No deixa de sorprendre’m l’afany, els recursos i l’obsessió amb què PP-Vox ataquen el valencià i tot el que consideren que som. Ens ataquen als valencians, al que som, al que sentim, al que representem. Algú podria dir que també ho fan amb tota l’esquerra però no ens enganyem, contra l’esquerra sovint es queden en declaracions (impresentables, com tot el que fan), però amb els valencians —la llengua, la cultura, la manera de ser, el sentiment col·lectiu— s’hi aboca una ofensiva organitzada, persistent i furibunda. Amb lleis, amb actes, amb retalls.
I em sorprèn perquè mai havia vist tanta contundència en un equip de govern com la que demostren aquests. La primera conclusió que se’n pot extreure és que un equip de polítics, quan volen canviar les coses (per a millorar-les o per a empitjorar-les, com és el cas) saben i ho fan. Per tant, tots els polítics que prèviament es van mostrar tous amb l’excusa de no molestar o que és difícil canviar les coses i ni ho han intentat, queden com a mínim com poc treballadors o covards.
Però, alhora, demostra amb una claredat innegable que per al PP-Vox hi ha centenars de problemes que els ciutadans de peu (inclosos la immensa majoria dels seus votants) considerem importants de resoldre i dels que no han mogut ni un dit. Per tant, anteposen de manera descarada les seues obsessions ideològiques de desmantellar tot rastre valencià per a intentar convertir-nos en els castellans que mai hem sigut, a millorar real de les condicions de vida de tots els valencians —inclosos aquells que els han votat. I no entrarem en la profunda incongruència de milions de persones que voten contra els seus propis interessos pensant que voten per un equip de futbol.
Així doncs, consideren més important atacar el valencià que fer front a:
- el greu problema de l’habitatge,
- la reivindicació històrica del finançament just i la condonació del deute,
- les mancances greus d’infraestructures (com el corredor mediterrani, les Rodalies, el tren de la costa, o la connexió de l’aeroport de l’Altet),
- la reducció de les llistes d’espera a Sanitat i Serveis Socials,
- o la preparació davant els efectes del canvi climàtic (després d’una DANA i d’una gestió nefasta, arriben fins i tot a canviar la llei per permetre construir en zones inundables).
Fins i tot exigències tradicionals de l’electorat de dretes són ignorades totalment per aquests polítics: cap millora en l’eficiència de l’administració (més prompte al contrari), cap reducció generalitzada d’impostos (llevat dels quatre gats endollats de sempre), incompliments en tota la política agrària, i més inseguretat jurídica… I no són només promeses incomplides sinó que en molts casos han empitjorat activament molts dels problemes estructurals que els seus votants esperaven veure resolts.
Aquest infame i indigne grup de polítics no només tenen l’índex d’aprovació més baix de la democràcia. A més estan centrats a destruir el que som, i el que és pitjor, no marxen ni tenen la vergonya de reconèixer els continus i greus errors.
I tanta obsessió només pot respondre al fet que eixos quatre gats saben millor que ningú que els valencians no suportarem gaire més aquestes agressions i espolis per part de la castellania, i per això ataquen el País Valencià latent que som i els nostres llaços amb altres territoris —que també pateixen tractes similars— en un intent desesperat d’evitar que ens unim i exigim junts el final del maltractament.
Ataquen per intentar destruir aquest país latent que mai hem deixat de ser perquè no tenen alternativa. Ells mai podran deixar de ser el que són: espoliadors, prepotents i, el que més els cou: perdedors. Per això els agrada tant la violència i la imposició. Però nosaltres tampoc podem deixar de ser el que som.
L’única possibilitat que té Castella per integrar-nos en el seu projecte d’Espanya seria la seducció: que desitjarem formar-ne part perquè les alternatives foren pitjors —que és exactament el que fan els països “normals”. Però això és totalment incompatible amb l’ADN castellà, com demostra, de forma innegable, el tracte que ens donen en qualsevol àmbit.
Tic-tac. Perdran. Ho saben ells i ho sabem nosaltres. I són tan inútils i tan ineptes que no s’adonen que el que fan només servirà per accelerar el que tant volen evitar…
