El llibre d’Eric Vuillard L’ordre del dia, guanyador del Premi Goncourt 2017, dissecciona les relacions de les grans empreses alemanyes amb l’ascens i manteniment del règim nacional-socialista del caporal Adolf. La gran burgesia alemanya feia befa d’Adolf i el seu moviment nazi, però van saber veure que en el nazisme hi havia negoci. I tant que van fer negoci, abans, durant i després de la guerra. I els grans capitalistes que sostingueren i s’aprofitaren del règim nazi, continuen avui fent negoci.
Si volem entendre el que ens està passant com a societat colpejada per una devastació que s’ha endut 222 compatriotes per davant i ha anorreat un dels pulmons econòmics i culturals del País, no hem de perdre de vista els diners.
Mentre continuem enredats demanant una dimissió que no tindrà lloc i responsabilitats als que veuen en la desgràcia una oportunitat de negoci, no avançarem en la direcció adequada.
Mazón no dimitirà, té molt clar qui el va posar al capdavant del PP, i sobretot per a què el van posar. En poques paraules, per a facilitar el negoci de les empreses. De totes les empreses, les grans corporacions sanitàries, amb el desmantellament de la sanitat pública; les escoles i universitats privades; les immobiliàries; el turisme depredador, o les grans companyies energètiques, que pretenen convertir el País en un parc de fotovoltaiques i molinets. En l’àmbit polític la cosa és molt senzilla, envoltar-se en la senyera coronada i la «rojigualda» i fer anticatalanisme, que sempre dona rèdits, i fer-li l’ullet als valors de l’extrema dreta: masclisme, immigració, bous i caça.
Els motius pels quals van posar un «pelele» com Mazón no sols no han canviat, sinó que s’han vist reforçats amb la desfeta, i així ara tenen un esquer a qui la gent pot insultar, desfogar-se, maleir i fer culpable de totes les desgràcies. Mentrestant, ell va fent la feina per a la qual va ser comissionat, que no és altra que afavorir el negoci de les empreses que li donen suport.
La guerra era una oportunitat de negoci, així ho van entendre els capitalistes alemanys. La gota freda és una oportunitat de negoci per als empresaris espanyols. I Mazón és el titella perfecte per posar al capdavant de la reconstrucció. Una persona sense escrúpols ni moral, desprestigiat, i sense poder per a imposar una línia d’actuació honesta. I sota el comandament, «militar por supuesto», d’una Generalitat de fireta, les empreses faran negoci, que és el que els importa, i el poble podrà distreure’s insultant Mazón.
Permeteu-me el cinisme, la gota freda ha esdevingut una oportunitat única per a les empreses espanyoles, perquè en una única legislatura obtindran més beneficis que en dos o tres legislatures. I no està gens clar que finament el tàndem Vox-PP no conserven el poder al País Valencià, atesos els successius balons d’oxigen que el PSOE els està donant.
Mazón com a esquer serveix tant els interessos del capital com els del PSOE, ja que mentre continue a la Generalitat, actuarà de tallafocs, o això pensen, perquè la gent no fixe la responsabilitat de l’Estat espanyol. Puc equivocar-me, però crec que és aquesta la raó per la qual el PSOE està sostenint Mazón. Política suïcida la del PSOE al País Valencià, que menysté les xarxes informatives de la dreta i està empentant els ciutadans valencians cap a l’extrema dreta, en quedar orfes d’alternatives. Tal com ho demostren les enquestes i els mitjans de comunicació dretans, el relat dels quals obvia els fets del 29 d’octubre per acusar directament l’Estat per la seua deixadesa.
De nou el PSOE sacrifica el País Valencià, com va fer amb l’Estatut, amb l’esperança de mantenir el poder a Espanya. Mentre no tinguem molt clar que som una colònia i que el nostre destí no està a les nostres mans (encara), sols podem esperar d’Espanya allò que ja ens dona: més misèria, incultura i degradació social.
