Lock up your libraries if you like; but there is no gate, no lock no bolt that can set upon the freedom of my mind.*
D’aquesta manera tan rotunda expressava l’escriptora, Virginia Wolf, la solidesa de la llibertat de la seua ment. El contrari d’altra gent que s’imposen ells mateixa sense l’ajuda de ningú una porta, un pany i un forrellat per a evitar la seua emergència.
Però, excepcions a banda, la llibertat de la ment, potser, no és una cosa que es done aillada. Més aviat, precisa d’un context especial amb interlocutors i/o destinataris amb els quals es privilegie el dir/mostrar i l’entendre en relació dialèctica.
Les lleis ajuden a construir-lo, però més encara, els costums. Vanas e ilusorias son las leyes sin la reforma de las costumbres, va dir l’escriptor i jurista il·lustrat, Gaspar Melchor de Jovellanos.
Però la llibertat de la nostra ment, no només precisa d’un context favorable, sinó també de la superació de les nostres traves internes. Per exemple, de l’adotzenament assumit des de menuts i continuat al llarg de la nostra vida. D’aquí, la necessitat d’adoptar lemes com el de la Il·lustració segons el filòsof, Emmanuel Kant: Habe Mut, dich deines eigenen Verstandes zu bedienen!1.
Un lema que ens pot permetre fer operacions per a millorar la llibertat de la nostra ment com el desmuntatge dels subjectes suposats saber -com diria el psicoanalista, Jacques Lacan- que hem trobat i trobem al llarg de la nostra vida. És a dir, l’emancipació de falsos referents que hem pres per vertaders, tot prenent com a guia en la nostra vida la nostra reflexió sobre la nostra pròpia experiència i l’aliena.
De la llibertat de la nostra ment, depén, per tant, la nostra existència com a persones. D’aquí, la importància de la socialització en la infantesa en llibertat -tot tenint en compte l’Altre-, que ens configurarà o no com a persones. Una socialització que també es pot donar en l’adolescència, l’adultesa i al llarg de la vida, però que és difícil que adquirisca el caràcter de realitat que es dona en la infantesa.
*”Podràs tancar les biblioteques; però no hi ha porta, ni pany, ni forrellat que pugues imposar a la llibertat de la meua ment”. Una cambra pròpia, Virginia Woolf, La Temerària
(1) Sapere aude! Tin el valor de servir-te de la teua pròpia raó. Qué es la Ilustración, dins de Filosofía de la Historia, Emmanuel Kant, FCE
