Tota la gent hem oït una vegada o una altra, com a mínim els qui som d’una mateixa corda, allò que tot torna i és més trist. No cal tant. En tenim prou amb girar la mirada de tant en tant cap als clàssics per a endinsar-nos en la realitat més propera.
Sense anar massa lluny en eixes lectures el mateix Homer, i, als pocs versos de la seua Odissea ens posa davant l’evidència de voler córrer massa i estavellar-se. Diu el bard: «Tots es van perdre per massa insensats, ells mateixos, els bojos…»
Segur que recordem amb imatges alades encara, el recorregut fortíssim i, ara ja sabem que efímer, el destí d’aquella colla de gent, convertida en partit. Podemos, Ciudadanos… han acabat com el ball de Torrent.
Insensats? Homer així ho diu. Ell no explica més, nosaltres, amb el pas dels anys podem dir que més que insensats eren buscadors de poder. Això els diferencia. Aquestes dues opcions, tan espectaculars i que en dos dies van anar a l’assalt de la Troia madrilenya, ara es veu que no han aconseguit res de res. I que fins i tot la seua desfeta ha deixat unes escorrialles que no acaben de trobar el regueró per on tornar a la mar.
Des de l’esquerra s’ha perdut un discurs que també era necessari, des del centre un altre que també li calia a l’Estat. Les dues marques, ben estatals, a pesar d’algun dibuix més o menys regional, haurien com a mínim consolidat un model que trencara el bipartidisme que ara tornem a patir.
De veres eixa gent, tan sabuda i, segurament ben informada i il·lustrada no havien llegit la història? Les informacions que tenien, més el coneixement de les condicions del moment eren ben explícites i no les podien obviar.
Què ha passat doncs? Cadascú traurà les conclusions que li pareguen oportunes del que ha succeït, però a nosaltres, com a país, allò que ens interessa és com ha quedat el territori per a encarar el futur.
Tal vegada una més atenta lectura de Tucídides aclariria alguns camins, unes poques errades i, en darrer lloc, però no menys important, el rerefons d’un desig desmesurat d’aconseguir poder. Que a la fi s’ha convertit en la bufa del bou: tot aire!
I açò és una part d’allò que es pot veure des de la talaia valenciana. Eixos espais queden lliures? Ací no es pot dir que, com a les arts plàstiques, hi haja forçosament aquella mena d’horror vacui. El camp s’emplenarà o no. A curt termini no ho pareix. Hauríem de tornar a rellegir els clàssics. Alguns ho diuen ben clar encara que no en sapiguem treure les advertències. En definitiva, són accions futures que s’han de coure a foc lent.
Però la pregunta més immediata que ens podríem fer és si els de Compromís, per tenir més poder dins Sumar, al Congrés, seran o no massa insensats.
