Perquè la lògica purament electoralista ens està portant a una política mecànica i simple on s’abandona tot intent de resoldre problemes generals a llarg termini i sols es prioritzen les demandes dels col·lectius que puguen donar major rendibilitat a curt termini. A la dècada dels 80 foren els pensionistes, als 90 i als 2000 les famílies, i ara sembla que els joves són els principals receptors de les propostes demagògiques i mal dissenyades que estan llançant els grans partits a la recerca de vot a la desesperada. Aquesta dinàmica s’acompanya d’un marcat biaix centralitzador i uniformitzador que ens oblida com a poble, i que dona l’esquena a les necessitats essencials del dia a dia, essencialment el foment de l’economia, el món del treball i l’educació.
Perquè tenim la sensació, compartida amb molta gent, del fet que estem reivindicant els mateixos problemes des de fa quaranta anys, des que es va construir l’Estat de les Autonomies. Assignatures pendents com ara el finançament, l’agricultura, la innovació en l’Administració, la participació en el disseny de la política exterior, la connectivitat i la mobilitat eficient de les persones, són qüestions que segueixen sense canvis.
Perquè la pandèmia ens ha mostrat la centralitat de l’Administració i el pes estratègic d’una bona política pública sociosanitària i d’educació, què ha d’anar acompassada amb el ritme de la societat que representa.
Ara és el moment de resetejar els nostres problemes com a Poble, sumant-nos al que representa l’ideal de l’Estat emprenedor, i exigir a Madrid unes polítiques que alliberen la Generalitat Valenciana del segrest econòmic al qual la té sotmesa l’Estat espanyol des de fa molt de temps.
POTSER la transformació de la política en els darrers anys ens ha portat més complexitat, però no més capacitat transformadora. El sistema de partits valencians va simplificar la vida política al voltant del bipartidisme, i després, quan es va obrir a la pluralitat amb noves opcions partidistes, aquestes han renunciat expressament a concretar eixe espai comú pel qual tantes generacions havien treballat en l’àmbit cultural, educatiu i social. Això genera l’actual onada de desafecció de molts grups socials fins ara prou participatius.
ESTAT VALENCIÀ DEL BENESTAR naix per donar un tracte polític a les qüestions que els partits obliden. No pot parlar-se seriosament de lluita contra l’infrafinançament o de defensa dels interessos valencians davant l’Estat, si després es fa una política erràtica disfressada de màrqueting que ningú compra ja. La mala consciència a l’hora de reivindicar està, a hores d’ara, resultant massa de cara a la societat valenciana.
Des d’Estat Valencià del Benestar reivindiquem i proposem sempre en benefici dels valencians, i ens comprometen a garantir la presència a les institucions d’un discurs permanentment legitimat per la seua connexió amb les necessitats reals, sense enganys ni subordinacions.
