Els atacs a la nostra llengua per part de la facció que ara sofrim no cessen, ja que es creuen els amos del País i de l’Estat modèlic, certificant el seu comportament passant-se per baix cama les estirades d’orelles i cridades a l’ordre del Consell d’Europa. El darrer informe del seu Comitè d’Experts de la Carta Europea de les llengües Minoritàries ho denuncia, manifestant la seua gran preocupació per l’aprovació recent de Llei de Llibertat Educativa de PP i Vox.
Res d’estrany, ço de la meua banda, perquè són uns reaccionaris com la copa d’un pi, a pesar de tindre tot dels poders de l’Estat, o per això, endemés de la llei mordassa, la justícia i forces i cossos de seguretat d’aquest «modèlic Estat».
Ens conta la periodista Violeta Tena del Setmanari El Temps, que es reduiria de forma dràstica la presència del valencià en la Comunitat Valenciana, per les restriccions de la nova Llei Educativa, la qual han presentat les actuals autoritats regionals, i especialment en les zones castellanoparlants, constituint un motiu de gran preocupació, com remarca l’informe del mencionat Consell.
D’altra banda, el mateix Consell d’Europa, segons la informació del digital ElNacional.cat, amb la ploma del seu periodista Jordi Martin, sobre el mateix tema, encapçala el seu article d’aquesta manera: «El Consell d’Europa es pronuncia contra el 25% de castellà en les escoles de Catalunya», remarcant així mateix que l’òrgan europeu considera que infringeix els compromisos d’Espanya en matèria de protecció de les llengües minoritàries. Els experts d’aquest organisme es mostren profundament preocupats per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a causa de les incerteses que han creat sobre l’ús d’una llengua o l’altra, com a vehicular en l’educació catalana.
Fent un bot de l’extens article d’ElNacional.cat, pare esment en el «cas del País Valencià» en el qual el Comitè d’experts es mostra molt caut sobre la controvèrsia per nomenar algunes llengües de forma diferent, en funció de l’enfocament, en una al·lusió, referint-se particularment a l’ús del terme valencià, que es parla en el País Valencià en lloc de català. Sabedor de la sensibilitat sobre aquesta qüestió, explica que ha decidit adoptar un enfocament en el qual el nom de la llengua triada i la seua identitat no obstaculitzen la plena aplicació de la carta
En qualsevol cas, després de recordar que el seu mandat és avaluar si totes les llengües protegides per aquest text internacional reben la protecció sobre la base dels compromisos d’Espanya, reconeix que li preocupen les situacions en les quals hi ha una llengua amb dos noms diferents, atès que crea problemes per a la protecció de la llengua.
I clar, çò de la meua banda també, què fan mentrimentres ací els que ara mateix manen? Per exemple, l’inefable conseller d’Educació, senyor Rovira, i el seu departament eliminen el requisit del valencià de les noves borses d’interins, aproven junt amb facciosos i toreros una nova llei educativa que estableix que ja no serà necessari el requisit lingüístic de C1 per a les especialitats FP i Ensenyaments Artístics. El sindicat STEPV ha instat la conselleria d’Educació que torne a incorporar el requisit, a més a més, la inclusió d’una prova pràctica en alguns processos de selecció, per tal de garantir la idoneïtat de les persones candidates per exercir la docència.
L’STEPV demana endemés un aspecte que sembla lògic, com és incloure obrir la borsa de treball de valencià en secundària, ja que la majoria de les places que entren per difícil cobertura, les ocupen professionals que no hi disposen de l’especialitat de Filologia Catalana, mentrimentres els filòlegs no poden accedir per no tindre els suficients punts.
Canviant de tema, però amb l’ànim de mostrar com està el pati entre els qui ens governen, Diari la Veu del País Valencià, de la mà de Sebastià Carratalà, recentment ha informat que el PP considera el director de la COPE «un bon nom» per encapçalar À Punt. El síndic del PP a Les Corts, Juanfran Pérez Llorca, ha reconegut aquesta circumstància recentment perquè el director de COPE València, Sergio Peláez, li sembla bon element per a encapçalar À Punt.
Per la meua banda, dir que el senyor Pérez Llorca, en una primera impressió sembla per moderat, un sant, ja que la COPE és l’emissora de déu a la terra, però en el fons no ho és, ja que fa uns mesos, ens ho recorda Carratalà, la nova llei de la corporació fou aprovada per PP i Vox, i podria tirar-la endavant per majoria absoluta en una segona votada, amenaçant d’alguna manera l’oposició si no s’afegeixen a negociar. José Muñoz del PSPV, de bestreta, ha augurat que el PP allò que pretén és colonitzar les institucions. Baldoví ha coincidit que Mazón parla molt de diàleg, però a la fi acaba col·locant gent molt pròxima al PP en llocs de responsabilitats. Per això, s’ha mostrat completament segur que la nova À Punt estarà presidida per una persona molt pròxima al PP i d’ideologia molt conservadora.
També Manuel Lillo Usechi de Diari la Veu del País Valencià, ens conta en un article titulat «Serafin Castellano admet els fets i Fiscalia rebaixa la pena sol·licitada», ressegueix que l’acusació demanava a l’exconseller 22 anys de presó i ara en té una de menys de tres anys. La rebaixa obeeix al fet que Castellano ha reconegut els fets que se li imputen al judici pel conegut «cas del càrtel del foc», pels delictes de falsedat documental, delicte de suborn, prevaricació, malversació i associació il·lícita. Informa Lillo Usechi que, només l’exconseller va rebre, segons el jutge, regals per un mínim de 163.726,02 euros.
Serafí, diu l’AVL, és per al cristianisme un esperit celestial que pertany al primer cor de la primera jerarquia angèlica. Davant de la descripció del diccionari, un servidor alena tranquil, ja que em dic per bateig i registre civil, Joan Baptista, i clar, davant de mi, un Serafí no té res a fer, perquè podria ser ben bé mil milionari i, a més a més, el Serafí podria dur-me, quan tanque els ulls, davant Sant Pere i ajudar-me a franquejar les portes del cel.
Com és habitual, vos deixe amb l’Estellés i el seu poema «Els defraudats»:«Els defraudats, els vençuts, els enganyats, els foradats per la tristesa, els clivellats de tant de dol i, per tant, injustícia, amb rosegons, a genollons, hissem la nostra fam i la nostra esperança. La nostra fam de llibertat! Pels nostres morts. Pels nostres morts arrenglerats arran del mur i de cara a la llum que crema, pels nostres morts que ens floreixen amb les mans, amb ulls, amb boca! Combatrem i farem el nostre país, malmès per tants combats i per tantes conductes, malmès, el malgastat patrimoni, el dispers bé, tot.»
