En una vida moderadament viatgera m’he trobat amb alguns luxes inesperats. Un d’ells va ser hostatjar-me a l’hotel Metropol, a Moscou, situat entre el Bolxoi i la Plaça Roja. El mèrit no va ser meu, sinó de l’agència de viatges, que va trobar alguna oferta d’última hora (tot això abans de l’imperi dels ja omnipresents cercadors d’internet). Siga com siga, vaig ser hoste d’aquest llegendari establiment, el més cèntric de Moscou i un dels més famosos de Rússia.
Quan jo vaig recalar als dominis de Putin ja s’havia produït la invasió de Crimea. Començava el llarg i agònic conflicte ucraïnés, que a hores d’ara no sabem com s’acabarà. A dins de Rússia, Putin havia aprofitat el seu deler expansionista per revifar el nacionalisme d’una població àvida de tornar a sentir-se part d’una gran potència. Tot tan sòrdid i mefític com pareix.
Els primers quatre o cinc dies els vam passar a l’hotel Ramon Usó i jo, mentre preparàvem el reportatge que publicaríem al diari Ara. Després vam agafar el tren cap a Sant Petersburg, on vam passar dos o tres dies més, i finalment vam tornar, també per ferrocarril, a Moscou, on ens quedava una última nit al Metropol abans d’agafar el vol de tornada a València. Vam tindre temps, doncs, d’explorar a fons el lloc, començant pel seu restaurant ornat amb una estrella Michelin.
El Metropol va ser edificat l’any 1901 i va passar per totes les vicissituds corresponents a la seua època, incloent-hi un incendi devastador (amb posterior reconstrucció), un canvi de mans entre l’exèrcit blanc i l’exèrcit roig, i la seua conversió en seu dels sòviets. Al seu fastuós saló-menjador predicava Lenin amb la fúria alopècica que feia al cas. Hi desdejunàvem nosaltres mentre una massissa comare del terreny tocava l’harpa en directe, en un pantagruèlic bufet lliure. El magnat Yuri P. Matkov va remodelar l’establiment als anys 90. Segons la seua pròpia propaganda: “L’Hotel Metropol combina l’esplendor del luxe antic amb els últims aconseguiments en el camp del confort i continua hostatjant hostes de luxe com ara reis, presidents, ministres, politics, agents cultural, artistes i celebritats d’arreu del món”. Certament, el llistat d’hostes il·lustres moderns del Metropol és impressionant: de Soljenitsin a Barack Obama, tot passant per Michael Jackson o els sempre conspicus Joan Carles I i Sofia (per separat)…
De tot això m’he enrecordat ara llegint un llibre molt curios: Un cavaller a Moscou, de l’escriptor nordamericà Amor Towles (editorial Amsterdam). Està ambientat a la Rússia del 1922 I explica la peripècia del comte Aleksandr Ilitx Rostov, condemnat per un tribunal bolxevic a viure sota arrest domiciliari a l’hotel Metropol.
La ficció és interessant perquè Towles recorre a un to lleuger i gairebé de comèdia. El comte aprofita la circumstància per a llegir Montaigne i investigar a fons totes les raconades de l’edifici. Sembla que el Metropol, després de la revolució, comptava amb dos restaurants, el Boiarski i el Piazza. El comte els alterna. El primer és més exclusiu, el segon més popular. La segona planta de l’hotel està reservada als hostes que acudeixen a les conferències i altres activitats revolucionàries, però en altres plantes hi ha tota mena de clientela, que Rostov va coneixent.
Recorde molt agradablement l’experiència de desdejunar en aquest hotel fastuós al so de l’arpa. Era un saló immens i podies culminar l’àpat amb una copa de cava, com supose que es faria en els vells temps tsaristes.
Com que tota la nostra educació sentimental sobre el tsarisme, la revolució i el primer leninisme prové –almenys per als de la meua generació- del visionat de la pel·lícula Doctor Givago, l’escena en què Strelnikov penetra en el ball per a endur-se’n Lara podria perfectament haver succeït en el gran saló dels desdejunis del Metropol…
Fet i fet, vaig poder conéixer Moscou abans de la guerra i el Metropol em va deixar una empremta extraordinària. Si voleu saber-ne més, llegiu el llibre de Towles.