El disseny de les 180 monedes fiat dels 193 estats de l’ONU és, bàsicament, el mateix: diner creat en forma de deute amb interés per un sistema bancari controlat per un banc central com a prestador d’última instància. L’univers de monedes no-fiat és molt més extens i variat, com ja apuntava a l’anterior article. Pretenia continuar parlant de sistemes monetaris basats en el crèdit-mutu; he de dedicar-li, però, unes línies més a les monedes locals convertibles, almenys a dues d’elles: el REC barceloní i la grama de Santa Coloma.
La convertibilitat de la moneda local a moneda fiat fou, precisament, la clau de volta per condemnar el batlle del municipi tirolés de Wörgl que liderà, en 1931, la implementació del diner minvant de Gesell com a diner local, evitant dir-li diner(1) per tal d’esquivar la possible acusació de suplantar el dret d’emissió monopolística del Banc Nacional. Sembla que la convertibilitat –aliena al sistema de Gesell i solament reglada per animar els comerços locals a acceptar el projecte– fou exercida únicament per un veí conxorxat amb funcionaris del Banc Nacional, com a estratègia d’incriminació. Curiosament, hui en dia, la convertibilitat de les monedes locals a moneda fiat està reconeguda pel dret europeu. El BCE no s’hi amoïna, i alguns projectes d’aquest tipus reben subvencions de la Comissió Europea.
La convertibilitat comporta que totes les unitats de moneda local que circulen tenen, en depòsit, el seu equivalent en euros. Totes elles han d’haver estat comprades per algú, particular o entitat. Destacant la característica de la convertibilitat, argumentí a l’anterior article que el projecte REC barceloní no és realment un sistema monetari alternatiu a l’oficial. El mateix ocorre amb la grama, malgrat tindre diferències de disseny.
El REC, lligat a l’euro, tracta d’ajudar el comerç de proximitat combatent els problemes que arrossega (vegeu aquest enllaç de la web de la moneda REC). Fomentar la localització enfront de la globalització també és un objectiu explicitat en la web de la grama: «El municipi de Santa Coloma de Gramenet és envoltat de dos grans centres comercials, la Maquinista i Montigalà. Una part de la població compra en aquests centres i els diners s’escapen cap a multinacionals amb la seu en altres països». I un forner local afegeix: «Normalment, un client no busca fer la seva compra a Santa Coloma perquè és molt fàcil agafar un ordinador, una tauleta o el mòbil mateix i fer-la per internet. O va a un centre comercial i allà troba de tot. I és més fàcil, ja que arriba i compra pa, roba… I és clar, la #gramamoneda fa que aquests diners es quedin a Santa Coloma».
Els RECs es creen únicament quan els consumidors carreguen la seua APP comprant-los amb euros, o quan l’Ajuntament reparteix subvencions o bonificacions en REC havent depositat els euros corresponents en un compte(2). Els comerciants adherits que ingressen RECs solament poden gastar-se’ls traspassant-los a un compte personal per a fer compres en altres comerços, i no poden remunerar empleats amb ells (vegeu «Em puc gastar els RECs com a comerciant?» en la secció FAQs de la moneda). També es poden transferir RECs entre usuaris. Els comerciants (no els particulars) poden bescanviar-los per euros, la qual cosa pot animar-los a adherir-se. A més, la paritat euro/REC facilita el control de la fiscalitat i, en cas d’emetre factures, aquestes s’emeten sempre en euros. Els RECs no caduquen, ja que estan creats mitjançant la seua compra amb euros. Solament els RECs provinents de bonificacions o xecs-subvenció tenen caducitat pels consumidors.
La grama de Santa Coloma té un disseny diferent. Els usuaris no poden comprar grames. La grama comença la seua circulació a partir de la despesa de l’Ajuntament. I així, en «Qui emet la #gramamoneda i com?»de la pàgina FAQs de la web, podem llegir: «L’Ajuntament de Santa Coloma és el responsable de l’emissió de la #gramamoneda. Ho fa mitjançant el pagament de part de la despesa pública de subvencions o compres a proveïdors perquè tinguin una repercussió directa en el comerç local». La convertibilitat està garantida perquè (vegeu «Està garantit el valor de la #gramamoneda?» de les FAQs): «…tota la #gramamoneda que circula per la xarxa d’usuaris i usuàries està emparada per la mateixa quantitat d’euros dipositats en un compte restringit de titularitat municipal.», d’on es dedueix la paritat (1 grama = 1 euro) que acompanya la convertibilitat.
Tot açò també es pot llegir en el Reglament del Circuit de Comerç Social de Santa Coloma (CCS), (vegeu article 9 «Creació d’UDIs»(3)). L’article 11 confirma que l’ús de la grama està sotmés a la fiscalitat general: «La compra de béns i serveis a la xarxa del CCS està subjecta a les normes fiscals i legals habituals, especialment les derivades de la normativa d’IVA, amb independència que tot o part del pagament s’efectuï en UDIs.» A més, en el cas de la grama, la conversió a euros potser demandada tant per usuaris consumidors com per comerços i professionals. El sistema recorda al del municipi tirolés de Wörgl en tant que la moneda s’escampa a partir de la despesa de l’Ajuntament. Però en Wörgl, l’Ajuntament acceptava els certificats de treball per a recaptar els impostos i taxes municipals, participant decisivament en la recirculació del diner. Cosa que no ocorre en Santa Coloma i la seua grama.
En qualsevol cas, segons les dades del mateix Ajuntament, en 2022, de cada 10 euros introduïts en el sistema com a grama, 9,02 euros es quedaven a la ciutat. Triple que els 2,91 euros que romanien a Santa Coloma de cada 10 euros de subvencions en el període 2014-15 (previ a la grama)(4).
(1) Anomenaren els seus diners certificats de treball.
(2) Com en la campanya REC Cultural que l’Ajuntament enllestí entre 2022 i 2023 «per potenciar el teixit cultural local de Barcelona, començant pels barris de Sants i Poble Sec» (vegeu aquest enllaç).
(3) UDI (Unitat d’Intercanvi). Quan s’aprova el Reglament encara no havia aparegut la denominació grama.
(4) Vegeu pàg. 26 d’aquest informe.
