A la pregunta qui jutjarà Carlos Mazón i els seus consellers, hi ha una resposta clara a hores d’ara: de moment, la justícia ja ha desestimat algunes denúncies, cosa que fa difícil que algun dia el veiem assegut en el banc dels acusats. No obstant això, com s’ha evidenciat des del dia 29 d’octubre, entre comentaristes, periodistes i polítics influents domina l’opinió que hi ha hagut un menyspreu constant a la ciutadania valenciana afectada i a l’autogovern valencià, a més d’una negligència ètico-moral per part de qui ostenta la seua representació.
Allò que ens deu preocupar com a persones racionals, i com a valencians, és l’actitud amb què ha actuat abans i després de la catàstrofe, on s’ha evidenciat el concepte de «banalitat del mal», que Hannah Arendt encunyà en aquell judici contra Eichman a Jerusalem l’any 1961. En primer lloc, va pactar amb un partit amic del negacionisme climàtic i enemic dels Drets Humans. En segon lloc, dins del seu govern hi ha el conseller Rovira, una mena de censor de tot allò que tinga per nom escola valenciana en valencià. En tercer lloc, per desactivar plans d’emergència que hagueren ajudat a pal·liar els danys del 29-O. En quart lloc, per fer creure a l’opinió pública que les manifestacions que s’han fet fins ara, procedeixen d’una conspiració de l’esquerra. En cinquè lloc, per militaritzar el seu govern. En sisè lloc, per passejar-se d’amagatotis per indrets on la barrancada ho ha fet tot malbé. En setè lloc, perquè Mazón sap molt de mentides, com va dir a FITUR. I finalment, i el més important d’aquesta anàlisi: s’ha fet la víctima en un teatre perfecte, tot excusant-se que ell complia fidelment amb el seu deure el dia en què tot va canviar per a les comarques afectades.
Eichman també complia ordres i lleis del Tercer Reich. Aquells que durant el seu judici a Jerusalem van dir que podria haver actuat de manera diferent a com ho va fer, ignoraven, o desconeixien, quina era la situació d’Alemanya. De la mateixa manera que Mazón desconeixia, i desconeix, el País Valencià. L’expressió màxima de la banalitat de la tragèdia va ser primer en l’acte en què tots els membres del seu partit van començar a aplaudir-lo després del seu discurs. Aquell desafortunat espectacle demostra que el seu partit dona suport a una persona que no ha fet bé les seues coses. Així com el PP de la Gürtel pretenia fer-nos creure que ningú sabia qui era M. Rajoy, o més encara, quan va començar a defenestrar a pesos pesants del conservadorisme espanyol i valencià com Rita i Camps, el PP de Feijoó encoratja a una persona sense cap classe de qualitat per a l’acció política. El segon acte desafortunat, que va quedar com un insult analfabet, va ser en frivolitzar sobre les ajudes que el govern central ha donat a les víctimes palestines del genocidi de Gaza. En resum: és un home sense encant, ni credibilitat, ni compassió, ni enginy, ni calidesa, ni saviesa, ni subtilesa, ni sensibilitat, ni autoconsciència, ni humilitat, ni honor, ni gràcia. En Carlos Mazón tot és superficial. No sap d’humor, malgrat que les falles el caricaturitzaran i cremaran els ninots de la seua cara. Als valencians ens agrada riure’ns de nosaltres mateixos i Mazón ni tan sols sap entendre el que és una broma, i la falta d’humor és quasi una qualitat inhumana. Mazón és un fòssil del zaplanisme. Ha confós, ha desil·lusionat i ha causat malestar entre la ciutadania valenciana. I sobre este últim punt, de moment, l’única via en què els valencians podran jutjar Mazón de manera més directa serà en una cita en les urnes.
Mazón, en un hipotètic judici, es declararà innocent. Dirà que no ha assassinat ningú. Que estava on havia d’estar. Que complia les lleis. Que és una persona normal. Que no té res contra els valencians.
