S’ha comentat en les xarxes que els valencians tindrem un 16 per cent més a partir de les noves aportacions que l’Estat, Madrid, li oferirà al País Valencià en el finançament. Però volem afegir que no es tracta d’un 16 per cent més. Com qui fa unes estrenes al fill o a la neta. No. Com si fora, que ho és, una mostra per congraciar-se amb algú. Ni serveix dir, una vegada més, com un brindis al sol i sense més implicació que llançar el terme confederalitzar sense cap proposta concreta. I més encara: sense un interés real. Que ja sabem des de quan s’han fet aquestes insinuacions i tot ha quedat en fum de palla.
Del que es tracta és que hem de parlar d’altres paradigmes. I no acceptar com un regal allò que tampoc no ho és.
Parlem de confederació. Portem a escena la paraula, el concepte. Que no és tenir un centre que manarà per repartir allò que té. La federació, tal com des de Madrid s’insinua, que no es planteja seriosament, és una mena d’autonomisme sempre liderat pels poders immensos i omnipotents de la burocràcia política i l’economia estatal.
Això ho sabem. El problema és que no tenim un front que se li opose mentre la ferramenta política de partit siga fluixa com ho és, per no parlar de la inexistent força econòmica com a poder valencià. És a dir, que no tenim capacitat d’influir sobre aquell entramat politicoeconòmic i així no queda altre remei que, com a mínim, mirar d’introduir en el discurs imperant, cosa certament difícil, ho sabem igualment, un lèxic, un model, uns conceptes que diguen el que volem i no allò que diuen ells.
I, com a mínim, no considerar que la concessió d’un 16 per cent més sobre el que suposadament tocava, és un guany. No ho és. I presentar-ho com èxit desvirtua la raó principal del finançament. Que no és un repartiment més o menys consensuat. El finançament i la seua possible discussió amaga el vertader moll de l’os. Que és el model d’estat i no unes estrenes. Ho diu en llatí un romà de fa dos mil anys i és cert:
«Decipies alios verbis voltique benigno…» Això…, enganyaràs els altres amb bones paraules, però per mi no ets sinó un mentider.
