Per començar, la Viquipèdia ens confirma que la Cerimònia anual de Lliurament dels Premis Òscar del cinema nord-americà es celebrarà el dilluns 11 de març de 2024 entre les 0h i les 4h de la matinada d’ací al Dolby Theatre de Hollywood, Los Ángeles, Califòrnia. Encara que possiblement totes les convocatòries de premis tenen el mateix defecte, s’acostuma a dir que els Premis Òscar primen clarament el benefici econòmic per damunt dels criteris artístics perquè són atorgats pels magnats de la indústria cinematogràfica nord-americana. Seguidament, enumere els deu films que opten a guanyar en la categoria de Millor Pel·lícula en l’edició d’aquest any: Els que es queden (Paul Giamatti), American Fiction (Cord Jefferson), La zona d’interés (Sandra Hüller), Barbie (Margot Robbie), Oppenheimer (Christopher Nolan), Pobres criatures (Emma Stone), Vides passades (Greta Lee), Anatomia d’una caiguda (Sandra Hüller), Maestro (Bradley Cooper) i Els assassins de la lluna de les flors (Martin Scorsese). Quant a La societat de la neu (Juan Antonio Bayona), està nominada en les categories de Millor Pel·lícula Internacional i Millor Maquillatge i Perruqueria.
Segons una teoria àmpliament fonamentada, la duració d’un llargmetratge hauria d’estar al voltant dels 90 minuts. Immediatament, ens espavilem i anem al cinema per veure totes les pel·lícules nominades abans de la cerimònia. Malauradament, cada vegada és més difícil trobar sales col·lectives de projecció, amb pantalla gran i en versió original amb subtítols. Apaguem els telèfons mòbils i ens privem de menjar i beure, per favor. Arribem fins al darrer dels crèdits del final, amb el major silenci possible, moltes gràcies. Ràpidament, les pel·lícules passen a les plataformes de pagament en línia; adeu a una altra excusa per a eixir de casa durant el cap de setmana.
De cara a l’esmentada cerimònia, Maig Desembre (Secrets d’un escàndol) és una comèdia dramàtica amb possibilitats de guanyar la famosa estatueta en l’apartat de Millor Guió Original. En efecte, May December és una expressió en anglés nord-americà que designa un matrimoni o relació romàntica entre una persona jove i una persona considerablement més major. Tornant a la pel·lícula, l’argument se centra en la relació sentimental entre un jove d’ascendència coreana (Charles Melton, innocent i musculós) i una dona d’origen escocés (Julianne Moore, insegura i tirana), uns vint anys de diferència; fruit d’aquesta relació han nascut tres fills, dos són batxillers i una ja és universitària. A més, una coneguda actriu (Natalie Portman, ací sense escrúpols) els visita per tal de fer una adaptació cinematogràfica de la seua polèmica història d’amor…
D’altra banda, és molt recomanable el visionat del film Priscilla de Sofia Coppola; la cèlebre directora i guionista fa una recreació precisa de la relació viscuda entre Elvis Presley, l’egocèntric i magnífic Rei del Rock, i la seua jove muller Priscilla entre els anys 1959 i 1973. Més encara, tres tràilers suggeridors ens conviden a veure Bob Marley: One Love, un biopic sobre el genial músic jamaicà, Dues xiques lloguen un cotxe (Drive-Away Dolls), una road-movie en to de comèdia dirigida per Ethan Coen i La estrella azul, la història del cantautor saragossà Mauricio Aznar.
Per acabar, totes i tots som conscients de la complexitat de les relacions humanes; però si és molt senzill! Potser, un altre dia parlaré del poliamor. De moment, em quede amb eixe aforisme o ensenyament moral que afirma: Estima com pugues i vulgues, sempre amb igualtat i respecte mutu entre les persones. Fuig de les relacions tòxiques, que no t’emboliquen!
