Unes vegades, la política no s’entén i, unes altres vegades, s’entén massa. El nom de Vicente Huet, probablement, no els dirà res. Però Vicente Huet és Director General d’Interior de la Generalitat Valenciana des del dia 29 d’octubre del 2024. Ja és mala sort: el mateix dia de les inundacions. Per dalt d’ell, a banda de Mazón, hi havia només el Secretari Autonòmic de Seguretat i Emergències, Emilio Argüeso, i la Consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas. Argüeso i Pradas van ser destituïts i ara han estat citats a declarar com a investigats per la magistrada Nuria Ruiz, del jutjat de primera instància de Catarroja. A Huet, probablement, no el citarà per a declarar. Judicialment, per a molts, no tindria sentit. El nomenament d’Huet no va aparèixer publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana fins al dia 30 d’octubre. I no entrà en vigor fins l’endemà, dia 31. Quan es van produir les inundacions, per tant, Huet encara no havia entrat ni al despatx. I, no obstant això, seria desitjable que declarés i que aclarís com es feien els nomenaments en la Conselleria de Justícia i Interior i per què?
Els diaris que es publicaven el matí del dia 29 anunciaven el perquè. «Vicente Huet assumeix l’àrea d’interior en la Conselleria de Salomé Pradas amb l’objectiu de centrar-se en la gestió dels bous al carrer». És espaterrant. Tota la frase és impagable. Aquest era l’ambient polític el 29 d’octubre al matí, anunciat sense escrúpols per un diari procliu a aplaudir tot el que feia el govern. Tots els coneixements que Huet necessitava per arribar a ser nomenat Director General d’Interior era ser un expert en bous al carrer. Segons l’agenda oficial, el mateix Secretari Autonòmic de Seguretat i Emergències, Emilio Argüeso, es va reunir el matí del dia 29 amb el cap de servei de d’espectacles públics i festes taurines, Fernando Castellano. «Centrar-se» en els bous al carrer. Tot un programa de govern. Els aiguats estaven anunciats des de feia setmanes. Es va reunir alguna vegada el Cecopi per provar que els telèfons funcionaven, que els ordinadors funcionaven, que les pantalles funcionaven? No. Per què? Perquè estaven centrats en els bous al carrer. Mazón anava encara a la pesca d’experts en bous al carrer.
Potser, judicialment no és rellevant saber a qui i per què nomenaven per als càrrecs en la Conselleria de Justícia i Interior? O sí, vés a saber. Si algú confia encara en els tribunals de justícia espanyols, allà ell. A mi em sembla que tot això acabarà com els vestits de Francisco Camps. Per cert, què li han fet a Camps per obligar-lo a dir que Mazón ho estava fent molt bé? Li han fet la promesa de fer-lo candidat a les properes eleccions si fa bondat? El que passarà en el tribunal de Catarroja crearà molta munició dialèctica per als partits. Però la qüestió decisiva és una altra. Qui ha decidit que Mazón es queda?
