L’altre dia, al facebook del periodista valencià Rafa Esteve Casanova, hi havia una foto de Salomé Pradas, que va ser senadora per Castelló, és a dir, viu de la política des de fa anys, sense saber fer la O amb un canut, on escrivia textualment: «Aquesta dama que cobrava 70.000 euros anuals, no vol assumir les seues responsabilitats polítiques perquè no coneixia la feina per la qual tots els valencians li pagaven. Adduir ser una inútil no deu eximir les seues responsabilitats».
Guanyar més de sis mil euros tots els mesos, si afegim sou, dietes, dinars, visa, plus, viatges pagats… i no saber a què es dedicava, ni saber convocar una reunió del CECOPI a temps, ni conèixer com s’enviava l’ES-Alert, per avisar la població afectada del risc i perill que corria davant les pluges de la gota freda, que s’anunciava des de feia dos o tres dies, pluges que el mateix dia 29-O queien a Requena, Utiel i Xiva des del matí, que desbordaven el barranc de Xiva-Torrent i que van causar les inundacions i morts a migdia i al vespre del 29 d’octubre passat… A més, la va enviar tard i malament, de manera confusa, com denuncia la jutgessa de Catarroja i l’informe d’Amnistia Internacional (AI) sobre les “Vulneracions de drets humans en la dana de 2024”, en què, per exemple, Natxo de Paiporta i Andrea d’Alfafar, declaren que «tenen malsons en els quals sona aquella alarma perquè no té sentit que arribe perquè l’aigua ja està a més de metre i mig i la gent major que viu en baixos, alguns amb problemes de mobilitat, enfront de sa casa, sé que s’ha quedat sota l’aigua»…
A l’Informe d’AI queda clar que és competència autonòmica alertar la població i tant del govern autonòmic com de l’Estat atendre les víctimes d’una catàstrofe; però que no es va fer ni en temps ni en forma, que es va fer malament, textualment: «Amnistia Internacional considera que la resposta institucional a les inundacions de la província de València va ser deficient i va vulnerar els drets humans, entre els quals el dret a la vida, ja que la Generalitat Valenciana, responsable de la direcció de l’emergència, ni va reaccionar amb celeritat ni va proporcionar la informació necessària per a la protecció de la població. No va facilitar als ajuntaments la informació adequada i suficient per avaluar el risc i advertir la població. A pesar de disposar de dades rellevants de diverses fonts, les autoritats autonòmiques no emeteren un avís generalitzat amb instruccions clares per a la protecció ciutadana. Aquesta falta d’informació va vulnerar el dret de nombroses persones a rebre dades precises sobre l’emergència, posant en risc la seua vida i integritat física». Assenyala la lentitud i la descoordinació i descontrol de les institucions, reclama el dret a conèixer la veritat de les víctimes afectades, remarca les errades més clamoroses i alerta de recomanacions davant les possibles futures inundacions per haver-hi cases en terres inundables, i fa propostes per evitar els mateixos danys que s’han patit davant els efectes de l’escalfament climàtic global… Però, si aquests incompetents (del PP-Vox) neguen els efectes del canvi climàtic, suprimeixen les emergències, són ganduls, inútils i irresponsables, ¿com podran enfrontar-se amb solvència i rigor davant de futures i previsibles inundacions pels problemes causats per les crisis socioecològiques en marxa?
A veure, si l’exconsellera d’Emergències i Interior, Pradas, afirma, davant la jutgessa, que no tenia ni punyetera idea de la faena que li tocava fer, perquè no coneixia ni sabia res de res (emergències, d’alertes, del control de l’aigua dels rius i barrancs, de meteorologia…), ja que havien suprimit, entre PP i Vox, els equips d’emergències davant inundacions que s’havien muntat durant el Govern del Botànic i reconeix la seua absoluta inutilitat i incompetència, això l’eximeix de la responsabilitat que li pertocava pel seu càrrec i pel seu sou que li pagàvem tota la valenciana gent perquè deixaren que 228 persones s’ofegaren al País Valencià? ¿Quin sentit té responsabilitzar els tècnics i passar-se les culpes, com un joc de pilota de tennis, entre ella i el tal Emilio Argüeso, el director d’emergències que estava reunit amb els dels bous i repartint subvencions importants a la Fundación Toro de Lidia de Madrid perquè el que interessa és fer moltes corregudes de bous, pa i circ?
Si Mazón va formar el seu Govern d’amiguets i socis ple d’incompetents, no és ell mateix un incompetent que no estava al seu lloc, on tocava que calia estar i encara no ha explicat perquè va fer un vídeo a migdia mentint i desinformant la gent per no causar cap dany als negocis turístics en dir que la gota freda se n’anava cap a les muntanyes de Conca i després se’n va anar a entaular-se al dinar del Ventorro, on va tardar cinc o sis hores en terminar de menjar i beure? Va dir, primer, que durant unes hores estava desconnectat perquè hi havia problemes de connexió, després, com en un film dels germans Marx, va rectificar -en esmenar-se a si mateix- i va dir el contrari, que va estar sempre connectat. La consellera Pradas adverteix i certifica davant de notari, que, pel vespre, li va telefonar dues vegades sense aconseguir parlar amb Mazón. I ara ell respon dient que sempre va estar «perfectament localitzat»… Sempre. Completament. Amb tantes mentides i embolics, és impossible saber on estava Mazón i què feia des de les 14 h a les 20.30 h, quan diu que va arribar al centre d’emergències de l’Eliana.
