Pep Gimeno Botifarra canta molt sovint que el dia 30 d’octubre de 1923: «Dins de Senyera el riu ha entrat. Un pam de ceno els ha deixat. A les pobres xiques no ha deixat res. S’emporta els polvos, també els colorets. I a la filla de l’alcalde el piano se li ha endut. I la filla li diu a son pare: Pare, açò, mai s’ha conegut». «Romanç de Senyera».
Doncs, bé, sembla que s’ha tornat a conèixer. Entremig, es va tornar a conèixer moltes vegades. La pregunta és: es tornarà a conèixer?
El dia 30 d’octubre de 2024 la DANA va descarregar amb tota la seua força, el que mata el mal més gran que ens pensàvem que existia quan les flames engolien l’edifici de València. Ja aleshores, es va criticar la polèmica primera (o de les primeres) decisió que havia pres el president de PP Carlos Mazón de desmantellar la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE). Totes les alarmes van saltar i les màximes autoritats del País Valencià no van avisar fins que ja hi havia les primeres víctimes. No s’havia avisat quan el cabal era absurdament elevat, sobrepassant tota la lògica que pot comprendre un cabal regular, fent que la rambla de Poio o de Xiva quintuplicara el cabal habitual del riu Ebre, el riu més cabalós de l’estat espanyol. Es podrien haver evitat tots els danys? No, evidentment no. Però es podrien haver salvat moltes vides humanes que, en el moment de la redacció d’aquest text, ascendeixen a 202. Un nombre de morts que que podrien haver estat molts menys si no s’haguera pres la pèssima decisió política de destinar aquell pressupost de l’UVE a «festejos taurins».
Tal com cantava el mestre Montllor: queda clar que són covards tots aquells que obliden les arrels. No s’han pogut evitar morts perquè, efectivament, tenim un president covard. Un president que parla pitjor el valencià que molts nouvinguts que porten escassos mesos al nostre País Valencià. Un president que oblida la seua cultura popular, que li canta que el dia 30 d’octubre de 1923 se’n va eixir el riu d’Albaida i es va emportar mitja Senyera. Ara, un 30 d’octubre de 2024, per un covard que ha oblidat les arrels (si és que mai les ha tingudes) 202 vides no podran acomiadar-se de la seua família. Això va més enllà de covardia. Que en cap moment s’haja prohibit anar a treballar per evitar desplaçaments, que no s’haja declarat l’estat d’emergència, que se suprimira la Unitat Valenciana d’Emergències…, tot això no és covardia. Això és INEPTITUD.
Per això, cal dir ben clar que Carlos Mazón ha de dimitir. Exactament, 101 anys després de la tragèdia que va donar lloc al «Romanç de Senyera», la història s’ha repetit i aquesta vegada, la filla de l’alcalde li pot dir a son pare: «Pare, açò ja s’ha conegut i moltes vides es podrien haver salvat». Ens veiem el 9 de novembre per reclamar justícia.
