Segons María José Català, quan encara era consellera d’Educació, va dir en un míting que «el valenciano es mi lengua materna, tengo ese defecto». En poques paraules, per a la nova alcaldessa de València, parlar valencià és un defecte que tenim els valencians. En tot cas, el defecte el tindrà ella. No obstant això, semblava com que aquell repugnant comentari al·ludia als i les valencianoparlants. Sort que hi hagué una gran part de valencians i valencianes que ens avergonyírem d’aquelles greus paraules.
L’hereva de Rita Barberá, així és com s’autopresentava durant la campanya de les passades eleccions municipals, és una anticatalanista de cap a peus. I ho diu amb un orgull que frega la xenofòbia. També, de sobres és conegut, la simpatia que la senyora Català té per Lo Rat Penat i altres associacions i organismes anticatalanistes. En una entrevista que Valencia Plaza li va fer l’any 2019, Català deia: «Considero que no son la misma lengua porque la evolución no tiene nada que ver y con todo el respeto del mundo, creo que la evolución lingüística ha sido totalmente distinta en el caso del catalán y en el caso del valenciano. Considero que el valenciano tiene entidad propia respecto al catalán». Un gran argument científic i sociolingüístic, com es pot comprovar.
Una de les primeres accions que ha pres com a alcaldessa ha sigut canviar a la denominació bilingüe el nom de València. Però atenció amb el que deia sobre aquesta qüestió en l’entrevista a Valencia Plaza: «Eso no quiere decir que la denominación de la ciudad en cuanto a la tilde en valenciano deba ser abierta, para mí debe ser cerrada. ¿Por qué? Porque tradicionalmente ha sido cerrada y el acento depende de la pronunciación, y yo creo que ese cambio a la tilde abierta se hizo procedimentalmente de forma no muy clara, que tiene un recurso del PP y que yo comparto que la tilde siempre ha sido cerrada y así debe ser». Segon argument digne d’una gran científica de la llengua.
El dia 17 de juny els ajuntaments havien d’estar constituïts al complet. En el discurs d’investidura, la senyora Català, com no podia ser d’una altra manera, va parlar en castellà. Només usà el valencià en un percentatge molt reduït. Tal vegada no arribava ni al 2%. Cap al final del seu discurs esmentà que València va viure una primera transformació amb ulls de dona, en referència a Rita Barberá. Maria José Català no podia ser menys i va dir que posarà en marxa una segona transformació de la ciutat. Segons ella, «ha vuelto la buena política», que serà retornar al passat i defensar el valencià parlant en castellà.
