Aquesta és la darrera nota sobre algunes de les possibles vides que es produeixen a l’estiu. Període en què, com repeteix la dita popular, és un temps en què tota cuca viu.
Es tinga l’edat que siga, l’estiu és una estació de l’any que imposa el seu ritme.
Hi ha les vacances majoritàries, i, la climatologia ens sotmet a uns ritmes diferents de l’hivern. Especialment, si patim estius com aquest.
Sembla com si l’estiu fora un temps de vagància i hores al sol. Això, els romans, que s’ho muntaven d’allò més bé, n’eren conscients. I ho aprofitaven. Naturalment, ho podien fer els de sempre. És a dir els poderosos. Avui, per sort, als països rics com el nostre, les classes populars també poden millor que pitjor aprofitar d’un temps d’oci considerable. Oci fins i tot amb dignitat.
I cal mirar al nostre voltant, més enllà de Schengen o Europa mateix, per comprovar que no tot el camp és de flors i violes.
Fins i tot ací, per aquestes terres regades amb mel i llet, hi ha qui paga el seu tribut per tal que la majoria, la majoria sí, puga passar-s’ho bé mirant com les ones cauen suaument sobre la sorra i pel cel passa una gavina…
Hi ha gent que ajuda a fer que els més s’hi estiguen confortablement. Són tota aquella caterva que, tal com significava entre els romans, era aquell exèrcit de tropes estrangeres, de nacions bàrbares, que feia la feina bruta.
De vegades tenim la sensació que el món funciona a una rapidesa inaudita. No és tan cert com pareix. Sovint només cal canviar alguns noms, uns substantius, per comprovar com som de similars als d’aquells períodes antics.
Mirem si no el xicot negre que va venent quatre foteses entre els banyistes. I fa hores que està voltant sota el sol. O la xica jove que ha de suportar també moltes hores dreta i trafegant amunt i avall per a dur un gintònic, una cervesa i unes olives. També hi trobem, sense dur cap llança ni espasa, però, aquell que arrossega una gandula o un para-sol des del matí fins ben entrada la vesprada.
Si el lector o lectora, o un simple vianant de ciutat, observara amb una mica d’atenció allò que s’esdevé només a pocs metres de la vida ordinària, s’adonaria de la multitud de gent que treballa per als altres. Cosa que ja sabem. Però que en determinades circumstàncies esdevé una mostra més d’aquesta societat panxa-contenta, consumista i alegre. Certament, també molta d’aquesta gent n’és conscient de les condicions que la plebs actual suporta. I no hi podem fer res.
De veres que no hi podem fer cap cosa?
En tot cas ens queda l’opció de ser-ne conscients. I, tot i fer vacances veient aquells que practiquen oficis de platja, saber que no està bé això. I que aquestes persones haurien de tenir, com a mínim, un treball ben pagat. Com a mínim això.
L’estiu ha de passar i en hivern es tornarà a bregar. Roda el món…
