La nova situació creada al nostre país per l’arribada del tàndem PP-Vox a la Generalitat es presenta com a reformes legislatives. Aquestes primeres normes, que sembla seran objecte de la corresponent tramitació parlamentària, afectarien l’ensenyament i la llengua, la memòria democràtica, i la televisió en valencià; després en vindran d’altres, que afectaran diferents àrees. Als mitjans, aquells que podem considerar d’esquerra o progressistes, van expressant opinions i consideracions de reacció en contra de tot allò que pretén la nova majoria a Les Corts. La gran majoria de coses que he llegit, tot i que responen a una reacció de defensa de causes justes i, per tant, sense discrepar quant a la voluntat de rebuig, pense que es queden en la protesta estricta, sols en la reafirmació el rebuig.
I que caldria fer a més a més de la protesta? Un primer detall a considerar seria tindre en compte que les lleis, com les que s’anuncien tenen un camí parlamentari, les opcions de l’oposició, conformada per anteriors signants del Pacte del Botànic, hauran d’actuar i tractar de treure fora de Les Corts els debats, donant arguments i dirigint a la ciutadania missatges que, a parer meu, haurien de buscar complicitats, i això pot comportar acords unitaris. Així, la societat civil organitzada, que durant l’etapa del Botànic va estar una mica afeblida i confiada, tindria un paper. Igualment, caldria dir que els col·lectius afectats, sense caure en el corporativisme, haurien de fer una tasca d’apropament a la gent, ja que hem entrat en una fase de resistència. Una resistència que per estar per damunt les sigles, tal com en altres moments va ocórrer, requeriria nivells unitaris.
Les lleis, tant les que avancen cap a fites de més drets i llibertats, com les que fan el contrari, poden acabar als tribunals, i llavors, després de les confrontacions parlamentàries poden ser objecte de batalla legal. Per això, les opcions parlamentàries estan legitimades per actuar i usar els recursos adients. Per altra banda, els ciutadans, i els col·lectius cívics, també hi poden actuar. Igual que els enemics del valencià han acudit als tribunals, també altra gent té les mateixes possibilitats.
La ciutadania, que ha donat la majoria a aquest tàndem populista de dretes, no és homogènia. Els vots en part es decideixen en funció de decisions de vegades preses sense argumentació i tal vegada ha mancat pedagogia i més diàleg en relació amb algunes mesures dels nostres. Una part de la gent de les comarques del sud, com ja he comentat en alguns moments, es troba molt lluny de la resta del país i els sentiments i les confusions, agitades per la dreta que és antivalencianista, expliquen els resultats electorals.
Soc d’una generació que resistí, que va caure en errors, que lluità contra una dreta en versió de dictadura. Ara, però, altres generacions tenen el protagonisme davant una dreta, que s’ha sabut desfer de l’antic uniforme. Tinc clares algunes coses que cal evitar o fer, com seria el cas del confrontament excessiu entre aquella gent que es troba a la mateixa vorera, o, ja en positiu, la necessitat de recuperar el suport de l’electorat.
