Després de la devastació pel desbordament del barranc de Xiva-Torrent-Paiporta i després de la pèssima i fatal gestió i les contradiccions, mentides, informacions falses, sobretot, des del govern de la Generalitat Valenciana (però no només!) ha aparegut pels nostres WhatsApp un text de Hannah Arendt, en castellà que he traduït al valencià (el nostre català): «Mentir constantment no té com a objectiu fer que la gent crega una mentida, sinó garantir que ja ningú crega en res. Un poble que ja no pot distingir entre la veritat i la mentida no pot distingir entre el bé i el mal. I un poble així, privat del poder de pensar i jutjar, esdevé, sense saber-ho ni voler-ho, completament sotmès a l’imperi de la mentida. Amb gent així, pots fer el que vulgues».
La mentida institucional i informativa d’un sistema mediàtic de colonització espanyolista, al País Valencià, com a forma de vida i «garantia» d’estabilitat, tot i que les canonades estiguen rebentades i faça aigua per tot arreu. Tant les mentides de la Generalitat, com les de Madrid, com de la Casa Reial, obsedits a deixar passar el temps perquè tot es calme i «tornar a la normalitat» com a consigna roent i sistemàticament obsessiva, com més fan per girar full, més s’evidencien. La consellera d’Interior dient que no sabia que hi havia una alarma i desmentint-ho després, Mazón dient que estava en un dinar «de treball», però permanentment «ocupat» i amb «tota» la informació (sense fer res i llançant missatges falsos i criminals)… Com més parlen, més es contradiuen i s’evidencien, més perillosos semblen, aquests impresentables. Mentint i desmentint, no s’ocupen de les víctimes, tot i que, cretins, van propagant el lema que no cal demanar dimissions, ni responsabilitats, sinó ocupar-se dels morts i de les víctimes que la seua negligència homicida ha causat… Excuses destrellatades d’irresponsables que llancen terra, fang i oblit sobre els morts.
També s’haurien de perseguir penalment les informacions falses de «periodistes» infames de Vox que simulen una conversa falsa i ignominiosa de dos militars espanyols, plorant i afirmant que hi havia centenars de morts que s’ocultaven, inclús d’infants, al pàrquing de Bonaire. Aprofitar-se de la situació emocional de devastació i extrema desgràcia que pateix el País Valencià per mofar-se, burlar-se i pixar-nos a la cara. Tot té un límit, no podem permetre els sarcasmes sistèmics d’aquests feixistes perillosos i negacionistes del canvi climàtic, que són també còmplices dels crims de la DANA i de la incompetència del Govern del PP de Mazón, amb el qual van pactar per tal de liquidar la Unitat Valenciana d’Emergències, retallar la nostra llengua, la cultura valenciana i els serveis socials, per asfaltar, cimentar més la costa i destruir més ecosistemes i empobrir els valencians, en dur-los a un embolic i confusió mental i nacional, ofegant les nostres arrels valencianes, germanes dels balears, aragonesos, rossellonesos i catalans.
Hannah Arendt va ser una filòsofa alemanya d’origen jueu, especialitzada en filosofia política, amiga de Walter Benjamin que es va suïcidar a Portbou, el 25 de setembre de 1940, com ens conta admirablement Rafa Gomar a Walter Benjamin. Passatges acabats (Lletra Impresa, 2024) des dels inicis. En aquest, escrit de manera bellíssima i amb molt d’encert, ple de gràcia i profunditat, hi ha una primera al·lusió quan Benjanim escriu, just abans de llevar-se la vida: «Demano perdó a totes aquelles persones que m’han estimat i he decebut. Al meu fill Stefan, sobretot; i a Dora, i a Asja, i a Gerhard i a Hanna, i a Grete i a tants altres amb qui he passejat a frec. No guardo cap record ni cap ressentiment que no sigui contra mi mateix. Si m’hagués mantingut prop d’ells, potser no em trobaria en aquestes circumstància ni hauria pres aquesta decisió».
