Si hi ha un prototip de nacionalista-imperialista castellana sota la capa del cel, eixa és, a parer meu, María de los Llanos (patrona d’Albacete) Massó Linares, presidenta de les Corts del País Valencià. La senyora no fou triada debades, ja que, fent una ullada a la Viquipèdia, veiem que va estudiar Ciències religioses (Bisbat de Sogorb – Castelló), i és tècnica d’audiopròtesis per la Universitat d’Alacant, on començà estudis de Física (hom no sap si els acabà o no). Allò que sí que se sap és que és membre del mai prou alabat i reputat Comité Ejectiu Nacional de Vox, al qual es va afiliar l’any 2015. Sabem que el senyor Abascal, el seu president, és un franquista excel·lit, partidari d’aquell que jau a Mingorrubio, un seu referent.
En tornar a la ideologia de la senyora Llanos Massó, cal dir que el seu pensament, és contrari a l’adoctrinament a les aules, i és ferma defensora del pin parental, endemés de la llibertat dels pares per triar l’educació dels fills. Amb eixos trets, conseqüentment, és una activista contra els avortaments, i partidària del tancament de la televisió pública valenciana. Sebastià Carratalà, de Diari la Veu del País Valencià, va informar que la senyora presidenta, amb motiu del 9 d’Octubre, Diada del País, va dir que tocava “celebrar l’alliberament d’aquestes terres del jou musulmà, conscienciar-nos que no podem tornar a perdre allò que Jaume I va recuperar fa quasi 800 anys”. Manen atributs! També va transmetre que es commemorava “la reconquesta d’una regió per a la cristiandat amb l’entrada de Jaume I a València”. Un visca per a la historiadora!!!
Aquesta senyora és absolutament irremeiable!, ja que va dir: “Hui és un dia per a recordar la nostra història i estar orgullosos de les nostres arrels, sense oblidar que la nostra ‘regió’ és i serà part fonamental d’eixa gran nació que és Espanya”. I va carregar les tintes contra qui “pretén crispar i enfrontar en un dia com hui”. “Hi ha altres moments i altres llocs per a la confrontació partidista”, va assenyalar la “historiadora” amb paraules d’advertència als legisladors, apel·lant a les institucions polítiques per a “fomentar la concòrdia, l’harmonia i el compromís amb els valencians, sempre des del ferm respecte a la llei i a la nostra pàtria comuna, Espanya”.
JA LI HO DIC AMB LLETRA MAJÚSCULA: PER A UN SERVIDOR, DE PÀTRIA COMUNA, RES DE RES. SI DE CAS, VAJA A L’ESCOLA PER ASSABENTAR-SE D’ALGUNA COSA MÉS VERÍDICA. DIGA-LI-HO TAMBÉ AL SEU CORRELIGIONARI, BROFEC INSULTADOR SENYOR ABASCAL.
Amb un aire jocós, David de Lluna, el proppassat 8 d’octubre, va publicar un relat a Diari la Veu del País Valencià en què Mazón confessa que estava aprenent valencià el dia de la gota freda. “I semblava que les classes van obrant efecte, ja que ha realitzat les declaracions en perfecte… castellà”.
De Lluna continua amb el to descrit adés i posa en boca de l’incompetent una afirmació: “És que no quería que me pasara com a Rita Barberà, la pobre. Que intento decir tres o cuatro frases en valenciano i falló en cinco”.
Al seu torn, Mazón és defensa del seu aïllament, justificant que ell necessita molta concentració, ja que és alumne molt aplicat. De fet, no va respondre el telèfon el dia de la barrancada, perquè en aquell moment estava embadalit practicant la ‘o’ oberta. No m’estenc més, només he volgut mostrar com està el pati al País i a l’Estat (modèlic).
Versos de Vicent Andrés Estellés al seu poema “Ars poetica. Homenatge a Teodor Llorente” (Premi Ausiàs March, Ciutat de Gandia, 1966):
He patit molts exilis i moltes maneres. Només tenia ganes de tornar. Amb les ganes tenia, també, una incerta por: la por d’aquell que torna. Ha estat de dia en dia, un brutal exercici: anar reconstruint de dalt a baix, paraula per paraula, tot un món, amb paraules com fang i pallús. Escric els meus fragments. No puc fer un poema. Reconstruesc un poble, o bé un mosaic. Amb un grapat de tests que he trobat, vaig refent un poble com un cànter.
