Fa quaranta/cinquanta anys ninguna persona europea ni de la resta del dit món de la civilització occidental o occidentalitzada podia pensar que en la primera mitat del segle XXI tindríem una figura esperpèntica, alhora que incendiària i perillosa per a la pau mundial, ocupant la Presidència dels EUA, la dita primera democràcia del món. Esperpent que no sols és representat per Donald Trump, sinó també pels membres del seu govern, que riuen les seues pallassades i els seus ridículs i grotescos balls. Però si eixe personatge només fera el pallasso i prou, podríem fer com si vérem un sainet o una pel·lícula d’humor, caricatura del president nord-americà, o com les de Torrente, el personatge de Santiago Segura. Però les seues bufonades no són per a fer gràcia, sinó per a causar temor i, directament, por. Les amenaces i els xantatges per a eixe personatge són arguments per a la negociació.
Les proeses i gestes dels paramilitars del dit ICE (Servici de Control d’Immigració i Duanes, apalissant i deixant morir immigrants per les ciutats nord-americanes; l’assassinat de la xica a Minneapolis i altres; el segrest de Maduro, acompanyat del bombardeig “exemplar” a la zona a on es trobava el mandatari veneçolà i els “corresponents i necessaris” assassinats de 40 o més membres de la guàrdia de seguretat presidencial veneçolana, i la “caritativa” missió de bombardejar zones de Nigèria són alguns dels mèrits invocats per Trump per a meréixer el Premi Nobel. També tenen mèrit per a eixe guardó les amenaces d’invadir Cuba, Mèxic i d’annexionar-se Groenlàndia i el Canadà; apropiar-se, robant, del petroli de Veneçuela; el suport incondicional a Israel i els seus crims a Gaza; els xantatges dels aranzels com a mecanismes de les seues venjances, els desprecis i accions xenòfobs, etc.
Com deia, no són pallassades pures, són exhibicions que, encara que ridícules, són representatives del mal que pretén infondre i fer, si no s’atenen les seues amenaces. Hi ha qui diu que Trump és un boig, que no està bé del cap. Però no és cert això. U que sempre actua d’acord amb els seus interessos o expectatives no és boig, simplement, a més de megalòman, narcisiste i supremaciste, és un immoral i una extraordinària mala persona, impregnada de verí i de deliris de grandesa.
I u s’estranya de com un espècimen com l’actual president dels EUA pot arribar a un càrrec d’elecció popular, triat per altres persones, més enllà de la presidència d’una comunitat de veïns d’una escala. I tampoc és molt entenedor el nivell d’indignitat que mostren alguns dirigents en la seua llagoteria, lleponeria i submissió cap al resident de la Casa Blanca nord-americana, especialment el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.
Tampoc s’entén com el Congrés i el Senat dels EUA no han posat en marxa un nou impeachment (procés de destitució) a Trump, per les seues violacions del dret internacional, per les seues induccions a la violència, al maltracte, a les discriminacions i a les falses acusacions contra migrants en general. I sobretot, pel perill que suposa el seu expansionisme agressiu per a la pau mundial (i americana). Hi ha motius de sobra per a que el poder legislatiu del país estatunidenc emprenga eixe procediment i l’acabe amb la deposició del perillós Trump. I no com els dos intents d’impeachment, de 2020, per obstrucció al Congrés i abús de poder, i de 2021, per incitació a la insurrecció, per l’assalt del Capitoli, que acabaren amb l’absolució d’eixe personatge.
