“No ens agrada el futbol, el Llevant sí”. Aquesta frase tan impactant pareix que no tinga coherència, però en el fons sí que en té.
Em declare granota des de fa un any més o menys, encara que ho era d’abans i ara m’explicaré. Jo era del Barça perquè era l’únic equip que miraven els meus cosins i a mi, com que m’encantava el futbol m’unia a eixos encontres. Un temps després vaig començar la meua “carrera futbolística” firmant pel club que més prop tenia de casa, el Sueca, on jugava amb xics.
En un partit amistós vam coincidir amb el Llevant femení de la categoria infantil i l’any següent vaig començar a jugar en el club granota, on vaig durar dos anys. Vaig acabar la meua carrera futbolística fracassada en la U.D. Alzira.
Em vaig desencantar amb el futbol durant uns anys, i ara, per la meua professió com a periodista he tornat a connectar d’una forma molt diferent. Des de fora del terreny de joc es veu diferent i bonic.
El que vinc a dir és que he connectat amb el Llevant d’una forma especial i he descobert a moltes persones que es consideren granotes – que hi ha més de les que pareix – des de fa molt de temps. Un apunt, portar més temps sent d’un equip no et fa ser més d’eixe equip que els altres. Jo m’he enganxat fa poc a aquest club, per l’objectiu de pujar a Primera Divisió, però també per tota la història que l’envolta i que he anat descobrint gràcies a persones com Emilio Nadal, responsable de l’àrea de Patrimoni Històric; Puri Naya, responsable de l’àrea de Comunicació; a Pau Ballester, l’speaker del Ciutat de València; a l’equip de periodistes que formen Sin Tregua, etc. La Penya Tòtil m’han acollit recentment i això fa que visca el llevantinisme més de prop.
He anat coneixent molta gent del Llevant i he sentit que també forme part de tot això. D’un sentiment que va més enllà del futbol.
Una de les accions que trobe més importants per al club degà, a part del reconeixement de la Copa de l’Espanya Lliure guanyada en 1937, ha sigut una altra més recent. La Diputació de València ha aprovat la repatriació de les restes de Josep Ballester Gozalvo i la seua dona Teresa Molins. Possiblement no et sonen els noms perquè la seua història ha quedat amagada. Des del Llevant Unió Esportiva s’està donant a conéixer la seua figura a través d’accions que indiquen que Pepet i Tereseta van ser molt rellevants tant per al club com per a la societat valenciana.
Ballester, nascut al Cabanyal, és conegut per ser el fundador del Llevant, l’any 1909. Va ser pioner del futbol valencià per impulsar la creació del club granota, però també per articular les primeres estructures organitzatives del futbol local com a jugador, legislador i àrbitre. També va ser mestre, advocat, periodista i polític valencià. Mentre era membre actiu del Govern de la República es va exiliar, juntament amb la seua dona, a França on van ser enterrats.
Des del club granota han contactat amb els familiars, nets i besnets dels germans del fundador, ja que ell no té descendència directa. El club granota va fer una reunió amb els familiars per dur a terme aquest acte de reivindicació. Així, la història de Pepet i Tereseta es rescata amb la llei de memòria democràtica gràcies a les accions del club i comptant amb el suport de la Fundació Cent Anys i els professors de l’IES José Ballester, Paco Santamans i Irene Alcolea.
Aquest acte polític ha sigut un procés llarg i difícil. La subvenció de 12.000 euros ha sigut aprovada amb el vot en contra de Vox. No és estrany que un partit polític que admira la figura del dictador rebutge qualsevol acte que implique justícia.
Hem de mirar la part positiva i és que es complirà el desig de la parella: descansar en el seu barri natal, el Cabanyal. Des del Llevant asseguren que aquest gest restitueix el llegat d’un home que va somiar amb un futbol arrelat als valors cívics i d’una València que es reconcilia amb el seu passat pels que lluitaren per la justícia social.
Per això soc del Llevant i clar que m’agrada el futbol, però ser granota va més enllà. Per ara, i espere que siga així sempre, podem dir que el Llevant és dels llevantinistes.
La història arrelada a la València dels nostres avantpassats, reflectida amb les figures de Pepet i Tereseta i amb l’actual lluita de moltes persones que conformen el club o hi tenen alguna relació fa que em senta identificada.
Ho tinc clar, ser granota ha sigut la millor elecció.
