Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Sempre m’ha agradat eixe joc de paraules que va popularitzar Amadeu Fabregat a Assaig d’aproximació a ‘Falles folles fetes foc’ i que troba a la fraseologia popular moderna allò del Si en Falles no folles, en Pasqua no falles, si bé ho fa en un altre sentit de la paraula. Millor, però, si ens quedem amb la primera accepció de la paraula «folles», és a dir «boges».
I és que les falles en si són una bogeria i ho són per tot allò que duen darrere: el moviment associatiu més gran de València, un dels més grans del País Valencià i tot un teixit d’artesans, professionals i creadors que sustenten la festa fallera. I la gent, també la gent que vivim a este xicotet pedaç de terra de la Mediterrània que teníem moltes ganes de vore tornar plenes de vida les ciutats celebrant l’avinguda de la primavera.
Si bé en setembre vam tindre una primera espurna que va encendre la flama, esta és, i està sent, la veritable tornada de la festa fallera. Un esclafit que estava per vindre després d’aquella fatídica suspensió per l’estat d’alarma de 2020.
Deia Joan Fuster, el 1983, a Veure el País Valencià, més d’actualitat que mai el següent extracte, que «un foraster podrà creure que, cremar per cremar, fer foc per fer foc, és una cosa estúpida. Però és un gran espectacle. Hi ha flames perverses, criminals, provocades o accidentals, però les Falles i les Fogueres (…) són enceses per una voluntat de festa». I així és. És la nostra folla manera de fer servir el foc i la pólvora. És la nostra manera de ser mediterranis, de celebrar.
Estes falles les viurem passades per aigua, i les celebrarem amb el trellat que hi ha dins de la bogeria en la mesura del possible, però vindran més Falles folles i seguirem celebrant que rebem la primavera amb els braços oberts, que anhelem tornar a fruir de la llum de València, de la seua olor a tarongina. Que ser filles i fills de la mediterrània que celebrem amb foc que tot renaix ens fa sentir lliures. Després de dos anys, ja toca.
