Els habitants del Sud s’alegren i s’alerten quan senten parlar del «Nardo viler»; resulta que si els seus efectes són grans, no són menors els seus ecos i renoms. És un producte i creació del terreny. És una combinació perfecta d’absenta (mare meua!) i de café granitzat. L’absenta (anís, fenoll i donzell), de fort contingut alcohòlic, més el líquid gelat del café, que destapa i desperta els mil aromes i ambrosies d’aquella, alhora que li rebaixa l’efecte etílic. Ideal per a les calors d’estiu o les hores d’esbarjo de tot l’any. Un nardet viler, si’s plau!
Sembla que uns jovenots vilers, en tertúlia amical i festera, de nit i entonant allò de «Por la calle de Alcalá / con la falda almidoná / y los nardos… / la florista viene y va…» de la gran Celia Gámez, acabaren bevent absenta tocada de café granitzat: i ja la tenim, el gran invent!, un xut d’eufòria.
Una beguda, l’absenta (65º), de fortes evocacions històriques (o llegendàries), com també de característiques reals a tindre en compte. En primer lloc: l’herba donzell / ajenjo / artemisia, tradicionalment estimada i coneguda a molts llocs, tant a la Xara o Pedreguer com a Biar usada contra l’aliacrà (una mena d’hepatitis o icterícia), és la base de l’absenta; i hem de dir que l’herba i el beuratge estaven dedicats a la deessa Diana-Àrtemis, la senyora de les coses salvatges, la senyora de les feres, per tant, el licor resultant participarà d’alguna d’estes qualitats, tal com ens certifica les adhesions de senyors arrauxats com Vincent Van Gogh o Paul Gauguin, o les persecucions i prohibicions de tal líquid espirituós en alguns Estats com els EUA o França de principis de segle XX. Tanmateix, entre les seues característiques reals, s’afirma que és antipirètica, digestiva i que augmenta la libido sexual, a més de alleugerir els dolors menstruals o ser diürètica.
És a dir, si els Déus ens han posat la vida amb els seus bens i mals, pensaven en l’Antiguitat, igualment ens han posat els remeis, remeis necessàriament de la Natura, en forma de plantes i herbes, que eren usades com a base i principi general de la medicina curativa. Alguns han arribat a manifestar que les malalties actuals (cardiopaties, càncer, depressions…) són més aviat degudes potser al tipus de vida modern, que no a causes naturals, i, per tant, requereixen d’altres remeis, més químics, no naturals o de plantes.
Al remat de tot, hem d’observar que l’absenta té un gran competidor a les terres valencianes: la cassalla, un anís destil·lat, un aiguardent sec i bastant fort. Valga que, igual que el «nardo viler», barrejada la cassalla, en este cas, amb aigua o llima, conformant l’anomenat nuvolet o palometa, serveix tant per a matar la set com per a crear sociabilització; així ens ho recordava el grup pegolí La Gossa Sorda en «Cassalla Paradise», o el mestre de mestres Josep Chaqués quan ens canta l’emblemàtic tema de Joanes «M’agrada la cassalla».
Senyores i senyors, estem parlant d’alcohol, cosa a encarar amb cautela i precaució. Ja sabem que «Sopes i vi no emborratxen, però escalfen», i «Amors i vi a alguns fa ballar i a alguns altres plorar», però, segons que ens ensenya la tradició, «De matí, molta aigua i poc de vi», perquè «Qui molt beu, ni guarda secret ni camina dret»…
