A punt he estat de dedicar la columna d’esta setmana al Chanelasso d’Eurovisió i a l’espectacular capgirament de l’opinió pública des del Benidorm Fest cap ací que he observat a les xarxes socials, ja des d’abans de la celebració del festival. Però en realitat és senzill i curt el que he de dir sobre el tema. La meua opinió no ha canviat des d’aquella prevaricació en format espectacle en prime time amb estafa inclosa als incauts que van -que vam- votar per telèfon. El que ha passat des d’aleshores és un poc desencoraratjador en general. Una bona campanya mediàtica pot fer que l’opinió pública acabe donant per bo allò decidit per les elits als despatxos i beneint els tractes econòmics trucats de les xarxes clientelars. El tema continua sent una mena de representació brilli-brilli del funcionament del sistema polític nascut al 78, amb Chanel i la seua discogràfica en la posició aproximada del Campetxano, encara que amb més talent, i tot això el cap de setmana que Felip VI ha anat a Abu Dabi de visita es veu que a un soterrar.
Així, com que això ho podia explicar rapidet, encara puc parlar una mica de la Festa de les Lletres Falleres que va tindre lloc a Sueca el passat divendres. Amb estructura de lliurament de premis espectacular, amb nominats i obertura en directe dels sobres amb els veredictes, amb una excel·lent representació en dues parts de La tertúlia de Colau, de Josep Bernat i Baldoví i amb aforismes de Joan Fuster ací i allà, va ser un acte emocionant i amb molt bon ritme. Fins i tot els parlaments de les diverses autoritats van ser curts i encertats, destacant sobre tots la manera senzilla de ser brillant que té Immaculada Cerdà, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Una peculiaritat d’aquest esdeveniment és que és la societat civil qui l’organitza i qui s’encarrega dels diferents premis, des de l’Associació d’Estudis Fallers a comissions falleres com ara la de la Plaça la Malva, d’Alzira, el Portal de la Valldigna, de Tavernes de la Valldigna, i el Mocador, de Sagunt, i Juntes Locals, com ara l’amfitriona de l’acte de divendres, la Junta Local Fallera de Sueca. És important que siga la mateixa societat civil qui crea institucions i plataformes per posar en valor les publicacions falleres i no ja sols l’ús correcte de la llengua, sinó la seua excel·lència literària. L’existència d’organismes com la Federació de les Lletres Falleres hauria de servir d’una vegada per totes per visibilitzar la diversitat i la pluralitat dins de la festa de les falles i la dignitat de molts dels seus projectes culturals i per deixar enrere els esterotips i els brams rutinaris dels antifallers, ja sabeu, com sempre dic, en les seues dues variants principals, senyorets i desclassats.
Per això crec que feren molt bé tant Joan Baldoví com l’alcalde de Sueca Dimas Vazquez, la diputada de Normalització Lingüística Dolors Gimeno o la consellera d’Educació in pectore Raquel Tamarit, d’assistir a l’acte i d’adoptar un to en els seus discursos allunyat del paternalisme i la condescendència que de vegades hem trobat. Crec que quedà clar que s’afegien des del respecte a un esdeveniment civil i s’agraeix l’assistència i l’actitud. Perquè la complicitat de les institucions valencianes en iniciatives com aquestes en favor de la nostra llengua i la nostra cultura és molt important.
Contrasta aquesta actitud amb la sonora absència de qualsevol representant de la Conselleria d’Educació, o en concret de la Direcció General de Política Lingüística, en la Mostra de Llibrets que es va celebrar una vegada més el passat 30 d’abril a Gandia organitzada per l’Associació d’Estudis Fallers i la Federació de Falles de Gandia sota l’infatigable lideratge de Pasqual Molina. Crec que aquesta absència resulta bastant imperdonable donat que el tema de la taula redona central era precisament la reflexió al voltant dels Premis als Llibrets per la Promoció de l’ús del Valencià amb ocasió del seu trenta aniversari, i es volia fer balanç i discutir aspectes que es podrien millorar de les seues bases i de la seua estructura. Em consta que la conselleria va ser convidada, que durant setmanes l’organització va tractar d’aconseguir l’assistència d’algun representant de la Direcció General de Política Lingüística, que és qui convoca els premis, i que finalment tot va ser en va.
La imatge de prepotència i de supèrbia que es va projectar davant del col·lectiu, de la gent que coordina i edita els llibrets de falla, va ser molt contundent i crec que també molt poc intel·ligent. Particularment pense que el mateix Ruben Trenzano, el director general, hauria d’haver acceptat la invitació, que tenia molt a guanyar anant i escoltant el que es va dir sobre el concurs. De fet, projectar que no els importa l’opinió de la gent que participa any rere any al concurs va ser sense dubte molt més perjudicial per a ell i el seu equip i li va suposar un cost reputacional davant la mateixa gent a la qual d’ací a no massa temps demanarà el vot.
Per això em va alegrar la presència i l’actitud de les autoritats que assistiren a la Festa de les Lletres Falleres. Espere que des de la Direcció General de Política Lingüística prenguen bona nota, perquè en política la distància olímpica del poder i els gestos amb estil de despotisme il·lustrat, al remat, sempre acaben per passar factura.
