la qual cosa li vaig dir: «Si hi haguera l’amenaça d’un incendi que el destruïra, no voldries conéixer la legislació per aplicar-la i evitar l’incendi?» A la qual cosa em contestà: «Clar!» i trobà la motivació per continuar estudiant.

Per això, tornant a la política, et recomane que explores: «Per què et presentes?». I dic explorar perquè, sovint, no es troba una bona resposta a la primera, necessites fer-te sensible a les pròpies reaccions i identificar quines sensacions són les més apropiades, quines respostes et motiven, t’activen…

Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.

Més notícies
Notícia: Hauríem de… 
Comparteix
«És profitós aprendre a incorporar noves maneres d'utilitzar el llenguatge per què facilita tenir més impacte i ajuda a assolir els nostres objectius socials i polítics.»
Notícia: Com pot ser que això passe en ple segle XXI!!!
Comparteix
Quan el subjecte nega l’afirmació de l’altre, això té conseqüències mentals: es queda amb un rum-rum mental continu, que impedeix que es dedique a centrar-se en com respondre
Notícia: Les obvietats no existeixen. No és una obvietat
Comparteix
«Acceptar que no existeixen "obvietats" és un primer pas per millorar la comunicació humana i la política en particular per no fer suposicions.»
Notícia: Lectura d’estiu perquè l’esquerra amplie la seua base electoral
Comparteix
«Saps quins són els efectes psicològics adversos de la superiorat moral de l'esquerra i la formació universitària? De tot això i molt més, tracta el llibre.»

Comparteix

Icona de pantalla completa