La setmana passada Marc Arinyó tenia dolor intestinal i va anar al Centre de Salut de Cullera, va entrar a la consulta que li van indicar en recepció i, quan es va posar a relatar perquè havia anat allà, la metgessa li va dir que ella no parlava en valencià. Marc li va esclarir que ell no li estava demanat que li parlés en valencià, només que l’escoltés per saber què tenia, però la que se suposa que era llicenciada en medicina li va tornar a dir que li parlés en castellà, és a dir, que no li parlés en valencià, que és la llengua pròpia, històrica i oficial del País Valencià, amb molt més dret que el castellà, que és la llengua imposada per les dictadures i les «democràcies» espanyolistes que sempre han anat, amb monarquies i inclús repúbliques («per dret de conquesta»!) contra la llengua i cultura pròpies del País Valencià i la resta del domini lingüístic catalanoparlant.
Marc li va preguntar si volia forçar-lo a parlar en castellà i va advertir a la «doctora» que li estava conculcant el dret expressar-se en valencià. Tanmateix, la metgessa repetia que no parlava en valencià i que no l’atendria si no canviava de llengua, així que va telefonar a una altra doctora que entengués el valencià perquè atengués un pacient que no sabia parlar en castellà. Una manera de vexar, humiliar i exercir el seu «abús de poder» capriciosament i despòtica, quan era ella la que no sabia parlar valencià i deia que no l’entenia, la qual cosa mostra un nivell intel·lectual baixet, perquè he fet classes a immigrants i, des del primer dia, si entenen el castellà o el francés, entenen també el valencià, sense problemes… Si u vol i té interés, pot entendre el valencià sense cap problema. ¿Com es pot ser metge sense entendre la llengua dels pacients del País on s’exerceix l’ofici? ¿Com es pot prioritzar l’odi al valencià abans que el jurament hipocràtic de curar els malalts sense importar la llengua, la ideologia, el gènere, opció sexual o la identitat nacional i procedència d’aquests?
Fa uns trenta anys, el 1995, just quan Zaplana va guanyar les eleccions a la presidència, em va passar el mateix que li va ocórrer a Marc. Vaig haver d’anar a l’ambulatori del carrer d’Alboraia de València a causa d’uns dolors intestinals i, quan vaig dir: «Bon dia», el metge especialista en l’aparell digestiu em va respondre: «Buenos dias. ¿Sal·lustià? ¿Esto no es nombre de mujer? ¿Usté qué hase aquí?». «Mire, no sé si és nom de dona, és el meu nom». «Yo soy granadino y hablo en español!», va exclamar. Li vaig respondre, serenament, que Granada era preciosa i que jo entenia el castellà. «Que vosté no entén el valencià?» «Yo soy más valenciano que tu, estoy aquí antes de que tu nacieras». Li vaig contestar que si ell entenia el valencià, quin problema hi havia perquè cadascú parlés la seua llengua. Em va fer fora del seu despatx i em va enviar al «servei de traducció». Vaig anar a l’oficina d’atenció al pacient a posar una reclamació pel fet d’haver sigut foragitat d’un servei mèdic.
Des de l’administració d’aleshores, es van excusar amb fariseisme, hipocresia i cinisme; el vaig denunciar al jutjat de guàrdia i vam anar a judici. La jutgessa, davant els fets, les mentides, estupideses, inconsistències i contradiccions, d’aquell metge que odiava el valencià, el va condemnar per «vexació» a 12.000 pessetes de multa… Després, el «metge», va recórrer en darrera instància i un jutge que es deia José Enrique de la Vega Garcia-España, de la seua mateixa ideologia contra el valencià, el va absoldre, ja que va concloure que «In dubio pro reo»… No hi havia cap dubte, la meua versió era veritat, la seua un muntó de mentides i vòmits podrits contra el valencià… Jo hauria volgut una sentència per delicte d’odi al valencià o per discriminació lingüística. El van condemnar en primera instància per vexació perquè el metge que odiava el valencià s’excusà dient que tot havia sigut una «broma». No n’hi havia cap jocositat, em van operar d’urgències uns dies després; al volant mèdic havia escrit: «Paciente que solo se expresa en valenciano» (malaltia greu!). Tant el metge com el jutge i els polítics de l’administració eren de la mateixa corda, odiadors del valencià, la d’un franquisme fastigós que encara s’arrossega… Ara, amb aquest Govern neofranquista de Mazón, la cosa és encara més fotuda, com explicava Miquel Àngel Pradilla, filòleg valencià a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Perquè hem reculat; el volum d’odi puja exponencialment.
