Divendres passat vaig assistir, des de la tribuna de convidats de les Corts Valencianes, a la compareixença del president Mazón. No esperava un gest de contrició ni una assumpció de responsabilitats per la gestió negligent de la DANA que ha colpejat els nostres pobles. I no em va decebre: no hi va haver disculpes a les víctimes, ni un reconeixement dels errors, ni, per descomptat, la dimissió que molts exigim. Va seguir fil per randa el guió dels conservadors espanyols en altres tragèdies, com l’accident del metro de València o la mort massiva de persones grans a les residències de Madrid. Cap autocrítica, cap empatia, cap humanitat. Una de les frases més indignes del seu discurs, i un autèntic insult a les víctimes, va ser: «Mantuve mi agenda plenamente consciente de la situación». Aquesta actitud quedarà gravada en la nostra memòria històrica.
Durant 150 minuts, Mazón va desplegar un argumentari esbiaixat, més centrat a justificar la seua inacció que a assumir responsabilitats. Va demostrar ineptitud, no només ell, sinó també els membres del seu Consell, que no van saber ni alertar la població valenciana amb temps ni actuar amb la celeritat necessària per protegir vides i béns.
Mentre el president intentava desviar responsabilitats a l’hemicicle, centenars de persones es concentraven a les portes de les Corts per exigir dimissions i la depuració de responsabilitats polítiques i penals. A aquestes reivindicacions s’hi suma el reconeixement col·lectiu al paper fonamental dels serveis d’emergència i les persones voluntàries, que han estat al costat de les víctimes des del primer moment. És igualment imprescindible destacar l’esforç de la població, especialment de la joventut, les persones nouvingudes i el teixit associatiu, que s’han autoorganitzat de manera admirable per participar en les tasques de rescat, neteja i distribució d’ajudes. La seua resposta solidària ha estat un exemple del millor de la nostra societat.
La DANA no només ha estat un desastre natural; ha estat també un examen que ha deixat al descobert la deficient gestió del Consell de la Generalitat. En aquest context, és urgent dotar els serveis d’emergència de més personal i equips, reforçar les infraestructures de prevenció i garantir una comunicació clara i efectiva amb la ciutadania en moments crítics. A més, aquesta aposta pels serveis públics ha d’anar acompanyada d’un pressupost adequat. No podem permetre que les externalitzacions, les retallades o la mala gestió continuen posant en risc, una vegada més, la seguretat i el benestar de la població. La gestió de la DANA ha de ser un exemple de com la inversió en el sector públic no és un cost, sinó una garantia de resiliència i protecció social.
La resposta del president Mazón no pot quedar-se en un canvi superficial, com la creació de noves conselleries o el cessament d’algunes conselleres. Aquestes mesures no resolen la gestió ineficaç i negligent. Tampoc donen resposta a les necessitats reals de les persones afectades ni a les demandes de les milers que es van manifestar el passat 9 de novembre. Tot això evidencia la incapacitat del president per liderar la recuperació i fa imprescindible una renovació total del Consell, que ha de començar amb la seua dimissió i la convocatòria d’eleccions anticipades.
Però sabem que això no serà fàcil. Els responsables no mostren cap voluntat d’autocrítica ni d’assumir les conseqüències dels seus actes. La maquinària del fang ja està en marxa, desviant l’atenció cap a altres administracions i organismes i excusant la seua inacció en factors externs.
El País Valencià necessita un govern responsable i capaç per executar un veritable pla de xoc que aborde aquesta crisi des de tots els àmbits. Això implica mesures urgents i efectives per a la ciutadania, les treballadores i treballadors, i les empreses afectades, així com una estratègia clara de prevenció per evitar que una situació similar es repetisca en el futur.
Les valencianes i valencians no podem quedar-nos de braços plegats. Només amb unitat, organització i mobilització social des dels centres de treball, els barris i els pobles aconseguirem que els responsables polítics de la gestió de la tragèdia abandonen els seus càrrecs i es faça justícia. Aquesta ha de ser també una oportunitat per repensar el nostre model de societat, reforçar el nostre autogovern, enfortir la societat civil i avançar cap a una veritable transformació social. És fonamental posar les persones, i no els interessos partidistes, al centre de totes les decisions públiques.
El futur del País Valencià depèn del nostre treball i compromís col·lectiu. El moment d’actuar és ara.
Més notícies
DANA | Troben un cos a Riba-roja i la xifra de víctimes mortals puja a 219
La nova víctima encara no ha sigut identificada
Aemet i el Ministeri, i l’UME desmenteixen Mazón
Asseguren que abans de les 17.30 h es va alertar de la possible ruptura de la presa de Forata
Júlia Andrés (Algemesí): «Una gestió caòtica, sense cap preparació»
La regidora del municipi de la Ribera Alta explica el que es va viure a la localitat
Fèlix Francés: «Els projectes es queden en paper i mai no s’executen»
Un dels majors especialistes en enginyeria hídrica explica la falta de previsió que s'ha dut a terme
