El passat 25 d’abril, dia de les llibertats del nostre poble, es va anunciar un fet de transcendència política i social inqüestionable: la convocatòria unitària d’una Vaga General valenciana per al proper 29 de maig. La primera que naix plenament des de, per a i amb el País Valencià. Impulsada per sindicats de classe com Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS, i amb el suport d’un ampli teixit social compromés, aquesta vaga no és només una convocatòria sindical: és una expressió col·lectiva de dignitat i rebel·lia.
La convocatòria arriba en un moment crític. La gestió negligent i irresponsable del Consell davant els efectes devastadors de la DANA ha deixat una ferida oberta al cor de la societat valenciana. Però allò que realment s’hi posa en qüestió és un model de governança que menysprea les vides, ignora les alertes climàtiques i anteposa els interessos privats al bé comú. Treballadors i treballadores obligades a arriscar la vida en plena emergència, víctimes invisibilitzades, territoris abandonats, institucions silents. Davant d’això, la resposta no pot ser la resignació, sinó la lluita col·lectiva i la mobilització organitzada.
Aquesta Vaga General no és una reacció impulsiva, sinó una aposta decidida i meditada per canviar el rumb. És una crida a la responsabilitat col·lectiva, a la unitat d’acció i a la força transformadora que naix de baix. És, també, un homenatge a la memòria de les víctimes i un compromís amb les generacions futures. Aturar-ho tot, per canviar-ho tot.
Les reivindicacions que fonamenten la vaga són àmplies i concretes: exigència de responsabilitats per la DANA; reparació i justícia per a les persones afectades; reconeixement de drets laborals i socials; accés universal a un habitatge digne; reforç dels serveis públics; reducció de la jornada laboral; recuperació del poder adquisitiu. En definitiva, es reclama un país al servei de la gent i no d’uns pocs privilegiats.
Cal reivindicar el sindicalisme de classe combatiu, capaç de trencar amb la inèrcia d’un diàleg estèril i de connectar amb la realitat que pateix la classe treballadora. Un sindicalisme que s’organitza per transformar les estructures de la desigualtat i defensar i millorar els drets de la classe treballadora. La vaga del 29M és fruit d’aquest sindicalisme que planta cara, que construeix alternatives i que vertebra resistències. És també un test de maduresa per a uns moviments socials que han caminat units, teixint complicitats, sumant forces, compartint lluites.
El moment que vivim ens interpel·la: o unim esforços per construir un futur digne, o continuarem sent víctimes d’un sistema que vol persones dòcils, silencioses i desmobilitzades. Per això, cal animar cada treballadora i treballador, cada col·lectiu, cada sindicat, a fer seua aquesta vaga. A organitzar-se als centres de treball, als barris, als pobles. A transformar la indignació en acció, el dolor en força, i l’esperança en motor de canvi.
El 29 de maig, les valencianes i els valencians tenim una oportunitat per fer història. Fem-la nostra. Fem-la massivament. Fem-la amb orgull de classe i consciència de poble.
