[Interior nit. Sala d’estar. Muriel tombada en el sofà. Se sent Ella Fitzgerald al fons.]
Muriel: – De nou, en ziga-zaga entre el dubte i la inseguredat. Immobilitzada.
– La síndrome de dependència, Muriel.
Muriel: – I la d’abstinència.
-Fins que no li digues adeu no tindran remei els teus mals.
Muriel: – No vullc precipitar-me.
-Em despersonalitze. Ja no sé qui soc. Ja no puc més. Són paraules teues.
Muriel: – Ara soc una altra. Ja no m’identifique amb eixa.
– Però eres la mateixa.
Muriel: – Jo soc moltes.
– Interessant, però perillós.
Muriel: – Només és un dir.
– Ja temia lo pitjor: personalitat múltiple..
Muriel: – …
-…
Muriel: – Si tot fora com al principi, encara podria trobar l’home que vaig amar i encara ame.
– La resistència al desencant no és una heroïcitat, Muriel.
Muriel: – Tot va ser tan bonico una vegada!
– Va ser bonico o ho vas viure bonico?
Muriel: – Va ser tan real com ho vaig viure.
– Lo teu: és veritat lo que m’agradaria que fora veritat.
Muriel: – No pensaràs que m’ho estic inventant, veritat?
– Eres encara una víctima d’una idealització, Muriel.
Muriel: – …
– Per viure la teua vida massa trista, lletja, desagradable, desoladora,…
Muriel: – …
– Acàs tens por de desintegrar-te amb la desidealització?
Muriel: – Potser.
– Muriel, ni és veritat que lo que t’agradaria que siga veritat, ni és veritat que lo que tems siga veritat.
Muriel: – …
– Ademés, res de bo t’espera en el regne de la fantasia. I ho saps.
Muriel: – …
– Llevat d’una vida invivible, clar.
Muriel: – …
– …
Muriel: – Saps? Tinc massa problemes.
– Un bon bot qualitatiu, el teu.
Muriel: – Per reconéixer-ho?
– Sí.
Muriel: – Per això, la meua adicció a evadir-me de la meua vida.
– Però encara et cal un altre.
Muriel: – …
– Enfrontar-los.
Muriel: – …
– O és que vols la seua eternització.
Muriel: -…
– I la seua naturificació.
Muriel: – …
– …
Muriel: – Saps? Un vel m’ha caigut en el meu esperit.
– …
Muriel: – Se m’ha esvaït una fantasia.
-…
Muriel: – El ser protagonista d’un amor romàntic sublim.
-…
Muriel: – I ara mateix, una altra.
-…
Muriel: – El sentir-me la musa d’un guió o d’una novel·la.
– Com eres de literària, Muriel! Per a bé i per a mal.
Muriel: – …
-…
Muriel: – El semblaré Antoñita la fantàstica, veritat?
-…
Muriel: – Però no ho faig a posta i tu ho saps:
-…
Muriel: – M’horroritza la veritat.
-…
Muriel: – …
– Ho sé, Muriel, ho sé.
Muriel: – Gràcies, moltes gràcies.
– Millor, preferiria un favor.
Muriel: – Només has de demanar-lo.
– Primer, que acceptes la teua veritat i segon, que li faces el dol al teu suposat subjecte amat.
Muriel: -…
– No t’imagines el bé que et faràs a tu mateixa.
Muriel: -…
– I t’ho dic perquè el vullc.
Muriel: – …
-…
Muriel: – Massa per a mi. No suportaré el dolor.
– Jo crec que sí. Ja no eres una xiqueta.
Muriel: – …
– I si penses en la recompensa…
Muriel: – Què és…
– Poder arribar a amar de veritat.
Muriel: – Però si jo ja ame de veritat.
– Amb quina facilitat t’obris i el tanques, Muriel!
Muriel: – …
– De la veritat a la ficció feta veritat, en un minut.
Muriel: – Això no és res. Puc viure inclús en la veritat i en la ficció alhora.
– Com viure en dos mons en l’espai i en el temps simultàniament, no?
Muriel: – Més o menys. Puc ser, en sincronicitat la Muriel realista i la fantasiosa.
– Muriel, ¿encara no t’has adonat que no és bo estar orgullosa dels propis defectes?
Muriel: – Ho sé.
– Un bon senyal: encara tens consciència de tu mateixa.
Muriel: – …
– Però aixina i tot jo de tu aniria a espai, Muriel.
Muriel: -…
– El tancament definitiu, el viure fora de la veritat, sempre està a l’aguait.
Muriel: – …
– Les fantasies escapistes i les fantasies compensatòries no perdonen.
MurieL: – Gràcies. Però no estaré ja partida en dos, veritat?
– No. Encara no has perdut l’oremus.
Muriel: – …
– …
Muriel: – Però, ¿en ser tu, jo i jo tu, la teua, no serà la teua una visió esbiaixada?
– No crec.
Muriel: – Per?
– El conec molt bé.
Muriel: – …
– Tranquil·la, Muriel. Encara no has perdut l’oremus. La prova, esta conversa.
Muriel: – …
– …
Muriel: – Un marge a l’esperança aleshores
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
