La col·lecció «Imprescindibles» de l’editorial Barcino fa quatre anys que funciona i, potser, ha arribat el moment de fer-ne un balanç. En aquests quatre anys, ha publicat catorze volums. El primer, Tirant lo Blanc; el darrer, L’auca del senyor Esteve. Són títols previsibles en una col·lecció que aspira a recollir els clàssics de la literatura catalana. Uns altres no ho són tant.
No és la primera vegada que una editorial catalana pren la responsabilitat de proposar un cànon. L’editorial Selecta ho va fer en certa manera amb les col·leccions Biblioteca Perenne i Biblioteca Excelsa i, més tard, ho va fer Edicions 62 amb les col·leccions Clàssics Catalans del Segle XX i Millors Obres de la Literatura Catalana (la famosa MOLC).
La MOLC va ser una de les millors operacions que mai s’han fet en la cultura catalana. En quinze anys, a partir del 1978, van publicar els cent primers volums de la col·lecció. Els tiratges eren generosos i, tot i així, la major part dels títols es van reimprimir dues o tres vegades. Les tapes grogues de la col·lecció eren visibles per tot arreu. El catàleg era molt discutible, naturalment. No tant pel fet que hi hagués en la col·lecció obres prescindibles, sinó perquè en faltaven algunes que podien considerar-se modèliques. Onze anys després de donar la col·lecció per tancada, la reobriren i van editar vint-i-cinc títols nous. Però l’èxit ja no va ser tan esclatant.
Des d’aleshores han passat moltes coses en el món editorial català. Edicions 62 s’ha enfonsat diverses vegades i fa temps que funciona per inèrcia. Els propietaris actuals, enriquits amb el negoci dels canals de televisió, compraren l’editorial com qui compra un solar a un preu barat. Ara mateix, ni se’n recorden que tenen el solar ni han pensat mai a fer-hi res. I el panorama de la resta de les editorials catalanes que es van crear en la segona meitat del segle passat i que han estat fagocitades pels grans grups editorials no és gaire millor. La desorientació és absoluta.
Per això, la idea d’Oriol Magrinyà, d’encetar una col·lecció que s’atrevís de nou a presentar un cànon de la literatura catalana havia de ser ben rebuda. Barcino és una editorial centenària. Ha destacat per les edicions d’obres d’autors catalans situats entre l’edat mitjana i el segle XVIII. La idea que guia “Imprescindibles” és oferir una selecció d’obres fins al segle XX. Els criteris han estat anunciats: barrejar autors medievals, moderns i contemporanis; corregir l’anomalia històrica que suposava la marginació de les dones; seleccionar autors i obres de tots els territoris de llengua catalana i assegurar-se que tenen una qualitat indiscutible. No hi ha un catàleg tancat. Ni pressa. Publiquen tres o quatre volums l’any. No es guien per criteris exclusivament comercials. Encarreguen els pròlegs i les edicions a especialistes. Donen prioritat als llibres que no són fàcils de trobar. Han editat peces teatrals de Joan Ramis i de Francesc Fontanella, una antologia de poemes de Teodor Llorente, narracions de Carme Karr i Dolors Monserdà… El catàleg que va sorgint incita a la lectura i a les comparacions. És un cànon ben diferent del de la MOLC o del que apareixia apuntat en la Biblioteca Perenne, i garantirà la presència dels clàssics a les llibreries i les biblioteques. No és poca cosa. Unes altres editorials s’haurien d’animar a seguir l’exemple.
