No patiu, avui no parlaré de futbol, de fet, no gosaria perquè no n’entenc. Tanmateix, parlaré de col·lectivitat, de grup, de club, d’ajuntar-se en cercle, de llegir en veu alta, d’eixir de casa i de la rutina, de compartir, de contrastar i dialogar, d’estar d’acord i en desacord, en definitiva: d’eixamplar horitzons i trencar esquemes. Tot això està a la base dels clubs, dels clubs de lectura.
Els clubs de lectura, com quasi tot, no s’acaben d’inventar, però sí que és cert que en els darrers anys han proliferat i han arribat a molts pobles i ciutats petites on abans gran part de la població no tenia possibilitat de retrobar-se amb els autors dels llibres. Em referisc a contrades on molta gent hauria desitjat llegir però no trobava les ganes, la motivació, el temps, ni tampoc els llibres. Sovint no tenien a l’abast biblioteques ben fornides com les d’ara, i encara menys llibreries on trobar-los. I insistiré en aquest aspecte perquè en indrets relativament propers a les grans ciutats, però en especial en alguns de més remots, parlar de clubs de lectura vol dir parlar d’una biblioteca i uns bibliotecaris dinàmics, implicats, i, en alguns casos, parlar, per modesta que siga, d’una llibreria i uns llibreters inquiets i bons lectors.
Darrerament he escoltat diversos autors lloar les repercussions positives i els beneficis dels clubs de lectura, fins i tot per damunt dels que generen les presentacions de llibres. Avantatges, no només per als escriptors, perquè els assegura la venda, la lectura i la promoció del seu llibre, sinó tot un benefici social que va més enllà de la trobada puntual d’una vesprada. Un guany col·lectiu que resta en l’aire, en l’atmosfera, i que es dilata i perllonga més enllà d’aquell punt de trobada, més enllà d’aquell dia en particular. De fet, en el moment que acaba una sessió d’un club de lectura, els participants ja tenen el cap en la propera cita, en un altre llibre, en un altre «salt al buit». Així és, en cada llibre ens la juguem. I potser en això la literatura s’assemble, tot i que molt remotament, al futbol. Sumem victòries «derrotes».
Amb tot, ens podríem demanar: ¿Per què darrerament els autors confien més en els clubs de lectura que en les presentacions de llibres? Doncs diria que per diverses raons: d’una banda perquè els clubs de lectura són més espontanis, en el sentit que els lectors hi van pel llibre i per compartir lectura, poc més. Per contra, les presentacions de llibres són de vegades compromisos indefugibles: compromisos amb amics, familiars, professors, amb coneguts que escriuen i presenten llibres, amb la competència fins i tot, «si no pots amb el teu “enemic”, uneix-te a ell», humor, que no en falte!
D’altra banda, els clubs de lectura solen ser més oberts, més dinàmics, participatius i divertits que algunes presentacions, i això és important: passar-s’ho bé mentre parlem de llibres és clau.
Fet i fet, els clubs de lectura estan triomfant a tot arreu del nostre territori. Ja són molts pobles i ciutats menudes les que compten amb un, o més. I si tenen èxit, és, en part, per les raons ací esmentades, però també perquè donen vida i alegria als llocs, perquè generen activitat cultural i prestigi social, en una paraula, dinamitzen: posen la gent en moviment i creen un clima de conversa i inquietud vital i cultural que, d’alguna manera, repercuteix en molts sentits en la salut mental i emocional, en el benestar de les persones. En definitiva, comptar amb un club de lectura marca la diferència, dona caché. I per què?
Doncs perquè els autors visiten els pobles, perquè les llibreries i les biblioteques estan atentes a les novetats editorials, o a rescatar llibres bons que en el seu moment passaren injustament silenciats i desapercebuts, el pa de cada dia, o perquè la gent s’organitza per llegir cada mes un llibre i els temes de conversa ja no són només el que ocorre a la televisió, els dolors i les malalties, o el dotoreig del veïnat. Comptat i debatut, eixir de casa, conèixer-se millor, ajuntar-se amb gent d’edats i preferències diferents, tot això és vida i dona vida. Tot això està al darrere dels clubs de lectura.
La meua experiència com a lectora i autora em diu que amb cada lectura un llibre reviu i creix, i algunes lectures ens sorprenen molt, fins i tot als autors o, sobretot als autors, que de sobte ens trobem pensant en silenci: «Mira per on, no ho havia vist o imaginat jo així… O revivint els nostres llibres: On, quan i com ocorre això?» I és que els lectors reescriuen els llibres. Per això, llarga vida als clubs, als clubs de lectura. Molt més que un club.
