La concessió administrativa fou la fórmula triada pel govern de Zaplana per gestionar cinc hospitals ubicats a Alzira, Manises, Dénia, i Vinalopó-Elx-Crevillent.
Actualment, els tres primers ja han sigut integrats en la xarxa d’hospitals públics i sols l’hospital Vinalopó-Elx Crevillent manté la gestió privada prorrogada des del 31 de maig 2025 durant cinc anys fins al 31 de maig de 2030. L’actual conseller de Sanitat, Marciano Gómez digué que aquesta pròrroga seria efectiva sempre que les «condicions en matèria de qualitat assistencial foren satisfactòries i per sobre de la mitjana» tal com digué així fou, i es prorrogà sense aportar cap prova que pogués avalar aquella informació. De fet, no seria complicat demostrar que va ser més aïna al contrari.
Encara no ha passat un any i aquesta ombra de sospita comença a albirar-se adoptant diverses formes i totes elles amb benefici econòmic per l’empresa adjudicatària de les concessions de la Conselleria, Ribera Salud:
- En primer lloc, l’evolució de la per capita (diners que la Conselleria de Sanitat paga anualment a Ribera Salud per cada habitant del departament i que actualment el conformen més de 155.000 habitants), que ha passat de 494,72 euros l’any 2006 a 1.066 euros actualment, no està malament.
- En segon lloc, i com que en època Covid va augmentar la despesa sanitària, la per capita es recalculà de forma incorrecta i, com a conseqüència, Ribera Salud s’estalvià de retornar a la Conselleria de Sanitat 34 Milions d’euros, segons la Sindicatura de Comptes i el Consell Jurídic Consultiu.
- En tercer lloc, en maig de 2025 encara restaven per invertir per Ribera Salud 4,7 milions d’euros en el departament hospital Vinalopó-Crevillent i va ser una altra de les raons per justificar la pròrroga (raó un poc pelegrina, però bé).
- En quart lloc, i respecte a l’altre argument per justificar la pròrroga, que va ser la qualitat assistencial satisfactòria, segons el conseller Marciano Gómez, no inclouria segurament la reutilització, 10 vegades, dels catèters en electrofisiologia per estalviar despesa; aproximadament de 160.000 euros, segons explicava la cap d’auditoria de Ribera Salud en un correu al CEO en l’hospital de Torrejón, Pablo Gallart Gaspar, perquè aplicaren aquest «mètode» en l’esmentat Hospital. Motiu, entre d’altres, pel qual fou destituït el CEO. Aquest benefici econòmic és el més pervers perquè afecta la salut del pacient i a la qualitat assistencial i prestigi del centre que ho posa en marxa (ull viu!!! Reutilització de material no reutilitzable) sols pensant en el rendiment econòmic i no pensant en les enormes possibilitats d’encomanar una infecció als usuaris d’aquesta tècnica. Un fet gravíssim que, evidentment, no responia a aquella màxima que he explicat al principi en paraules del conseller Marciano Gómez, en què volia fer-nos passar allò de què la pròrroga seria efectiva sempre que les «condicions en matèria de qualitat assistencial foren satisfactòries i per sobre de la mitjana»
Reutilització, per altra banda, prohibida pels subministradors de catèters i la normativa del mateix govern espanyol i de la Unió Europea.
Per a Ribera Salud si que és rendible continuar gestionant aquest departament sanitari, però per als usuaris que potencialment han de ser tractats no és tan beneficiós per les condicions de la «qualitat assistencial» que no sabem com el conseller Marciano Gómez la mesurà.
Sembla que tot són casualitats en la gestió dels hospitals públics gestionats per Ribera Salud, però casualitats ben rendibles. Per cert, també és casualitat que el CEO de l’hospital de Torrejón, Pablo Gallart Gaspar, fou el mateix que l’any 2007 signà el contracte de l’hospital Vinalopó-Crevillent representant a Ribera Salud?
Senyor conseller, vosté fou el creador del model i amb vosté arribà l’escàndol amb una sanitat pública en els departaments privatitzats on la qualitat anava minvant al mateix temps que els comptes corrents de Ribera Salud anaven creixent. Fou el col·laborador necessari d’un model depredador que havia fracassat en tots els llocs on prèviament s’havia implantat com el gran model de gestió sanitària i en tots els llocs acabà degradant els recursos sanitaris públics per enriquir les entitats privatitzadores. Ara només resta l’hospital de Vinalopó-Crevillent com exponent del model caduc que vosté apadrinà i que en maig de 2025 hauria d’haver-se integrat com la resta en la xarxa d’hospitals de titularitat i gestió pública; fou un error prorrogar-lo fins al 2030, sobretot veient les raons que va adduir per a fer-ho.
Ara, amb la reutilització de catèters d’electrofisiologia, es demostren una vegada més les autèntiques raons de Ribera Salud en gestionar els hospitals públics, realment només n’hi ha una raó, l’enriquiment al preu que siga i sense escrúpols.
El respecte envers els més de 155.000 ciutadans i ciutadanes del departament Vinalopó- Crevillent, la defensa de la seua salut, la seua seguretat i la qualitat de la seua assistència es mereixen tots els esforços i no poden continuar en mans de depredadors que sols tenen com a objectiu millorar el seu compte de resultats.
Senyor conseller, en octubre de 2026 Ribera Salud saldarà els 4,7 milions que restaven per executar segons el condicionat del seu contracte amb la Conselleria de Sanitat. Té una oportunitat daurada, acabar amb aquest model empresarial de voracitat il·limitada i revertir l’hospital de Vinalopó-Crevillent a la xarxa pública sanitària en titularitat i gestió. Amb vosté començà aquesta dolenta travessia sanitària i amb vosté hauria d’acabar.
Els valencians i valencianes que creuen en la sanitat pública serien els autèntics beneficiats de la reversió per poder disposar de tots els recursos econòmics per invertir en el model que sí que té com a objectiu únic la salut i la qualitat assistencial.
També els valencians seríem els autèntics beneficiats de la seua dimissió. I també, òbviament, de la dimissió en bloc del govern negacionista de la Generalitat Valenciana.
Adeu, senyor conseller.
Domènec Garcia és president d’ERPV.
