Els valencians, els europeus i també els occidentals que llegeixen tenim tendència a pensar des del nostre cantó. És a dir, de manera etnocèntrica. Resulta lògic i fins a cert punt, normal. I deu ser un fet multitudinari i universal.
Però precisament els que de forma general presumim, parle de l’Occident més ample, d’haver aportat al món tanta glòria (i també molta desgràcia) hauríem de deixar de mirar-nos tant el melic. Ni que fora per pura higiene mental. I també not last but least, per pura supervivència.
Tot açò em va a la cabola pel fet d’estar llegint aquests dies la novel·la, jo que en soc poc aficionat a aquest gènere, d’un hindú. Es tracta de Pankaj Mishra. Que m’haja atrevit amb una obra de ficció té la raó en el fet que abans havia llegit tres obres d’aquest home relativament jove. Tres obres d’una clarividència i certesa sensacional.
De la primera en vaig tenir coneixement a través una revista anglesa. Les altres les vaig encarar ja traduïdes al castellà per una de les editorials que jo més admire per treball que fa. És Galàxia Gutenberg i no me’n penedisc de dir-ho.
En les tres obres al·ludides, Mishra toca el tema del nacionalisme, el colonialisme, les elits i coses per l’estil que a tots ens afecten. El descobriment de la mirada des d’un altre punt de vista no és la primera vegada que el faig. Tinc la sort de poder llegir en altres idiomes i estar connectat via lectures a eixos mons que van més enllà de l’Espanya central.
Possiblement, com a gent ben educada i ben criada en un entorn determinat com el nostre hem tingut, els de la meua edat, un excés de mirada interior. Llegir els altres deu ser un encert i quasi una necessitat per entendre’ns millor a nosaltres mateixos.
I no només, crec jo ara, per un pur instint de conservació i prou, sinó perquè la mirada des de fora, des de la de gent que s’ha format en altres cultures, ens fa veure tot allò que els occidentals hem trastocat, fet malbé i enfonsat de les altres societats. I també perquè en llegir eixos papers ens podem adonar igualment com els processos de colonització fets per les grans potències europees no ha estat massa diferent, no massa, del que el centralisme espanyol ha produït ací.
I que, més enllà de les circumstàncies passades, com aquest colonialisme, disfressat ara de múltiples facetes, continua configurant avui encara, els nostres esquemes mentals. El nostre imago mundi. Del qual resulta tan difícil eixir.
