“Habla en castellano que no te entiendo”. Una frase que es repeteix en el dia a dia de qualsevol persona valencianoparlant. Aquesta frase, utilitzada en territori valencià, on es parla valencià, és un insult a la nostra identitat i les nostres arrels.
La major part de les vegades que ho sentim acabem cedint per no buscar la confrontació i per evitar entrar en una discussió que no acabarà enlloc per falta d’atenció de la persona emissora d’aquesta frase tan recurrent. He viscut aquesta situació, que de vegades està un poc maquillada, i estic segura que tu també n’has viscut alguna similar.
Soc de Polinyà de Xúquer, un poble de la Ribera Baixa, i allí sempre he parlat valencià amb total llibertat. Quan vaig iniciar els meus estudis de Periodisme a Castelló de la Plana, vaig començar una nova etapa en una ciutat amb tota la il·lusió de poder viure plenament en valencià. En el món estudiantil universitari s’uneixen persones d’arreu del món amb persones del territori on s’estudia, i que majoritàriament també parlen en castellà. És comprensible que, si acaben de vindre, els coste aprendre la llengua, i la majoria de les persones que he conegut a la Universitat Jaume I ho han intentat fer. Altres no ho han intentat perquè “si hablo en castellano, ya me entienden”.
És molt trist pensar-ho, però el més trist és que els mateixos que viuen en aquest territori, no defensen la llengua identitària. He fet treballs grupals amb tots els membres valencianoparlants i que han acabat sent escrits en castellà.
Quan el Govern valencià actual va decidir fer una consulta lingüística per aconseguir la imposició del castellà a l’educació, va fracassar. Ja sabeu els resultats. Durant la votació va haver-hi errors a la web destacant eixa confusió per clicar “Sí al Valencià”. Pareixia fet a posta. Però això no era tot, resulta que va ser una votació enganyosa. Algunes de les famílies que votaren a favor del valencià s’han vist afectades per aquestes noves línies en castellà malgrat haver votat el contrari. A això anomenen “Llei de llibertat educativa”?
El PP i Vox censuren qualsevol forma d’ús del valencià, això no és llibertat. Fins i tot la regidora del PP de Godella parlava d’Estellés com un “poeta de l’odi, la vulgaritat i el catalanisme”. Jo li preguntaria: “Senyora, vosté ha llegit Estellés?”
Els mateixos partits polítics que acabe d’anomenar, han fet que Vicente Ordaz siga el president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana SA (CACVSA), per tant, ell porta al capdavant la direcció d’À Punt, o millor dit, A Punto. A poc a poc van castellanitzant la radiotelevisió pública dels valencians i les valencianes. Ordaz diu que amb la incorporació del castellà hi ha “més arrelament i més proximitat” a la societat valenciana. No sé com té el valor de dir això. A més a més, ara ho posen més complicat si vols vore una pel·lícula o sèrie en valencià, ja que has de seleccionar l’idioma si no vols escoltar el predeterminat, el castellà.
La supressió de programes com ara Podríem Fer-ho Millor i Territori Sonor també ha sigut una de les noves accions d’Ordaz. Si la música en valencià ja es veia afectada per les institucions, ara encara més, eliminant eixa difusió que es feia a través de la ràdio pública.
Van contra una llengua, una identitat, unes arrels, unes tradicions, una cultura, que no fan cap mal a ningú. Caldrà preservar la llengua del Tio Canya en els àmbits als quals tenim accés. A través de la creació de continguts, amb la música i a l’escola i al carrer.
Com molt bé deia Ovidi Montllor: “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”.
