Un client meu arriba i em diu: «Com puc fer per no dedicar-li tant de temps a analitzar les situacions? Faig el mètode clàssic de posar en un full els pros i contres i continue sense aclarir-me. I, com que no veig eixida, encara em calfe més el cap!»
Et sona familiar? Normal! És molt comú entre els professionals i entre certs polítics.
He treballat amb regidors que necessitaven fer una tesi doctoral, per dir-ho metafòricament, quan feien una moció en l’ajuntament.
Hi ha una necessitat d’acumular informació i més informació. El resultat després és què fer amb totes les dades! I sovint arriba el col·lapse. La paràlisi per l’anàlisi.
Igual o més important que partir d’informació rigorosa és saber quina quantitat i quina classe d’informació és necessària i, especialment, com processar-la. I el repte és transformar aquest totum revolutum en informació estructurada, llesta per decidir amb claredat.
Veurem un exemple recent del client del principi. El regidor m’explicava que li dedicava molt de temps a analitzar assumptes, que si avantatges, que si inconvenients. Llegia informes i més documents i no acabava d’arribar a cap conclusió. Cosa que l’atabalava.
La clau de l’assumpte va ser quan em digué: «Vull estar molt segur de la decisió que prenc». Què implicava aquest pensament? Que no podia vacil·lar, que si sentia dubte, encara que mínim, no podia decidir. I li vaig etzibar: «Podries estar completament segur sobre el tema?» Quan em respongué que no, s’adonà que en la vida i en la política en particular sempre hi ha incertesa. No pot estar completament segur, però això no significa que no puga prendre decisions.
A continuació li diguí: «Si estigueres raonablement segur, què implicaria?» La seua cara s’il·luminà, alçà la vista i respongué: «Seria resolutiu. Aprendria a saber quina informació necessite per prendre decisions, en quantitat i qualitat, i com relacionar-la de manera que arribaria a una conclusió probablement encertada.»
El repte està en aprendre a identificar els processos subjectius per ser més operatius, més resolutius, en la vida, en el treball i, especialment, en política.
L’analítica resolutiva no és un procés lògic, és un procés psicològic.
Carles Porcel és Capacitador de polítics i activistes.