Ambdós, tant ell, Benjamin, com ella, Hannah, van fugir del nazisme alemany. Primer es van refugiar a París, on Hannah va treballar en organitzacions jueves per poder salvar a gent del totalitarisme nazi, i després va emigrar als Estats Units, on va refer la seua vida com a professora universitària. Walter Benjamin també volia fer el mateix i tenia el visat que li havia proporcionat Theodor Adorno (de l’Escola de Frankfurt), però l’assetjament dels policies feixistes de Franco i la Guàrdia Civil, en complicitat amb els nazis, que el forçaven a retornar-lo a la França ocupada pels nazis, i reingressar-lo a un camp de concentració, va decidir prendre morfina i morir, molt fatigat, exhaurit i sense cap esperança.
Hannah Arendt va escriure, entre altres obres, sobre l’origen del totalitarisme i la banalitat del mal a Eichmann a Jerusalem, per denunciar els règims que prioritzen ideologies i interessos totalitaris abans que les vides de la gent, fins al punt de fer de la mort i l’extermini una indústria en prioritzar el capital, el negoci de la guerra, el productivisme, el nazisme o l’estalinisme com a formes de menyspreu de les vides i de destrucció i liquidació dels altres fins a l’extermini. Per descomptat, la maldat, el caos, la desinformació, per no fer malbé el pont turístic dels madrilenys del Dia dels Difunts, l’1 de novembre, i les morts que ha generat la incompetència còsmica del Govern en ple de la Generalitat Valenciana evidencien la banalitat i la idiotesa del mal. Gent inconscient, que menysprea les arrels, les petjades, els interessos i la memòria històrica del País Valencià. Uns dies abans de la devastació van aprovar construir més habitatges a prop de la costa, a les marjals i zones humides, perquè segurament, esperaran fer caixa i negocis lucratius amb la «reconstrucció» posterior de les zones devastades…
Els que diuen que per actuar el Govern de l’Estat s’hauria d’haver fet un 155 i envair competències autonòmiques menteixen tant com Mazón, perquè quan es tracta de reprimir una votació aprovada pel parlament de Catalunya es van enviar milers de policies i militars (seguint les consignes d’extrema dreta de fer servir els punys i les pistoles per trencar les unes, buidant ulls, trencant testicles i caps amb colps de porra). En canvi, per a salvar vides i cobrir les mínimes necessitats de les víctimes de la devastació de l’Horta Sud, la Ribera, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel i Requena, el Govern valencià, el d’Espanya i la monarquia es giraren de cul, deixant la gent desemparada… No obstant això, hi ha gent de dretes, d’extrema dreta i inclús altres que es declaren «republicans» i d’«esquerres», que defensen la monarquia i el règim del 78 amb obediència funcionarial cega, com denunciava Arendt, en fer prevaldre la sordesa i la ceguesa. Com els súbdits submisos i servils dels totalitarismes del segle XX, aplaudidors de les mentides i l’autoengany, com a ferramenta de poder de la metròpoli i les províncies colonitzades per un espanyolisme aclaparador, asfixiant, que ens ofega, mata i abandona, com hem vist. Perquè qui perd les arrels i els orígens, no només perd identitat, s’ofega, es deixa destruir, se suïcida o deixa que el suïciden prèviament anestesiat…
Com adverteix Ricard Chulià: «Els valencians paguem per ser espanyols, i, de vegades, ho fem fins i tot amb la vida»; per la desídia dels governants: «per ofrenar» noves espoliacions colonials i noves víctimes del tot innocents; soterrar els morts, atendre les víctimes, cobrir les mínimes necessitats i exigir responsabilitats perquè no reste impune, no és incompatible a menys que sigues un president dels Estats Units que si mastegava xicle no sabia caminar… Perquè era aspirant a El sopar dels idiotes, com els «polítics» i «periodistes» del País Valencià que treballen per l’interés de la metròpoli de Madrid i no pels interessos del nostre País Valencià. Fonsi Loaiza, un periodista crític, assenyalava la complicitat caciquil dels empresaris i els polítics que analitza al seu llibre Oligarcas. Los dueños de España (Akal, 2024).
