El Perrosanxe ho ha tornat a fer! Després d’unes setmanes de negociacions, ha aconseguit el sí de 179 diputats i torna a ser president d’un nou govern ‘progressista’, segons alguns serà el més progressista de la història, segons uns altres el segon més progressista de la història i segons els qui creiem encara en el valencianisme polític, l’enèsima estafa venuda com a èxit als valencians. Si una cosa no falla en la política espanyola, és que si ja t’han enganyat una volta, et tornaran a enganyar una altra volta. I en el parany de Pedro Sánchez, esta vegada hi han caigut tots, catalans i bascos inclosos. Curiosament, l’antimadridisme polític ha fet president un home perquè continue fent madridisme polític. Qui ho entenga, que ens ho explique.
En l’era de la foto i el post, es viu de vendre eslògans banals i puntuals en xarxes socials. No importa que el que s’ha promés després no es complisca. El que és important és vendre que has fet el millor pacte de la història i repetir-ho totes les voltes que pugues. Si després no s’aconsegueix el pactat, no importa perquè en eixe moment es dirà que ve l’extrema dreta i millor mantindre en el poder eixe jovenet crescut dins del partit, que arribe un torero fatxa que diga bestieses, per a fer-nos indignar molt en xarxes socials i en alguna manifestació organitzada per qui es va quedar sense subvenció o sense sou. Temps hi haurà de negociar un nou pacte que tampoc es complirà i es tornarà a vendre com un èxit.
En les negociacions amb Perrosanxe, hem vist com Compromís només va haver de copiar l’acord d’investidura de fa quatre anys, que no es va complir, per a introduir-lo com a novetat en el pacte de govern PSOE-SUMAR d’enguany. La diferència entre el d’abans i el d’ara és que abans, si l’acord no es materialitzava, t’havien enganyat, ara eres tu mateixa qui t’enganyes, ja que eres del partit de govern que t’enganyarà. Compromís ha acabat en una coalició que participa en un govern on hi és una ministra que els deia de deixar de crear problemes on no hi havia quan demanaven un finançament just en plena pandèmia. I això algú ho hauria d’explicar.
A vegades pense que l’estat espanyol s’entesta a tindre autonomies per a fer-les fracassar constantment, i així justificar el seu centralisme madrilenyista paternalista, que exerceix constantment. Un exemple és l’ús del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Si el País Valencià i altres autonomies tenen un deute, és perquè l’estat espanyol no transfereix tots els diners que necessiten les autonomies per a funcionar. Tot i que la majoria de competències està transferida a les autonomies, l’estat es queda amb bona part dels diners recaptats pels impostos. En lloc de corregir esta descompensació, donant els diners necessaris per a la gestió autonòmica de tots els serveis públics, l’Estat el que fa és prestar a les autonomies els mateixos diners de les autonomies, que han de tornar-li amb interessos. Usura de manual, que ens fan creure que és un favor que ens fan.
El més curiós és que quan el govern espanyol necessita els vots dels partits catalans que defenen un finançament just i els promet una millora i/o una condonació del deute, l’aparell mediàtic madrileny salta i comença a acusar de lladres els qui han estat privats dels seus diners sistemàticament i que, per tant, han d’endeutar-se per a garantir serveis als seus ciutadans. Per si no fora poc, aconsegueixen el suport, en esta crida al lladre, lladre, de la gent de les autonomies que pateixen el mateix problema que els catalans, com els valencians, els murcians o els andalusos entre altres.
La madrilenyització de la política espanyola és un perill per a tots, perquè ens aliena de la nostra pròpia realitat local i ens fa defendre coses que ens són alienes, com les de Madrid. Molta gent encara no ha entés, que es manipulen a aragonesos, valencians, murcians o andalusos i se’ls enfronta als catalans, per a defendre la gestió centralista madrilenya de l’estat, que perjudica, per cert, a tots ells, nosaltres inclosos. Al País Valencià el famós «per a ofrenar» de l’himne regional és ja estructural. Si bé tenim valencians que n’estan ben orgullosos d’ofrenar fins i tot el que no tenen a la capital del país del costat, molts altres, acaben ofrenant enganyats pel sistema mediàtic madrileny, que permet perpetuar la gestió colonial del País Valencià per alimentar el madrilenyisme.
Davant l’absència d’un ampli teixit mediàtic valencià, centrat en problemes valencians (amb l’excepció d’este diari) només els partits polítics del valencianisme poden crear consciència de poble i esquivar el sistema mediàtic madrileny que ens aliena. Però com sabeu, Compromís, o més bé els seus càrrecs polítics actuals, han deixat arrere la democràcia participativa que el va fer créixer i han començat a actuar per pura subsistència. Participen en mitjans madrilenys, fomenten pòdcasts madrilenys, parlen de problemes madrilenys, pacten amb partits creats per l’esquerra madrilenya i es deixen fagocitar per ells, sense preguntar als seus votants, no siga que no els aplaudisquen l’estratègia.
Caminem cap a una murcianització del País Valencià, on com en Múrcia, el poder polític és escollit des de Madrid amb uns votants que jutgen la gestió i simpatia dels polítics de Madrid, per a decidir qui li governarà l’ajuntament o l’autonomia, sense conèixer ni els noms dels candidats que han d’escollir. La versió segle XXI d’«el millor alcalde de Madrid, el rei», és «l’alcalde d’Espanya, el de Madrid» i «el president d’Espanya, el de la Comunitat de Madrid». Per sort, els valencians tenim un valencianisme que pot aturar este procés. El problema és que alguns paràsits del valencianisme no volen aturar este procés, perquè al remat estan ofrenant noves glòries a l’Espanya madrilenya, que per definició és antivalenciana, i el seu servilisme li garanteix quotes futures en Madrid.