El Govern del Botànic va decidir governar dues legislatures sense fer res o molt poc a favor del valencià… Potser en l’àmbit audiovisual sí, ara es nota alguna cosa important, com les pel·lícules L’àvia i el foraster o La casa en flames… Però, ni en l’àmbit sanitari, ni en el dels tribunals de justícia, ni en el funcionariat de l’administració, ni en l’educatiu, no van ser capaços d’avançar ni un mil·límetre per tal de garantir una mínima seguretat jurídica per a la gent valencianoparlant… Aquell triomf electoral va despertar molta alegria, hi havia molt de suport social quan van guanyar i van poder formar el primer Govern del Botànic, després d’algunes baralles de poder i de tants anys dels governs de la dreta «valenciana», tan antivalenciana… No obstant això, progressivament, el Botànic, malbaratà les esperances de la majoria de la gent en els afers que afecten la llengua, la cultura i la butxaca dels valencians. A les darreres eleccions van perdre més de 250.000 vots… Encara no han fet cap autocrítica.
La valenciana gent tenim dret a parlar sempre en valencià, tenim dret a ser atesos i respectats sense cap retard, ni discriminació i amb prou seguretat jurídica; tenim dret a viure sempre i plenament en valencià al nostre propi país (i més enllà!). Per què no s’exigeix que tots els metges i funcionaris contractats per l’administració entenguen el valencià i sàpiguen parlar-lo per atendre en la llengua del pacient i ciutadà? O és que uns han de tenir més drets que els altres? Estem condemnats a repetir aquestes situacions diàriament? Ens imposen el castellà sistemàticament, no ens permeten viure en valencià, i a sobre el president de la Generalitat Valenciana es burla, ens pren el pèl i ens falta al respecte, ja que retalla el valencià en tots els àmbits i trenca la convivència per la vulneració de drets i llibertats. El que ha de fer és complir els articles de la «seua» Constitució espanyola», en què es proclama que les «altres» llengües (no castellanes), mereixen respecte, són una riquesa i han de ser promogudes, fomentades i tractades amb «especial respecte i promoció»… Una burla.
Aquest president de la Generalitat, del PP (i Vox), fa tot el contrari, en menysprear-la, insultar-nos i afirmar, de manera calumniosa, que és el valencià el que «s’imposa»… Tota una declaració d’ignorància, de cinisme, de malícia i d’indolència, impròpia d’un president que paguem tots els valencians perquè ens defense. En compte de fer-ho, ataca els nostres drets lingüístics, culturals, socials, econòmics, de benestar, ecosistèmics… Ens nega perquè prefereix prioritzar els negocis privats, la revista Forbes (especialitzada en negocis corruptes i mafiosos dels seus amics multimilionaris) i una política ultrapartidista i castellanista contra el País Valencià, Catalunya i les Illes, que són espoliades per l’Estat-Madrid. Potser perquè està al servei del seu Partit «Popular», de cega obediència madrilenya i antivalenciana?
Els valencians no mereixem un president a la Generalitat que vaja en contra dels interessos econòmics, lingüístics, culturals, ecològics, d’infraestructures comunicatives del País Valencià i de l’eix mediterrani. L’actual inquilí del Palau de la Generalitat prioritza l’interés del seu partit contra la hipotètica millora de model fiscal i de finançament, tot i que així aconseguisca més empobriment i més precarització per a la gent que viu al País Valencià en tots els àmbits.
