Circula fa dies per les xarxes un vídeo de quatre minuts absolutament inenarrable. És la intervenció al Congrés dels diputats Óscar Clavell, del PP, a propòsit d’una iniciativa del PSOE en favor de traduir Estellés a d’altres idiomes. El ponent socialista era Artemi Rallo. El que dota les paraules de Clavell del matís surrealista que l’ha fet famós és que afirma que valencià i català són idiomes diferents i, en conseqüència, com «Estellés era un poeta valenciano», demana traduir-lo al català.
No cal dir que Clavell parla en tot moment no en la seua llengua materna i la d’Estellés (que ja està despenalitzada al Congrés), sinó en la de Castilfrío de la Sierra (Sòria). Es dona la circumstància que tant Artemi Rallo com Óscar Clavell són nascuts a Castelló de la Plana. Clavell, a més, va ser alcalde de la Vall d’Uixó. Si l’al·ludit afirmara en qualsevol d’aquests llocs que el valencià i el català són llengües diferents la majoria dels seus interlocutors se li riurien a la cara, fins i tot si eren votants del PP. Però això no frena la verborrea del diputat.
En un país normal, individus com Clavell serien escarnits i avergonyits públicament, i se’ls obligaria a dimitir ipso facto. Però, de països normals, ja quasi no en queden: als EEUU tenim Trump, al Brasil Bolsonaro, a Veneçuela Maduro, a Rússia Putin, a Itàlia Meloni… I al País Valencià i a Espanya Clavell i tots els clavells sense aroma ni subtància ni color que venen al cas.
Em direu que moltíssima gent creu amb total sinceritat el mateix que ha dit Clavell. Clar. Probablement són els mateixos -o cosins germans- que creuen que els dinosaures van coexistir amb els éssers humans, que l’arribada de l’home a la lluna es va gravar en un estudi terrestre de televisió, que la terra és plana, que amb la vacuna de la covid Bill Gates ens va introduir un xip per a replicar el 5G o que les esteles de vapor dels avions són verins amb què una intel·ligència diabòlica vol enverinar la humanitat. La «gent», en general, no té ni idea de res. Per això calen referents públics poderosos i positius -anticlavells, diguem-ne.
El més graciós del cas és que la postura de Clavell va totalment en contra de la política activa del PP valencià. Com molt bé li recorden les mòmies blaveres ad hoc, Mazón ha seguit permetent el català als col·legis, als mitjans de comunicació i a les associacions que la Conselleria d’Educació acaba de subvencionar generosament. ¿Quan acabarà tant de cinisme, tanta hipocresia, tanta intoxicació i tant de furgar en el contenidor del fem?
I és que el PP PP busca desesperadament els vots de Vox –això no és cap secret- com abans es va engolir els de Lizondo. Un poc com eixos indigents que regiren els contenidors de brossa a vore si troben una tomata podrida, un tros de pa sec, un solatge de iogurt o algun altre tresor paregut.
No sé si els de la meua generació vorem algún dia una dreta normal que deixe de dir estupideses sobre la llengua. Sobretot perquè no se les creuen ni ells. ¿O vos penseu que Óscar Clavell no té claríssim que valencià i català, com diu l’Acadèmia Valenciana de la llengua (AVL), són simplement dos denominacions del mateix idioma? Ho sap de sobres perquè no és completament idiota. I, per cert, l’AVL és l’únic organisme per a dictaminar sobre el valencià perquè Paquito Camps, l’antic cap de Clavell, la va blindar en la reforma de l’Estatut de l’any 2006.
¿Com es diuen, doncs, els qui actuen d’una manera però es donen colps al pit en direcció contrària? Hipocresia, cinisme, malversació ideològica, corrupción moral… La llista de definicions podria allargar-se.
El més graciós del cas –si és que té cap gràcia- és que la dreta podria acceptar tranquil·lament la unitat de la llengua (com fa el PP balear) i després seguir sense usar-la o continuar sollant-la i menyspreant-la. Una cosa no porta l’altra. Però el secessionisme, es mire com es mire, és una ficció, una noticia falsa d’abans de la moda de les fake news.
El meu amic i també valler Leopoldo Peñarroja porta trenta anys intentant demostrar «filològicament» que valencià i català són llengües diferents sense cap resultat apreciable. Perquè, naturalment, no es pot demostrar l’indemostrable. Seguir esforçant-s’hi només pot portar a la melancolia i la desesperació. A no ser que siga tot una operació per ensorrar el valencià i promocionar l’única llengua per la qual tota aquesta tropa baveja: la de Valtablado del Río (Guadalajara).
Doncs sí, Clavell, traduïm Estellés al català. Perquè simplement llegir-lo no entra en els teus plans, no? No ho faces. Tinc un altre amic que està intentant demostrar que la lectura de llibres provoca càncer d’ulls…
