Com sabeu, quan estàs una estoneta sense entrar a l’aplicació abans coneguda com a Twitter, comença a enviar-te notificacions a l’engròs, per exemple amb publicacions de gent que ni tan sols segueixes, però que l’algoritme famós entén que t’interessaran moltíssim. Així, l’altre dia em vaig trobar de bon matí la notificació d’una publicació que no m’havia de perdre. I mira que, pel que es podia llegir a l’avís, ja m’ensumava de què podria anar, però el cert és que va superar les meues pitjors expectatives. No l’enllaçaré perquè crec que es tracta de contingut delicat i que voreja la legalitat, però com que em va posar de mal humor volia agafar-la com a punt de partida, perquè em sembla representativa d’un fenomen tremendament preocupant.
La foto mostra una xiqueta d’uns vuit o deu anys asseguda al seu escriptori. Està girada per mirar a la persona que li està fent la foto, presumiblement son pare. Clarament li ha aplicat alguna mena de filtre per fer que la xiqueta aparega amb la pell negra. I el text que acompanya el tuit és el següent, i cite literalment: «Hem pintat la nena a veure si així li donen plaça al costat de casa». El perfil es tracta d’un d’aquests anònims que s’acompanyen amb la bandera amb la creu de Sant Jordi. Si el tuit és esgarrifant, les respostes són per l’estil i, per descomptat, hi ha diverses que suggereixen que li pose també mocador al cap. Es veu -pensa aquesta gent- que d’eixa manera podrà triar tranquil·lament el col·legi, perquè de tots és sabut que els i les migrants tenen avantatges per tot arreu. Té igual, per posar un exemple, que les baremacions dels col·legis concertats del País Valencià mostren exactament el contrari, que ser migrant o fill o filla de migrant està penalitzat, i que tot el sistema de districte únic està dissenyat precisament perquè ells no puguen triar col·legi, que sempre hi haurà algú amb alguna bandereta -i en molts casos amb un català perfecte- per dir el contrari.
I no és un fet puntual. Que una xiqueta de pares marroquins ha tret les millors notes a les PAU en una ciutat catalana i parla un català perfecte? Doncs té igual, respostes que en els millors dels casos diran que és l’excepció que confirma la regla i en molts altres s’agafaran al hijab que du en la foto per a dir les majors bestieses. Que una xiqueta d’origen marroquí està en una colla castellera? Doncs el mateix. Al principi pensava que era una minoria tronada, però la realitat és que la freqüència amb la qual em trobe compartits els discursos farcits de mentides i de simplificacions de l’alcaldessa de Ripoll i aquesta allau de tuits racistes em fan pensar cada vegada més que la cosa és més preocupant. És com si una part de la gent que en algun moment va pensar que tenia la independència a tocar estiguen focalitzant la seua frustració contra qui és més feble que ells. Ja que no han aconseguit derrotar l’estat espanyol, doncs a enfrontar-se al «moro» que eixa victòria la tenen més fàcil.
Tot plegat em deixa molt mal sabor de boca, perquè una de les coses que jo pensava en la meua admiració cap a Catalunya és que el seu nacionalisme era menys ètnic que l’espanyol. Per poc que es conega Catalunya era fàcil trobar fins i tot independentistes descendents de migrants extremenys o andalusos. Malgrat tot, malgrat tots els entrebancs, la nacionalització dels migrants semblava funcionar raonablement bé. Ara, a banda de tot, es disparen un tret en el peu expulsant de qualsevol catalanitat possible a milers de persones. M’agradaria saber quina és exactament la seua idea sobre la solució, encara que veient l’alegria -i l’odi- amb el qual celebren el genocidi a Gaza (i en molts casos es tracta del mateix perfil), em puc fer una idea.
En els mateixos dies que feia aquestes reflexions, Gata s’omplia de feixistes tractant d’hegemonitzar la impressió provocada per l’assassinat que va tindre lloc a aquesta localitat de la Marina. És simptomàtic que molts dels que atiaren la manifestació i l’odi racista eren fins i tot incapaços de pronunciar el seu nom. Un fenomen paranormal dels que investigava Iker Jiménez abans de convertir-se en el conspiranoic racista de referència, és què li fa pensar a ell i a uns quants més que «Gorgos» es pronuncia «Gorjos», quan en castellà la «g» amb la «o» fa «go». No sé si és mala voluntat, inconscient marca d’alienitat o simple ignorància, però em sembla ben significatiu de com d’alié els resulta el País Valencià per molt que ací els tontos útils sobreactuen el seu espanyolisme.
Aquestes manifestacions van ignorar l’impecable -i admirable- comunicat de la família de la víctima i de pas aquesta gossada va començar a assetjar l’alcalde de Gata, que en poques hores havia passat a les seues amenaces de tebi a còmplice de l’assassinat. Vaig tindre ocasió de llegir algun d’aquestos fils de respostes -i de l’odi que rebien veïns i veïnes de Gata que assenyalaven el fet evident que la manifestació feixista no tenia res a veure amb la gent del poble- i em vaig quedar horroritzat i una mica atemorit.
Doncs bé, al que convide és a fer el joc de les diferències entre els tuits dels odiadors espanyolassos i els dels seguidors de l’alcaldessa de Ripoll i altres suposats indepes catalans amb diferents banderetes. Crec que hi ha dos: precisament les banderetes als perfils i la llengua emprada. L’argumentari és exactament el mateix: les paguetes, la vinculació necessària amb la delinqüència, que no són catalans o espanyols per molt que hagen nascut ací, que no es volen integrar i les invocacions al masclisme de la seua cultura -així, sense matisos- com a excusa legitimadora del seu odi en bloc, dones incloses, és clar. Són exactament iguals. I això, fa molt de mal de veure i és molt preocupant.
El feixisme nu i cru conquesta espais discursius cada dia. I embruta el que toca. La resposta intuïsc que està a recuperar un vertader discurs de classe, que empelte l’internacionalisme clàssic del moviment obrer -els migrants i els nascuts ací pateixen opressions comunes per part dels mateixos actors socials i són, per tant, aliats naturals- amb el nacionalisme legítim de les nacions oprimides, molt més cívic que ètnic, per dir-ho amb la formulació no menys clàssica, que considere catalans -i valencians- de ple dret els nous catalans i valencians. I cada vegada és més urgent. Mentre semblen més pijos els polítics de l’esquerra que una part de la ultradreta continuarem perdent terreny. I quan ens adonem les nostres societats s’hauran convertit en inhabitables. Pas a pas, la deshumanització de l’altre ens acosta cada dia a l’abisme del feixisme més brutal, del nazisme genocida. Perquè evidentment la proposta que es troba implícita darrere de posicions com les que he repassat en aquesta columna és la neteja ètnica. Insistisc: la posició d’aquesta gent respecte al que està passant en Gaza és una pista molt potent. No és que no s’ho creguen, no és que ho neguen, és que els agrada.
