Je n’aime pas le mot psicologique. N’existe pas le psychologique. Disons qu’on peut améliorer la biographie de la personne.*
Jean Paul Sartre, filòsof
L’existència en la seua ciutat d’A, un xiquet de deu anys transcorre entre l’àmbit subaltern on viu i l’àmbit alt on estudia. Té, com tants xiquets de la seua època, passió pels tebeos, però, per manca de recursos econòmics de sa casa, no se’n pot comprar. Una observació, feta per estar entre els dos mons, li permetrà espolsar-se de damunt la seua frustració. A saber, que els xiquets d’àmbit subaltern com ell, en no poder comprar-se tebeos, valoren més els nous i que els xiquets d’àmbit alt, en poder comprar-se’n, valoren més les bones històries encara que siguen vells.
Només adonar-se’n, passa a l’acció. Es fa amb un tebeo vell amb una bona història i a un xiquet d’àmbit alt li’l canvia per un nou. Eixe nou li’l canvia a un xiquet d’àmbit subaltern per dos vells amb bones històries. Amb els dos vells, n’obté dos nous; amb els dos nous, quatre vells; amb els quatre vells, quatre nous; amb els quatre nous, huit vells… I aixina, en progressió geomètrica, sense costar-li cap de gallet, es fa amb una bona col·lecció de tebeos.
——
Un triangle familiar: un xiquet, X i sa mare tenen una relació fusional. El pare o no hi posa límits o hi està absent. La seua identificació i la seua dependència amb sa mare seran ben fortes. Per contra, son pare semblarà no existir per a ell. X, en conseqüència, creixerà immadur, voldrà ser sempre el centre i tindrà una intolerància a la frustració en estar en la perifèria i ser u més, que viurà molt malament
——-
La importància de les escenes primàries, com aquestes, és que, potser, ens creen una predisposició a la seua reproducció i, en conseqüència, ens induïxen a repetir-les sempre que ens topem amb situacions anàlogues. És a dir, que poden desencadenar un procés que predetermine la nostra vida. Unes de manera positiva i altres de manera negativa, evidentment.
En la primera, de caràcter proactiu, la capacitat d’observació sociològica i l’enginy desenrotllats per A, convertits en coneixement tàcits, potser, facen que en situacions anàlogues A desplegue la intuïció sociològica i l’enginy apresos.
En la segona, de caràcter traumàtic, la immaduresa i la dependència d’X, potser, faça que tendisca quan hi faça relacions sentimentals a prendre, conscientment o inconscientment, a les dones com a mares.
Però si hi ha una intervenció humana transformadora, aquesta predeterminació es pot esvair. Com ara, el filòsof Jean Paul Sartre diu que la biografia de la persona pot millorar i el neuròleg, psiquiatre i psicoanalista en Les vilains petits canards1, un tractat de la resiliència, que une enfance malheureuse ne détermine pas la vie2.
La millora biogràfica d’A podria ser que, per serendipity3 trobara un article d’un gran sociòleg sobre les classes socials, el gran impacte del qual fera que s’apuntara al seu Seminari de Sociologia i, experimentara, en conéixer-lo experimentara un rapsus4, que el portara a formar-se com a sociòleg amb ell i a dedicar-se a fer treballs en aquesta disciplina. Com ara, un sobre el seu context social subaltern viscut de menut amb l’objectiu que els xiquets d’aquest àmbit social prengueren consciència de la seua problemàtica social i personal. La seua millora biogràfica, doncs, consistiria en un canvi qualitatiu: el de passar d’un coneixement tàcit sociològic, a sociòleg.
I, el cas d’X, la millora biogràfica podria ser que, després de caure en una crisi personal, posem una crisi d’identitat, buscara el suport d’un antic mestre seu, un bon coneixedor de la vida, que, amb el seu savoir faire, l’ajudarà a redefinir la relació amb la seua dona-mare. La seua millora biogràfica consistiria, doncs, en un canvi qualitatiu: el de passar d’una relació infantil, immadura i dependent de la dona que li fa de mare, a una relació-continent dels dos, però cadascú amb autonomia personal.
*No m’agrada la paraula psicològic. No existix allò psicològic. Diguem que hom pot millorar la biografia de la persona.
(1) Los patitos feos, Gedisa Editorial.
(2) Una infantesa infeliç no determina la vida.
(3) Casualitat afortunada.
(4) Segons l’escriptor Stefan Zweig: el fet de ser emportat més enllà d’un mateix.
