Hem de notar que, en la simbologia antiga dels números, els imparells sempre representen mascles, per tant, els mesos no. 1 i 3 seran mesos en honor de mascles, Mart i Maius/Magnus/Júpiter, que donen nom a març i maig (quan encara no existien els mesos de gener i febrer, i l’any començava en març, abril, maig, juny…), però els parells són en honor de femella, Natura-aprilis/mes no. 2, i Juno (esposa de Júpiter)/mes no. 4. I estos quatre primers mesos prenien nom de Déus per representar l’inici i el funcionament del món. La resta de mesos s’enumeraven: quintilis, sextilis, september, october, november… Ara estem al mes de maig, tercer mes de l’any antic, cinquè (després de la reforma juliana) per a nosaltres.
Un mes formós i profitós,Maius-Maig-Mayo-May-Floreal, però que, actualment, presenta particularitats grans: ja no som al ple de la «primavera», han desaparegut les estacions, tal com les coneixíem. Mireu que posa la carta d’un prestigiós restaurant: «Pizza Due Stagioni», «perquè, atés el canvi climàtic (diu), la pizza Quattro Stagioni queda en Due Stagioni». Ja no hi ha quatre estacions, ja no hi ha primavera ni tardor, ara s’acaba l’hivern més tard, comença més prompte l’estiu. S’ha acabat, per exemple, això de les Quatre Estacions de Vivaldi. S’ha acabat això de «Pub Quatre Estacions» a Pedreguer, on fan música en viu; s’ha acabat això de «Les Quatre Estacions de Biar», comerç de productes en gros. Mare meua!
I ja fa temps que s’ha acabat allòque cantàvem «con flores a María». Perquè maig és (o era) el mes de les flors dedicat a la Mare de Déu. I un sant, sant Domènec de Guzmán, creador dels frares Dominics, va rebre o va trobar miraculosament a principis del s. XIII un poderós instrument d’incalculable ús i valor: el Sant Rosari. Marededéu i roses; com pertoca, a les mares se’ls regala flors i violes…
Igualment celebrem la Festa del Treball en este mes de maig, en commemoració de les vagues de Chicago de 1886 en pro de la jornada laboral de 8 hores, jornada que no agradava gens als empresaris, igual com ara tampoc agrada la introducció de la setmana laboral de quatre dies. I la força que es desprèn d’este mes euforitzant va donar peu, per exemple, en l’Edat Mitjana, a la institucionalització de les justes i tornejos entre senyors i cavallers en este bon temps, justes i tornejos, veges per on, prohibits pel Papa de Roma. I, seguint la mateixa vitalitat i eufòria del mes, es va destapar un moviment d’inusitat recorregut: el moviment 15M, el 15 de maig, dels indignats, per una democràcia real i participativa: notable objectiu del món de les intencions; la realitat és una altra cosa…
Siga com siga, si l’abril és plujós i maig ventós, fan l’any ric i profitós. Noteu com, en una societat rural de secà com la nostra (sud País Valencià), en maig reclamem paradoxalment vent i no pluja, perquè la pluja duu en este període el terrible míldiu per a les vinyes i el cultius. I mireu què més ens diu el refranyer: Pel maig, murtra; pel setembre, fruita, és a dir, maig és el mes de les comunions i els casoris, que es realitzaven després de Quaresma i abans de la collita d’estiu, quan s’adornen amb murtra les esglésies i els accessos de les cases dels xiquets que combreguen: Vinga!,que vinga el maig, el mes més bo de tot l’any.
