Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Cada dia que resta, des d’ara fins a les properes eleccions autonòmiques, sentirem més i més el seu nom: Carlos Mazón. President de la Diputació d’Alacant i aspirant del partit Popular a la presidència de la Generalitat Valenciana, és un alacantí «de tota la vida», avalat per aquella dita tradicional d’«alacantí, sabut i fi» o «alacantí, borratxo i fi», encara que també flamant «Andaluz del año 2022» per designació de la Federació Cultural d’Andalucia del Sud Comunitat Valenciana. Com tots vostés saben, als del PP no els importa ser d’ací o d’allà, tot menys «catalans o catalanistes», tal com la portantveus del PP al Consistori d’Alacant, Mari Carmen de España, proclamava sobre el conseller Vicent Marzà: «catalanista, sectario y separatista». No res.
Però qui és Carlos Mazón? Antic vocalista del grup musical Los Marengos, especialistes en versionar cantants de pop melòdic, com Perales, el seu zenit musical va ser estar preseleccionat en 2011 per a anar al festival d’Eurovisió, amb la cançó «Y solo tú». Advocat de formació, entrà en política de la mà de l’inefable Zaplana, de qui és considerat successor pel seu posat i pel to populista del seu discurs. Després vingueren temps durs, en l’era Camps, quan l’exalcalde de Teulada-Moraira, José Císcar, movia els fils del partit, i a Carlos Mazón no li quedà més espai que refugiar-se al poble de Catral, de regidor, per a, finalment, acabar abandonant la política activa l’any 2009, en què anà a parar a la Cambra de Comerç. Ja serà en 2019 quan Teodoro García-Egea repesque Mazón per al PP, un PP que, amb Isabel Bonig al capdavant, no s’entenia amb els empresaris, cosa que consideraven necessari redreçar.
Ara bé, aquesta remodelació està lluny de representar un canvi en profunditat en la dreta valenciana. Per a Mazón, per ací al sud estant, la Casa del Mediterrani no existeix, i l’OAMI -Oficina d’Harmonització del Mercat Interior de la Unió Europea, d’Alacant- es redueix a un mer aparador de congressos, no de generació ni modernització econòmica. Partidari, això sí, dels macrocentres, com l’IKEA que no ha pogut ser… Allò de l’emprenedoria, R+D+I, queda lluny de la ciutat, que podria haver estat una mena de buc insígnia de polítiques econòmiques més assenyades, però que navega a la deriva en una pastera amb l’ajuda de Ciudadanos i Vox.
Això sí, Carlos Mazón és nomenat pel seu correligionari de l’Ajuntament d’Alacant, l’alcalde Luis Barcala, com a rei mag en la cavalcada de 2022. Rei, amb pompes o sense pompes, centre de les mirades de tots, però sense distribuir ni llançar caramels ni regals ni discursos. I la fanfàrria li recorda que ha d’estar on crega que hi ha vots o negoci, independentment de les seues creences: «Vamos a desplegar la bandera arcoíris en la Costa Blanca para captar al turismo LGTBI». Clar que sí!, encara que xoque amb els companys de viatge de la ultradreta municipal, amb els quals Carlos Mazón ha votat a l’Ajuntament d’Alacant a favor d’amputar la ciutat del seu territori lingüístic natural –ignorant la seua valencianitat històrica, lingüística i cultural-, convertint-la en una mena d’illot monolingüe a la deriva, per seguir amb termes mariners. I per tres vegades, tres, ha estat derrotat. Alacant, ferida, en mans del PP fa tants anys, s’allunya dels pobles i ciutats que l’envolten, incapaç de jugar el paper econòmic, social i cultural que hauria de tindre per engrescar els habitants del sud. I incapaç també de sustentar una capitalitat política —i moral, si em permeten l’expressió—, en la seua condició de segona ciutat del País Valencià. La proposta de secessió lingüística, votada per Mazón, és senyal de poc trellat, o se’ns escapa alguna recargolada tàctica electoral? El fet és que Mazón vol ser rei a València, i vota contra el «valencià» a Alacant.
I continua la cosa, segons Mazón: «en cuestiones como la unidad de España, la bajada de impuestos o ir contra la dictadura moral que a veces quiere imponer la extrema izquierda, son puntos en los que sí puedo estar de acuerdo con VOX». Ja sabem que «unidad de España» vol dir «uniformització», exclusió de tota singularitat o diferència; «bajada de impuestos» és el mantra de la dreta, que diuen en cada elecció que els abaixaran —ja estaran per terra!—, tot i que en realitat se’n beneficien les rendes altes, alhora que es retalla despesa social; «ir contra la dictadura moral de la izquierda», o siga, impedir qualsevol canvi social, o ampliació de drets, que somoguen la tranquil·litat i privilegis dels conservadors. Per cert, quina obsessió per denunciar la suposada superioritat moral de l’esquerra. Què entendrà Mazón per moral?
I anem anant, «arrieros somos y en el camino nos encontraremos». Carlos Mazón, un xic cantaor, ben plantat, zaplanista de pro, que diria, com el seu mentor, «reivindico el noble ejercicio de la política», especialment ara quan, al si del seu partit, han caigut en desgràcia els campsistes i hi ha llocs i poltrones i ascensos…
