Les imatges de la setmana: Mazón, amb cara de pomes agres, s’acosta a uns periodistes que l’esperen. Mentre s’acosta a la càmera diu simulant que se sorprèn de veure’ls allí: «Hola. Ta’s la televisión pública valenciana». La fonètica de Mazón no és exactament clara. Amb tot, és clar que ha pronunciat «pública» i «valenciana» amb un marcat to de menyspreu. A continuació, diu una frase impagable: «Ver-si-no-m’ejais-pa-etràs-de-los-anuncios, como-siempre». Els fets, que s’han conegut ara, van tenir lloc al gener, a una fira de mostres de Madrid: Fitur. L’equip de la televisió pública valenciana va viatjar expressament fins a aquella ciutat per entrevistar durant un parell de minuts Mazón i fer-ne un tall de deu o quinze segons, que és el que es fa sempre. Si el president en lloc d’anar a una fira de turisme hagués anat a una factoria làctica, en el telenotícies haurien tret primer unes imatges d’unes aixetes d’on raja llet; després, uns pots de iogurt transportats per una cinta i, finalment, quinze segons de president. Les notícies es fan així. És una cosa que no té remei. Amb tot, és indubtable la generositat que À Punt –la televisió pública valenciana– va mostrar amb Mazón, enviant tot un equip a Madrid, carregats amb càmeres i cables, tot i saber que la notícia i la breu entrevista que enregistrarien, previsiblement, no tindrien gens ni mica d’interès informatiu.
I ha resultat que sí, que un dels fragments enregistrats –el que he descrit– és una mina d’informació. Ara bé: À Punt, en una nova mostra de generositat cap a Mazón, no el va treure en el telenotícies, com tenia l’obligació de fer amb una «bomba informativa», sinó que deixà que anés a parar als arxius –d’on, afortunadament, algú l’ha tret.
El fragment és una «bomba informativa», entre d’altres raons, perquè filma una escena impresentable. El president d’un govern s’adreça al periodistes de la televisió pública i els exigeix un tractament més favorable en els noticiaris. O què? O els farà fora? O els tancarà la televisió? Tot això està al seu abast. Mazón no troba prou dòcil À Punt. És estrany. Els seus antecessors sempre van comptar amb la complicitat de la televisió pública per a manar. Però ell troba que À Punt li és hostil. Per què? Perquè és «pública»? No crec. La clau és que és «valenciana». A Mazón tot el que és valencià li resulta hostil i desagradable. Ho voldria esborrar tot, perquè ell no se sent en absolut valencià. Ell és «alicantino». «Alicantino», espanyol, europeu, habitant del planeta Terra i ésser viu de la Via Làctia. Tot menys valencià. Si no s’entén aquesta mentalitat, no s’entendrà gens el que serà el seu comportament en la presidència de la Generalitat. No s’entendrà que un dels seus objectius prioritaris serà el genocidi cultural. Ja ho és, i per a dur-lo a terme ha hagut de portar a València gent com ell: el conseller José Antonio Rovira.
En À Punt ja poden preparar-se. En algun moment, d’aquesta o de la propera legislatura, els diran que no cal parlar tant en valencià. Procuraran per tots els mitjans fer-los tornar al nivell infecte de Canal Nou. De moment, però, Mazón se sent incòmode amb ells. Està rabiós. Es pensa que els periodistes valencians no saben encara qui mana. Alerta, no el poseu després de la publicitat! Què vol dir exactament? Vol dir que el Pp que ell representa encara no controla els mecanismes de poder de València. I com no troba la manera, s’enrabia i es desespera.
