El País Valencià travessa un moment polític i social decisiu. Després de mesos de govern del PP i Vox, la Generalitat s’havia convertit en un instrument al servei dels interessos econòmics més poderosos i del centralisme madrileny. L’ofensiva contra la llengua, la cultura, els serveis públics i la classe treballadora s’havia consolidat com la seua marca de govern, mentre les polítiques socials retrocedien i la desigualtat s’eixamplava sense fre.
La desastrosa gestió de la dana va ser la gota que va fer vessar el got: pobles sencers abandonats, famílies sense ajudes, promeses incomplides i una administració més preocupada per la propaganda que per la vida de la gent. Davant d’això, el poble valencià va reaccionar amb una força extraordinària. Les víctimes, les entitats socials, sindicals i polítiques, la Plataforma Mazón Dimissió i l’Acord Social Valencià, amb el suport i la solidaritat de molta gent de tot l’Estat i del món, han aconseguit capgirar la situació política i social. Una victòria de la mobilització popular, de la dignitat col·lectiva i del dret a exigir responsabilitats.
Tanmateix, la dimissió de Mazón no és suficient. El problema no rau en un nom ni en un rostre, sinó en un model de poder caduc i subordinat, que menysté el poble valencià i treballa contra els seus interessos. Ni Mazón, ni Mompó, ni Catalá, ni Pérez Llorca representen el futur que volem. Personifiquen un projecte autoritari i recentralitzador que desmantella els serveis públics, precaritza el treball i arracona la nostra llengua i cultura, sempre obedient a les ordres de Madrid i als despatxos on es decideix el nostre destí sense escoltar-nos.
Però som el poble valencià qui ha de decidir el seu futur, ni Feijóo ni Madrid. Som nosaltres, i només nosaltres, qui hem de construir el nostre camí des de la sobirania, la justícia i la solidaritat. Necessitem un Consell de la Generalitat valencianista, d’esquerres, feminista, ecologista i transformador, capaç d’impulsar una reconstrucció social i democràtica que situe les persones, la igualtat i el territori al centre de les polítiques públiques. Un govern que defense els interessos de la classe treballadora, que plante cara a l’infrafinançament i a l’espoli fiscal, i que faça del País Valencià un referent de dignitat, cohesió i llibertat.
És hora de recuperar l’esperit col·lectiu, la participació i la confiança en la força del nostre poble, com s’ha demostrat al llarg dels darrers mesos. Les valencianes i els valencians hem provat que sabem alçar-nos del fang —literalment i simbòlicament—, organitzar-nos i cuidar-nos mútuament. La mobilització ha deixat clar que, quan el poble s’alça, cap poder no pot aturar-lo.
Ara cal continuar. No n’hi ha prou amb tombar un president i un govern: cal construir una alternativa. Perquè el futur del País Valencià no el poden decidir Mazón, Mompó, Catalá, Pérez Llorca ni Feijóo. Tampoc cap despatx de Madrid. El futur l’hem de decidir i construir nosaltres, el poble valencià, amb dignitat, coratge i esperança. El futur és nostre.








