No ens enganyem. Els atacs a la llengua, per part de Mazón i el Pp, no són una simple cortina de fum per poder desviar l’atenció de la pèssima gestió que porta endavant el seu govern. La consulta als pares dels alumnes sobre la llengua base, el canvi en l’accent de “València” –amb la consegüent excitació d’Abelard Saragossà–, els atacs continuats a la innòcua Acadèmia Valenciana de la Llengua, els gestos inútils dels regidors de l’Ajuntament d’Alacant que demanen –per tercera o quarta vegada– la plena castellanització oficial del municipi, l’intent d’imposar la denominació “Castellón” als habitants de Castelló de la Plana… Tot això és massa fum, per ser només una “cortina de fum”. I aquest fum no el fa només el famós comensal del Ventorro, sinó que el fa tota la gent del seu partit. L’ha fet sempre. I no és fum. És odi. Odi a la llengua catalana.
¿No és curiós que en una societat que presumeix de perseguir l’odi racial i l’odi sexista, hi hagi, encara, partits polítics dedicats a fomentar l’odi lingüístic? Segurament, hi ha unes lleis que ho impedeixen. O, fins i tot, una constitució. Però qui creu, a hores d’ara, en les lleis i en la constitució? I, sobretot, qui pot creure en legalitats si hi ha uns partits polítics i uns mitjans de comunicació públics i privats dedicats a promoure permanentment aquest odi lingüístic?
Mazón se sap impune. Li deuen haver dit que, si no hi ha eleccions estatals anticipades ni res estrany, acabarà la legislatura. I qui dia passa, any empeny. La barra és descomunal. Ara vol recuperar la censura. La famosa censura de llibres que aplicava el franquisme. Abans de donar permís perquè un manual de llengua i literatura circuli per les escoles, uns inspectors vigilaran els índexs dels volums per comprovar que no s’estudia cap autor català. Els autors catalans no es poden estudiar a les escoles valencianes. I els mallorquins? –pregunta algú. Tampoc.
I si són autors de Girona o de l’Empordà, però que van viure i escriure a València? Tampoc. Fora Eiximenis i Ramon Muntaner. I fora també les cròniques del rei Jaume I. Més lleuger anirà el temari i abans acabarà el curs. I Joan Fuster? Què fem amb Joan Fuster, valencià, de Sueca. Per què no prohibir-lo, també? I l’Estellés, ja posats. Catalanista. Però… ¿qui ha escrit quatre pàgines en aquest país sense ser catalanista? Fins i tot Abelard Saragossà ha estat catalanista. Si els seus amics del Pp fullegen el llibre de Vicent Palacios titulat Quan ho teníem tot per fer, publicat per la Institució Alfons el Magnànim, quedaran parats, en veure les cartes que escrivia Saragossà i com li deia a la llengua pel seu nom: “català”.
Total: no és tan fàcil arrasar culturalment els valencians com alguns s’imaginaven quan van planejar la consulta sobre la llengua a les escoles. Les editorials s’ho pensaran molt abans de llepar-li els peus al poder i de fer ridícul. Perquè el poder –per sort– és una cosa que no dura. L’intent de censura de llibres ja el van voler aplicar els del Pp en l’època del Pacte del Pollastre, quan governaven Zaplana i González Lizondo. I l’intent de crear una acadèmia secessionista també és d’aleshores. Zaplana volia una “Academia de la Lengua Valenciana”. Jordi Pujol –i José María Aznar, que necessitava els seus vots a Madrid– li ho van impedir. Mazón i els seus apuntadors la voldrien ara. Ja la poden anar demanat, si volen. Quines regles ortogràfiques inventarien? I, sobretot, per a qui?
