Comentava a l’anterior peça les possibles causes de la significativa persistència, entre els nostres estudiants, de l’anomenada física del sentit comú. Acabí extrapolant similars causes per explicar la persistència en la societat d’idees que s’instal·len al contingut del sentit comú, i de la dificultat de qüestionar-les o discutir-les. Explorarem hui la persistència de l’actitud precientífica, la que arrela en mites i renuncia a cercar explicacions lògiques i rigoroses. El títol d’aquesta peça fa al·lusió a l’entossudiment en restringir la independència de la ciència, al retrocés (vegeu «Progressos i regressions») que suposa subordinar novament la raó a la inflexibilitat dels dogmes.
Una xarxa socialment ultraconservadora
Recentment, l’organització Political Network for Values celebrà a Madrid una cimera(1) que reuní 300 representants del món polític i cívic de la corda socialment ultraconservadora. Vinguts des de 45 països d’Europa, Amèrica i Àfrica, l’exministre d’Aznar Jaime Mayor Oreja és president honorífic de l’organització i el seu discurs(2) és un retrat de la regressió esmentada.
Political Network vol ser una xarxa de coordinació internacional en la batalla cultural de què ja vaig parlar en «El sentit comú com a dipòsit (o la batalla cultural)». Així ho assenyala Mayor quan comença el seu parlament: «No hay alternativa política si no hay una alternativa cultural al mismo tiempo, previa o simultáneamente». La batalla per modelar un sentit comú que facilités fer més permanents els èxits electorals de les formacions que defenguen el que ell defén. Acaba la intervenció reivindicant que són portadors de la veritat, una veritat que han de defendre disposats, de vegades, a sofrir per ella. Entre els tòpics de l’organització, l’oposició a una legislació permissiva amb l’avortament o la definició de matrimoni únicament entre home i dona.
La veritat de la creació enfront del relat de l’evolució
Per l’objectiu d’aquest article, la «veritat» de Mayor que m’interessa destacar és un passatge del seu discurs que ens du de regrés als temps quan el contingut dels textos fundacionals de les religions era veritat inamovible en qüestions científiques. La ciència, si de cas era permesa a dir alguna cosa diferent, ho devia fer com a hipòtesi o ficció, com en el cas de Copèrnic.
El geocentrisme precopernicà no tindria cap possibilitat de ser reivindicat hui en dia. L’heliocentrisme deixà de ser una hipòtesi millor ajustada a les dades observacionals que el geocentrisme. Hui, els moviments de la Terra, com un planeta més, són fets observacionals. Mayor no pot apel·lar a la literalitat de la Bíblia (l’episodi de Josué demanant que es detinga el Sol) per a proclamar la veritat d’un Sol que es mou al voltant de la Terra. Però aprofita que l’evolució de les espècies no és directament observable (ho són les conseqüències) per afirmar: «…entre los científicos están ganando aquellos que defienden la verdad de la creación frente al relato de la evolución». És molt agosarat dir el que diu sobre la majoria dels científics. També ho és qualificar de relat la Teoria Sintètica de l’Evolució, que reuneix la Teoria de l’Evolució i les Lleis de la Genètica, i que està amplíssimament contrastada, ja abans, però especialment amb les aportacions de la moderna Biologia Evolutiva Molecular.
Els textos fundacionals de totes les mitologies i religions arreu del planeta sí que contenen narracions de la creació del món i de la humanitat, més concretament del món conegut al voltant de l’àrea geogràfica on es desenvolupa cada cultura. Tenen en comú el caos inicial informe del qual comença a ordenar-se el cosmos i a triomfar la llum sobre la foscor. Tractaven de trobar sentit a l’existència i de comprendre els fenòmens naturals. Eixos relats han estat substituïts pel coneixement que l’actitud científica ha acumulat en segles. I és difícil imaginar que un Moisés(3) coneixedor dels sabers cosmològics i biològics actuals, hagués escrit hui en dia el mateix relat contingut al Gènesi. Potser, s’hauria limitat a la part mística, espiritual i anímica, quant a la relació de Déu amb la humanitat –sobre la qual, des de l’actitud científica no hi has res a dir–, i deixat a la ciència l’estudi de la part corpòria de l’existència humana.
Galileo Galilei, devot catòlic, ja remarcava, fa 400 anys, que la Bíblia no fou escrita com un llibre de ciència (de filosofia natural), i reclamava la llibertat del científic per arribar a les seues conclusions sense restriccions ni interferències de les sacres escriptures, el llenguatge al·legòric de les quals calia reinterpretar, deia Galileu, a la llum dels nous coneixements científics. La interpretació literal (el fonamentalisme) de Mayor Oreja ens retorna a temps precopernicans, en considerar dogmàtics, inqüestionables, els relats escrits per Moisés, fa uns 3500 anys, sobre la creació física del món i de l’home.
Introduint desconfiança
Una conseqüència, buscada on no, de la propagació d’aquesta actitud precientífica és rebaixar la confiança –almenys en algunes qüestions– en el coneixement aconseguit aplicant rigorosament el mètode científic. S’estenen així dubtes sobre la fiabilitat d’altres resultats científics, que són tractats com a matèria opinable, per exemple en qüestions com l’escalfament global d’origen antropogènic i les alteracions climàtiques que comporta. Una conseqüència similar a la que s’aconsegueix amb la difusió planificada de notícies enganyoses o falses, que no tindria com a principal objectiu que la gent se les crega, sinó que la gent acabe per no creure’s res.
Com ha ocorregut en tots temps, des de l’antiguitat, en una societat travessada per l’actitud precientífica i les estratègies de confusió, les tècniques de persuasió i manipulació que es recolzen en la part irracional de la gent són més eficaces. Els lideratges salvadors de tarannà totalitari troben el terreny adobat.
(1) En les instal·lacions de Senat, cedides per la majoria del PP.
(2) El discurs complet es pot veure en aquest enllaç, entre els minuts 14 i 25. ElDiario.es ha seleccionat 80 segons del discurs, en aquest vídeo.
(3) A qui se li atribueix l’autoria del Gènesi jueu-cristià.
