La llengua catalana no pateix l’opressió de les dretes o de les esquerres, la llengua pateix el supremacisme espanyol, que perfectament pot ser d’esquerres. No cal anar molt enllà per a veure que des del govern espanyol, els partits que s’anomenen d’esquerres, com Podemos, no fan gaire per les llengües que no són el castellà. I no parlem de l’encobert partit de dretes liderat per Pedro Sánchez, que tampoc no mira per la llengua. No entraré a analitzar els altres partits perquè ja se sap que l’extrema dreta espanyola anul·la qualsevol mena de diversitat, i més encara si parlem d’una diversitat lingüística. L’únic que vull posar sobre la taula és que la llengua catalana rep opressions per qualsevol partit que perpetua el supremacisme espanyol.
A Catalunya, de fet, es veu clarament aquest exemple. Tant la CUP com alguns simpatitzants de Junts, defenen la llengua catalana com a idea principal de la seua ideologia deixant de banda les respectives tendències polítiques. El PSC o el PSPV (encara que potser és arriscat utilitzar aquest nom després de les destrosses que han fet al País Valencià, per tant, direm PSOE), no s’han preocupat gaire per la situació de la llengua catalana als seus territoris. Deixem-ho clar, proposar alguna llei o conveni a favor del català per part d’aquests partits no és més que una llavada de cara i una clara campanya política de cara a les eleccions del maig. I així és perquè són partits espanyols, i a Espanya no li interessa ni li interessarà la llengua catalana, ni la gallega ni l’euskera. És per això que les decisions que afavoreixen aquestes llengües són per mantindre contents una part de votants que callaran. Els únics que ens interessem per les llengües minoritzades dins d’un estat que les oprimeix, som els mateixos parlants, i per tant, els partits autonòmics amb consciència lingüística.
I no confonem, però, que no encasellar-se amb dretes o esquerres significa deixar d’estar polititzat: la llengua, i més la catalana, està més polititzada que mai. El supremacisme espanyol legitima la discriminació lingüística cap a la llengua catalana, i per no quedar-se curt també ho fa cap a les cultures que no són l’espanyola.
És molt cínic veure com partits anomenats falsament progressistes s’omplin la boca amb doctrines com la igualtat, la llibertat, la justícia i els drets civils, però alhora obliden per complet els drets lingüístics. Aquests drets que només els manifestem els parlants de llengües oprimides és una eina que hem de fer servir per a reclamar el nostre dret de parlar català a qualsevol dels territoris de parla catalana.
Els espanyols i els espanyols encoberts ja no faran res per nosaltres, el supremacisme espanyol cada vegada s’apodera més dels nostres espais i de la nostra gent, un fet que implica que el predomini de la llengua castellana cada vegada abrace més els territoris que no li pertoquen i s’apropie de parlants que originàriament tampoc no la concernien.
La llengua no va ni de dretes ni d’esquerres, cap ideologia política la salvarà. La llengua l’hem de salvar nosaltres, els que la parlem i ens preocupem pel seu estat i pel seu futur. No podem deixar la llengua en mans d’unes lleis fetes per persones que ni tan sols parlen català.