No obstant això, el que ens interessa, no és què feia sinó per què no estava al lloc que li tocava… Han esborrat les imatges del Palau de la Generalitat del dia 29 d’Octubre passat perquè no es veja, de manera fefaent, que ni va anar al seu despatx ni se l’esperava… Caldria interrogar el seu xofer i guarda-espatlles. Un llarg interrogant: ¿No seria convenient, davant tants empastifaments i enfangaments, que la jutgessa convoqués la periodista del dinarot, Maribel Vilaplana, per si pot ajudar a esclarir alguns dels mals passos de Mazón i el seu mal cap, ja que aquest sembla que no es presentarà, voluntàriament, a ajudar a la justícia per saber la veritat, buscar els culpables, jutjar-los i procurar una reparació suficient de les víctimes? Recordem que els diaris europeus a l’endemà de les inundacions advertien que eren morts evitables. En primera plana, amb lletres negres i ben grans. Ni era inevitable, com afirma i repeteix, a la manera de Goebels, Mazón i els seus palmers del PP-Vox… Perquè com deia el mallorquí, Ramon Llull, a l’edat mitjana, en la nostra llengua: «Totes les mentides juntes, no fan una veritat», «Cap tresor és major que la veritat». i Anselm Turmeda que havia fet un poema per criticar el poder dels diners, capaç de fer d’un beneït Papa de Roma, advertia: «Ase amb or, ho aconsegueix tot». Aquests acòlits i imitadors de Trump a escala local, autonòmica o estatal, són defensors dels negocis corruptes de la “reconstrucció” construint en zones inundables i defensen els interessos dels multimilionaris en contra de les vides de la gent de l’Horta Sud, de Gaza o Cisjordània… Uns capteniments plens de banalitat, lleugeresa, idiotesa, inutilitat, incompetència, desídia o càlcul, brutalitat, crueltat, planificació i cinisme?
Hannah Arenth després d’escriure Eichmann a Jerusalem, sobre la banalitat del mal, tot superficialitat, epidermis i frivolitat, és el bé el que té arrels i és radical perquè té profunditat i fondària, escriu sobre la Responsabilitat personal i col·lectiva, analitza alguns del processos que condueixen a la desintegració moral i política, en aquest cas, de la societat valenciana per la incapacitat de pensar per si mateix dels «nostres» dirigents polítics i no ser capaços de fer-se’n càrrec de les accions i omissions que han causat tantes morts i tanta destrucció… Són accions i omissions que no poden quedar impunes. Les trampes i les mentides de Nixon, als anys seixanta del segle passat, per espiar als seus adversaris polítics, el van fer dimitir. ¿Com és possible que la incompetència de Pradas, Argüeso, Rovira, Mazón i el seu Govern al complet, no el faça dimitir amb 228 morts a l’esquena? Nosaltres, seguirem manifestant-nos i exigint que reten comptes per les seues accions i omissions negligents i homicides d’una gravetat assassina; “ells”, diputats i diputades del PP i Vox, continuaran insultant-nos, dient que les manifestacions són la “festa del fang”, diran com els criminals que assassinaren a Guillem Agulló i Salvador, allò tan miserable i criminal del “Que es foten!” que deia la filla diputada de Fabra, el de Castelló, a propòsit de la rebaixa dels sous mínims per als aturats… Estem acostumats que la dreta radicalitzada faça servir un llenguatge ple de brutalitat, grolleria, vulgaritat, ordinari, xaró… Quan es tracta de maltractar a les víctimes de les inundacions la brutalitat, la crueltat i el sadisme esdevé insuportable, insofrible.
No obstant això, no podran aturar les protestes i les exigències de justícia. Perquè aquests crims no resten impune. Per exigència de judici i de responsabilitats polítiques i penals. Polarització? Sí, la d’una extrema dreta que no té cap escrúpol per seguir “governant” sense cap legitimitat. Perquè després del 29-O, el suport electoral als que causaren una gestió desastrosa, posa en qüestió la “legalitat” d’unes institucions i d’un Govern que fa aigua per tots els costats. Ni gestió, ni participació ciutadana, ni reconstrucció. Negligència, incompetència, corrupció i causació de desastres que s’amplifiquen per una inutilitat que hauria de progressar adequadament per deixar de ser tan maldestres i aprendre de les errades perquè no es tornen a repetir… Cal que facen una rendició de comptes de les seues actuacions i paralisis plenes de descoordinació i d’errades en cadena; en construir més habitatges en les terres d’Horta, zones inundables, les víctimes dels desastres augmentaran encara més i la freqüència de les inundacions… En fer obres dures, de canalització de barrancs amb més ciment, sense criteris ecològics, augmentaran les inundacions si l’aigua no té zones boscoses i d’eixamplament per trobar eixides adequades, sense fer mal. No podem deixar les armes i la política militar en mans dels militars, ni la política ecològica, en prevenció d’emergències, en afers que causen catàstrofes, en mans de polítics tant incompetents i inútils. Mazón i el seu Govern, dimissió!
