Vull aportar, des d’una perspectiva antropològica, una reflexió sobre el projecte de construcció de la urbanització prevista a Llíber i les implicacions econòmiques i culturals que comporta. Aquest projecte ha posat de manifest, en els darrers mesos, dues visions oposades sobre com hauria de desenvolupar-se l’economia d’un poble, amb implicacions que van més enllà de la comarca, afectant totes les comarques limítrofes.
Susan George recorda sovint que l’aigua és un recurs essencial per a qualsevol forma de vida, i això la converteix en l’element capitalista perfecte: imprescindible, però també potencialment destructiu. En condicions naturals, l’aigua dona vida; quan escasseja, la pren. La nostra història com a espècie demostra que hem estat capaços de trobar-la en fonts naturals, perforar pous profunds o dessalinitzar l’aigua de mar. Però cal tenir en compte que l’aigua obtinguda per mitjans tècnics implica costos econòmics considerables, ja que necessita ser transportada amb energia, i això representa un límit sovint insuperable per a aquells que en depenen.
Ara, analitzem què passa quan, en un lloc com Llíber, un augment sobtat de la demanda d’aigua provoca que les necessitats del recurs es dupliquen. Aquest escenari es pot examinar a través del concepte de la «trampa multipolar», una idea sorgida de la teoria de jocs i la sociologia que descriu una situació en què diversos actors prenen decisions individuals per maximitzar beneficis a curt termini, però que a la llarga resulten perjudicials per a tots.
Deixeu que pose un exemple de trampa multipolar, la sobreexplotació d’un aqüífer compartit.
Imagineu un petit poble on diverses famílies depenen d’un mateix aqüífer per obtenir aigua per a l’agricultura, el consum domèstic i altres necessitats. Cada família sap que si totes extrauen aigua de manera moderada, l’aqüífer es mantindrà en bon estat i continuarà proporcionant aigua suficient per a tothom.
No obstant això, com que cada família busca maximitzar el seu benefici personal, decideix extreure una mica més d’aigua per augmentar la seva producció agrícola o millorar el seu nivell de vida. Al principi, aquest augment individual sembla una decisió racional, ja que cadascuna d’elles obté un avantatge immediat sense notar cap impacte negatiu. Però, a mesura que cada família fa el mateix, el nivell d’aigua de l’aqüífer comença a disminuir ràpidament.
Al llarg del temps, l’extracció excessiva fa que l’aqüífer es degrade, i causa una escassetat d’aigua que afecta greument totes les famílies. Encara que cadascuna va actuar racionalment per separat, el resultat col·lectiu és desastrós: han esgotat el recurs que necessitaven per viure.
Aquesta és l’essència d’una trampa multipolar: decisions individuals aparentment racionals que, sense una coordinació adequada, condueixen a una situació perjudicial per a tothom. En el cas de Llíber, la construcció d’una urbanització que duplicaria la població segueix aquesta lògica: els promotors immobiliaris i els habitants locals poden veure beneficis a curt termini, però si tots actuem sense pensar en les conseqüències a llarg termini, el resultat podria ser la degradació irreversible del medi ambient i una pèrdua generalitzada de la qualitat de vida.
Hem de tindre clares les implicacions de la construcció d’una nova urbanització:
- En primer lloc, hi ha un augment de la demanda d’aigua: l’arribada de nous habitants comportaria un augment significatiu de la demanda d’aigua, agreujant encara més la sobreexplotació dels aqüífers ja en situació crítica.
- Existeix un risc elevadíssim de salinització i degradació ambiental: l’excés d’extracció d’aigua podria provocar la salinització dels aqüífers, la degradació del sòl i la pèrdua de biodiversitat, afectant tant la nova població com els habitants originaris.
- Amb eixe escenari, augmentaran els conflictes per recursos: la pressió sobre els recursos naturals podria desencadenar conflictes entre la població autòctona i els nous residents, competint per un recurs cada cop més escàs com és l’aigua, així com per altres serveis i infraestructures.
- Finalment, és segur que es produirà un canvi en la dinàmica social i econòmica: la construcció de la urbanització podria alterar la dinàmica social i econòmica del poble. Tot i que alguns podrien veure oportunitats en l’augment de la població, altres podrien percebre una disminució de la qualitat de vida, especialment si els recursos naturals es degraden.
La clau d’aquesta trampa és la manca de coordinació entre els diferents actors. Si els habitants i els promotors poguessin coordinar-se millor, podrien trobar alternatives més sostenibles per al creixement del poble, com ara polítiques d’estalvi d’aigua o l’ús de tecnologies més sostenibles. No obstant això, la manca de lideratge efectiu o d’incentius per a una gestió sostenible podria portar al col·lapse dels recursos.
Aquest no és un escenari hipotètic. Ja hem caigut en aquesta trampa multipolar abans. Fa uns anys, a les comarques del País Valencià, vam començar a construir habitatges per acollir turistes de manera permanent, atraient-los amb el nostre clima, platges i preus econòmics. Els promotors van seduir els propietaris de cases i terrenys agrícoles, així com alcaldes i regidors, amb la promesa d’una nova manera d’enriquir-se, el famós «pelotazo». Aquesta avarícia es va estendre ràpidament, i gairebé tots els pobles del voltant van seguir el mateix camí.
Una possible solució per evitar la trampa multipolar passa per una planificació a llarg termini i un enfocament col·lectiu que prioritze la sostenibilitat i la qualitat de vida. Això podria incloure límits a l’explotació dels aqüífers, la promoció de l’ús eficient de l’aigua o, fins i tot, la suspensió del projecte d’urbanització. Ja tenim massa exemples de societats saturades per la dependència turística, amb el consegüent deteriorament mediambiental, la pèrdua de qualitat de vida i la degradació cultural.
En resum, la construcció de la urbanització a Llíber, en el context actual de sobreexplotació dels recursos hídrics, és altament probable que tinga conseqüències desastroses per a la població originària. L’augment de la població sense una gestió adequada dels recursos ens porta directament a una «trampa multipolar» on tots els actors implicats ixen perjudicats a llarg termini.
Lluitar per Llíber és un imperatiu de país.
Joan-Miquel Tomàs és enginyer mecànic, llicenciat en Antropologia i màster en Gestió d’Aigua.
