«Fuster y Estellés ¡fuera! ¡Viva el Cid Campeador». És una proclama molt «cultural» de fa uns quants dies pronunciada o escrita per Vicente Barrera, vicepresident del Consell de la Generalitat i conseller de Cultura, segons informava algun mitjà de comunicació. Com tots sabem, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés eren dos mercenaris, al servici de qui millor pagara, fora rei moro, cristià o avellanenc. I com també sabem, el Cid Campeador era un intel·lectual burgalés molt destacat com a literat, que dominava tots els gèneres literaris, que inclús recitava versos després de mort, a més de ser l’inspirador del Cantar de mio Cid.
Pel novembre de l’any passat, el senyor Barrera va protagonitzar un acte d’autèntica xuleria quan va invitar Acció Cultural a organitzar una novillada si volia una ajuda o subvenció. La jactància la va continuar, presumint d’haver eliminat les subvencions a «Espai Joan Fuster, cero euros; a la Federació d’Instituts Comarcals del País Valencià, cero euros; a la Fundació Carles Salvador le hemos quitado la subvención; también a la Càtedra Vicent Andrés Estellés… y presumo de ello», va desgranar amb «orgullo» el conseller «cultural» que tenim.
Ara fa poc també s’ha referit a les subvencions que la Conselleria que regenta, no donarà cap subvenció a qui utilitze el nom de País Valencià.
És a dir, les subvencions de la seua conselleria s’adjudicaran no per criteris culturals, sinó per normes i pautes polítiques i censores. Això de governar per a tots, que és un principi consubstancial a la democràcia, no val per a algú, com el senyor Barrera, que governa gràcies al sistema democràtic, encara que ell segurament preferiria governar en un règim autoritari o directament dictatorial.
La proclama del conseller de Cultura sobre Fuster, Estellés i el Cid Campeador no és una simple manifestació de preferències culturals i prou. És una provocació i una incitació a l’odi. I com a valencià que és, té molta dosi d’autoodi. No té suficient amb marginar i apartar l’assagista de Sueca i el poeta de Burjassot de la seua agenda, necessita provocar. Deu ser part important del seu programa polític. Que un conseller, ministre o regidor de cultura de qualsevol país, regió o nació, vullga expulsar de la vida cultural d’eixe territori dos representants destacats de la cultura, i negar subvencions per usar determinades paraules o denominacions és una anomalia antidemocràtica, pròpia del feixisme i del règim que tinguérem durant quasi quaranta anys. Clar que, segurament, d’eixe ideari beu el conseller de Cultura que tenim. Però alguna cosa haurien de fer la Presidència de la Generalitat i/o les Corts Valencianes per a parar eixes xuleries. I una cosa que aniria bé des d’una visió de bona convivència democràtica, seria que la proposta de Diana Morant, secretària general del PSPV-PSOE, que el PP trenque amb Vox, anara avant. La democràcia de tots guanyaria.
