Opinar no és tan fàcil com pareix. Els opinadors no sabem de tot. A tots ens falta molt per saber i per aprendre, i això és independent de l’edat que tinguem.
Amb vint-i-tres anys, crec que he viscut moltes coses. En algunes he aprés, i en altres, continue cometent errors. Però així és la vida, no? Som humans, som contradictoris. Des de ben menuts ens ensenyen a pensar i sobretot a decidir què volem ser.
Vull ser opinadora. Mai ho hauria pensat. En el nostre dia a dia ja ho fem: no m’agrada aquesta cançó, eixe vestit em pareix coent, no em pareix bé que hages fet això, i un llarg etcètera de frases que sentim habitualment.
Sempre estem opinant, encara que no ho escrivim en cap article. Només a uns pocs ens donen eixe altaveu, i em sent un poc impostora, perquè repetisc: no sé res i pareix que sé de tot. Soc periodista, m’informe i, a través d’això, i d’utilitzar unes quantes eines periodístiques, com saber escoltar els altres, elabore un pensament amb el qual pots estar d’acord o no.
El més difícil és convéncer, perquè has de véncer una baralla en què les dues parts intentaran fins al final defensar el seu discurs. Jo no vull convéncer, només expressar el que pense i equivocar-me. Sobretot equivocar-me. És per això que amb els articles que escric m’expose a crítiques i també a aplaudiments.
Quan opines no tens la raó absoluta. Quan opines deixes un pensament que tens en eixe determinat moment i que es pot transformar amb el pas del temps, siga en segons, minuts o just després de veure l’article publicat.
De vegades, tinc por d’opinar i, de vegades, escric sense que m’importe què pensaran els altres. Soc escèptica i dubte molt. Potser també em sent insegura. Però mireu, continue opinant, i en aquest cas, estic opinant sobre opinar. De tant repetir la paraula opinar, ara em sona, fins i tot, malament.
Sé fins on arriben les meues capacitats, sé de què puc parlar i també sé quan és millor callar. Bé, de vegades pense que hauríem d’aprendre a estar en silenci. El que no pense fer és penedir-me per pensar i opinar. Al cap i a la fi, tots ho fem.
